miniatura|Un guia mostra a un soldat nord-americà flascons amb òrgans humans extrets de presoners del camp de concentració de Buchenwald, 27 de maig de 1945. Lexperimentació nazi en éssers humans consistir en l'experimentació a gran escala en presoners, duta a terme per part del règim nazi en els seus camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.
Un dels científics més controvertits va ser Josef Mengele, qui va dur a terme experiments en el camp de concentració d'Auschwitz. A Auschwitz, sota la direcció d'Eduard Wirths, es van seleccionar reclusos per ser sotmesos a diversos experiments que estarien destinats suposadament a ajudar el personal militar alemany en situacions de combat, ajudar en la recuperació de personal militar ferit i promoure la ideologia racial recolzada pel Tercer Reich. Després de la guerra, aquests crims van ser jutjats en el que es va conèixer com el Judici dels doctors. El rebuig als abusos perpetrats va portar al desenvolupament del Codi de Nuremberg en ètica mèdica.
Experiments miniatura|Pavelló «mèdic» de Josef Mengele a Auschwitz. D'acord amb la condemna en els judicis de Nuremberg, aquests experiments incloïen els següents temes:
Experiments en bessons Els experiments amb nens bessons en els camps de concentració es van crear amb l'objectiu de mostrar les similituds i diferències en la genètica i eugenèsia dels bessons, i també per veure si el cos humà pot ser manipulat de forma antinatural. El líder d'aquests experiments era Josef Mengele, qui va dur a terme experiments sobre més de 1500 parells de bessons presos, dels quals menys de 200 individus van sobreviure després dels estudis.Josef Mengele i l'experimentació en bessons humans a Auschwitz, Children of the Flames; Dr Josef Mengele and the Untold Story of the Twins of Auschwitz , Lucette Matalon Lagnado i Sheila Cohn Dekel, i Mengele: the Complete Story per Gerald Posner and John Ware. Mentre assistia a la Universitat de Múnic (localitzada a la ciutat que va romandre com un dels punts centrals d'Adolf Hitler durant la revolució) per estudiar filosofia i medicina amb èmfasi en antropologia i paleontologia, Mengele va ser arrossegat per la histèria nazi i fins i tot va dir que «aquest simple concepte polític finalment es va convertir en un factor decisiu en la meva vida» . L'admiració recentment descoberta de Mengele pel "simple concepte polític» el va portar a intercalar els seus estudis de medicina amb la política. Mengele va rebre el seu doctorat per una tesi titulada «Investigació morfològica racial sobre la secció inferior de la mandíbula de quatre grups racials», que suggeria que la raça d'una persona podia ser identificada per la forma de la seva mandíbula. L'organització nazi va entendre els seus estudis com talentosos i se li va sol·licitar a Mengele ser el metge principal i investigador en el camp de concentració d'Auschwitz a Polònia al maig de 1943.
A Auschwitz, Mengele va organitzar experiments genètics en bessons. Els bessons eren seleccionats per edats i sexe i tancats en barraques entre experiments, els quals variaven des d'una injecció de diferents productes químics als ulls dels bessons per veure si podien canviar els colors fins literalment cosir a uns bessons junts per intentar crear siamesos.
Experiments amb trasplantaments Des de setembre de 1942 fins a desembre de 1943, es van fer experiments en el camp de concentració de Ravensbrück per estudiar la regeneració d'òssos, músculs i nervis, així com el trasplantament d'ossos d'una persona a una altra. Seccions d'ossos, músculs i nervis van ser extrets de subjectes sense anestessiar. Com a resultat d'aquestes operacions, moltes víctimes van patir una intensa agonia, mutilació o discapacitat permanent.
Experiments amb ferides al cap L'estiu de 1942, a Baranovichi (actual Belarús), es van dur a terme experiments en un petit edifici darrere de la casa ocupada per l'oficial nazi del Sicherheitsdienst Dr Wichtmann. En un d'ells, «un nen d'onze o dotze anys fou lligat a una cadira perquè no pogués moure's. Sobre seu, va ser suspès un martell mecànic que cada pocs segons queia sobre el seu cap». Small, Martin i Vic Shayne (2009). "Remember Us: My Journey from the shtetl through the Holocaust", pàg. 135.
Experiments sobre congelació El 1941, la Luftwaffe va dur a terme experiments per saber com tractar la hipotèrmia. L'estudi consistia a forçar als presoners a resistir en un tanc d'aigua gelada fins a tres hores. Un altre estudi col·locava als presoners nus en la intempèrie durant diverses hores a temperatures sota zero. Els experimentadors investigaven les diferents maneres de tornar a escalfar als supervivents.Bogod, David (2004). "The Nazi Hypothermia Experiments: Forbidden Data?" , Anaesthesia , 59 (12): 1155.
Els experiments sobre hipotèrmia eren dirigits per l'alt comandament nazi. Els experiments es van realitzar en homes per simular les condicions que van patir els exèrcits en el Front est, on les forces alemanyes estaven mal preparades pel fred glacial. Aquests experiments van ser portats a terme sota la supervisió dels comandants de Dachau i d'Auschwitz. Rascher passava els informes directament a Heinrich Himmler i va publicar els resultats dels seus experiments de congelació en la conferència mèdica titulada "Problemes mèdics sorgits del mar i l'hivern" (1942). Els experiments de congelació es dividien en dues parts. Primer, per establir quant temps prendria baixar la temperatura corporal fins a la mort, i, en segon lloc, com ressuscitar a la víctima congelada. El mètode de la tina gelada va resultar ser la manera més ràpida de fer caure la temperatura corporal.
Les seleccions se centraven en jueus o russos joves i saludables. Normalment eren despullats i preparats per a l'experiment. Una sonda aïllada que mesurava la temperatura corporal era inserida al recte. La sonda era mantinguda en el seu lloc mitjançant un anell de metall expansible que era ajustat per obrir-se dins del recte i mantenir la sonda en el seu lloc. La víctima era vestida amb un uniforme de la força aèria, després col·locada a la tina d'aigua freda i començava a congelar-se. Es va concloure que la majoria dels subjectes perdien el coneixement i morien quan la temperatura corporal baixava a 25 °C.
Experiments sobre la malària Des de febrer de 1942 fins a abril de 1945, es van dur a terme experiments en el camp de concentració de Dachau per investigar la immunització per tractar la malària. Reclusos sans van ser infectats per mosquits o per injeccions d'extractes d'una glàndula mucosa de mosquits femenins. Després de contraure la malaltia, els subjectes eren tractats amb diverses medicines per provar la seva eficàcia relativa. Més de mil persones van ser usades en aquests experiments i, com a resultat, més de la meitat van morir.
Experiments amb gas mostassa i fosgeno Diverses vegades entre setembre de 1939 i abril de 1945, es van conduir experiments al camp de concentració de Sachsenhausen, Natzweiler i altres camps sobre els efectes del gas mostassa. Les ferides de gas mostassa van ser infligides als subjectes per investigar el tractament més efectiu per guarir-les.
Experiments sobre sulfamida Des de juliol de 1942 fins a setembre de 1943, els experiments per investigar l'efectivitat de la sulfamida, un agent sintètic antimicrobians, van ser realitzats a Ravensbrück.Schaefer, Naomi. The Legacy of Nazi Medicine , The New Atlantis , Número 5, primavera 2004, p. 54-60. Els subjectes eren infectats amb bacteris o neurotoxines, com ara Streptococcus '''', Clostridium perfringens (que ocasiona la gangrena gasosa) i Clostridium tetani (que provoca el tètanus). S'interrompia la circulació de la sang tapant els vasos sanguinis a ambdós extrems de la ferida i es creava una condició similar a la d'una ferida al camp de batalla. S'agreujava la infecció introduint-hi encenalls de fusta i vidre a les ferides. La infecció era tractada amb sulfamida i altres medicines per determinar la seva efectivitat.
Experiments amb aigua de mar Des de juliol i setembre de 1944, es van dur a terme experiments en el camp de concentració de Dachau per estudiar diversos mètodes de potabilització de l'aigua de mar. Un grup de 90 persones era privat d'aliments i el doctor Hans Eppinger els donava només aigua de mar per beure, deixant-los greument lesionats. Estaven tan deshidratats que van ser vistos llepant el terra acabat rentat per obtenir aigua que poguessin beure.
Experiments d'esterilització Des de març de 1941 fins a gener de 1945, es van conduir experiments d'esterilització a Auschwitz, Ravensbrück i altres llocs pel Dr. Carl Clauberg. El propòsit d'aquests experiments era desenvolupar un mètode d'esterilització amb el qual fos possible esterilitzar milions de persones amb un mínim de temps i esforç. Aquests experiments van ser realitzats mitjançant l'ús de raigs X, cirurgia i diverses medicines. Milers de víctimes van ser esterilitzades. A més d'aquesta experimentació, el govern nazi va esterilitzar al voltant de 400.000 individus com a part del seu programa d'esterilització compulsiva.
Van ser reeixides les injeccions intravenoses de solucions que s'especula contenien iode i nitrat de plata, però tenia efectes col·laterals indesitjats, com ara hemorràgia vaginal, dolor abdominal sever i càncer cervical. Per això, el tractament amb radiació es va convertir en l'elecció favorita d'esterilització. Específiques quantitats d'exposició a la radiació destruïen l'habilitat d'una persona per produir òvuls o esperma. La radiació era administrada mitjançant d'enganys. Els presoners eren portats a una habitació i se'ls sol·licitava completar formularis, el que prenia dos o tres minuts. En aquest temps, s'administrava la radiació i, sense que els presoners ho sabessin, eren deixats completament estèrils. Molts van patir cremades a causa de la radiació.
Experiments sobre el tifus Des de desembre de 1941 fins a febrer de 1945, es van realitzaar experiments per investigar l'efectivitat de la febre amb punts i altres vacunes. En Buchenwald, gran quantitat de reclusos sans van ser deliberadament infectats amb el bacteri del tifus per mantenir els bacteris vius; més del 90% de les víctimes van morir. Altres reclusos sans van ser utilitzats per determinar l'efectivitat de diferents vacunes i diverses substàncies químiques. En el curs d'aquests experiments, el 75% dels reclusos seleccionats eren vacunats amb una de les vacunes o alimentats amb una de les substàncies químiques i, després d'un període de tres a quatre setmanes, eren infectats amb gèrmens de febre amb punts. El 25% restant era infectat sense cap protecció prèvia per comparar l'efectivitat de les vacunes i les substàncies químiques. Centenars de persones van morir. També es van dur a terme experiments amb febre groga, verola, tifus, paratifus A i B, còlera i diftèria. Es van dur a terme experiments similars amb resultats similars a Natzweiler.
Experiments amb verí Entre desembre de 1943 i octubre de 1944, es van dur a terme experiments al camp de concentració de Buchenwald per investigar l'efecte de diversos verins. Els verins eren administrats secretament en el menjar dels subjectes experimentals. Les víctimes morien a conseqüència del verí o eren assassinats immediatament per permetre l'autòpsia. El setembre del 1944, es van disparar bales enverinades a uns subjectes experimentals que van patir tortura i, sovint, van morir.
Experiments amb bombes incendiàries Des de novembre de 1943 fins a gener de 1944, es van dur a terme experiments a Buchenwald per avaluar l'efecte de diverses preparacions farmacèutiques en les cremades amb fòsfor. Aquestes cremades eren infligides en subjectes amb substàncies extretes de bombes incendiàries.
Experiments sobre impacte d'altitud elevada