Billie Jean King (de soltera Moffitt; Long Beach, Califòrnia, 22 de novembre de 1943) és una exjugadora de tennis estatunidenca. Hom la considera una de les atletes més grans del tennis i una de les millors atletes femenines de tota la història. Va guanyar 12 títols de Grand Slam individuals, 16 de dobles femenins i 11 més de dobles mixtos, completant el Grand Slam en totes les categories excepte en dobles femenins.
King fou una de les membres fundadores de la Women's Tennis Association i la Women's Sports Foundation, i també propietària de World Team Tennis.
Fou una gran activista per la igualtat de sexes i destaca la publicació del llibre anomenat La Guerra dels Sexes. Una de les millors victòries va ser quan va guanyar a Bobby Riggs, campió masculí número 1 del món els anys 1941, 1946 i 1947.
Biografia Billie Jean Moffitt va néixer a Long Beach, Califòrnia, en una família metodista, filla d'un bomber i una mestressa de casa. Estudià a l'institut Long Beach Polytechnic High School i després a la universitat California State University de Los Angeles (CSULA).
El seu germà petit, Randy Moffitt, també fou esportista d'elit en jugar la lliga professional de beisbol durant 12 anys en els equips San Francisco Giants, Houston Astros i Toronto Blue Jays.
Es va casar el 17 de setembre de 1965 amb Lawrence "Larry" King a Long Beach. A partir de 1968 es va adonar que se sentia més atreta per les dones i va començar una relació amorosa secreta amb la seva secretària, Marilyn Barnett. El 1971 va patir un avortament perquè creia que el seu matrimoni no era prou sòlid per tenir criatures. King va haver de fer públic tots aquests fets quan Barnett la va demandar el maig de 1981, provocant que King esdevingués la primera esportista professional de renom que es declarava homosexual. Aquell mateix any volia retirar-se del tennis professional però no ho va poder fer a causa d'aquests litigis. El matrimoni es va divorciar finalment l'any 1987.
El 12 d'agost de 2009 fou condecorada amb la medalla Presidential Medal of Freedom per part del President dels Estats Units Barack Obama per la seva lluita a favor dels drets de la dona a més dels de la comunitat gai, lesbiana, bisexual i transsexual.
Actualment resideix tant a Nova York com a Chicago amb la seva parella Ilana Kloss, també extennista professional.
Torneigs de Grand Slam Individual: 18 (12−6) Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador 1. 1963 Wimbledon Margaret Court 3−6, 4−6 2. 1965 U.S. Championships Margaret Court 6−8, 5−7 a 1. 1966 Wimbledon Maria Bueno 6−3, 3−6, 6−1 a 2. 1967 Wimbledon Ann Haydon Jones 6−3, 6−4 a 3. 1967 U.S. Championships Ann Haydon Jones 11−9, 6−4 a 4. 1968 Australian Championships Margaret Court 6−1, 6−2 a 5. 1968 Wimbledon Judy Tegart Dalton 9−7, 7−5 3. 1968 US Open Virginia Wade 4−6, 2−6 4. 1969 Open d'Austràlia Margaret Court 4−6, 1−6 5. 1969 Wimbledon Ann Haydon Jones 6−3, 3−6, 2−6 6. 1970 Wimbledon Margaret Court 12−14, 9−11 a 6. 1971 US Open Rosemary Casals 6−4, 7−6 a 7. 1972 Roland Garros Evonne Goolagong 6−3, 6−3 a 8. 1972 Wimbledon Evonne Goolagong 6−3, 6−3 a 9. 1972 US Open Kerry Melville Reid 6−3, 7−5 a 10. 1973 Wimbledon Chris Evert 6−0, 7−5 a 11. 1974 US Open Evonne Goolagong 3−6, 6−3, 7−5 a 12. 1975 Wimbledon Evonne Goolagong 6−0, 6−1
Dobles: 29 (16−13) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador a 1. 1961 Wimbledon Karen Hantze Susman Jan Lehane O'Neill Margaret Court 6−3, 6−4 a 2. 1962 Wimbledon Karen Hantze Susman Sandra Reynolds Price Renee Schuurman Haygarth 5−7, 6−3, 7−5 1. 1962 U.S. Championships Karen Hantze Susman Maria Bueno Darlene Hard 6−4, 3−6, 2−6 2. 1964 Wimbledon Karen Hantze Susman Margaret Court Lesley Turner Bowrey 5−7, 2−6 a 3. 1964 U.S. Championships Karen Hantze Susman Margaret Court Lesley Turner Bowrey 3−6, 6−2, 6−4 3. 1965 Australian Championships Robyn Ebbern Margaret Court Lesley Turner Bowrey 6−1, 2−6, 3−6 a 4. 1965 Wimbledon Maria Bueno Françoise Durr Jeanine Lieffrig 6−2, 7−5 4. 1965 U.S. Championships Karen Hantze Susman Carole Caldwell Graebner Nancy Richey Gunter 4−6, 4−6 5. 1966 U.S. Championships Rosemary Casals Maria Bueno Nancy Richey Gunter 3−6, 4−6 a 5. 1967 Wimbledon Rosemary Casals Maria Bueno Nancy Richey Gunter 9−11, 6−4, 6−2 a 6. 1967 U.S. Championships Rosemary Casals Mary Ann Eisel Curtis Donna Floyd Fales 4−6, 6−3, 6−4 6. 1968 Roland Garros Rosemary Casals Françoise Durr Ann Haydon Jones 5−7, 6−4, 4−6 a 7. 1968 Wimbledon Rosemary Casals Françoise Durr Ann Haydon Jones 3−6, 6−4, 7−5 7. 1968 U.S. Open Rosemary Casals Maria Bueno Margaret Court 6−4, 7−9, 6−8 8. 1969 Open d'Austràlia Rosemary Casals Margaret Court Lesley Turner Bowrey 4−6, 4−6 9. 1970 Roland Garros Rosemary Casals Françoise Durr Gail Sherriff Chanfreau 1−6, 6−3, 3−6 a 8. 1970 Wimbledon Rosemary Casals Françoise Durr Virginia Wade 6−2, 6−3 a 9. 1971 Wimbledon Rosemary Casals Margaret Court Evonne Goolagong Cawley 6−3, 6−2 a 10. 1972 Roland Garros Betty Stöve Winnie Shaw Christine Truman Janes 6−1, 6−2 a 11. 1972 Wimbledon Betty Stöve Judy Tegart Dalton Françoise Durr 6−2, 4−6, 6−3 a 12. 1973 Wimbledon Rosemary Casals Françoise Durr Betty Stöve 6−1, 4−6, 7−5 10. 1973 U.S. Open Rosemary Casals Margaret Court Virginia Wade 6−3, 3−6, 5−7 a 13. 1974 U.S. Open Rosemary Casals Françoise Durr Betty Stöve 7−6, 6−7, 6−4 11. 1975 U.S. Open Rosemary Casals Margaret Court Virginia Wade 5−7, 6−2, 6−7 12. 1976 Wimbledon Betty Stöve Chris Evert Martina Navrátilová 1−6, 6−3, 5−7 a 14. 1978 U.S. Open Martina Navrátilová Kerry Melville Reid Wendy Turnbull 7−6, 6−4 a 15. 1979 Wimbledon Martina Navrátilová Betty Stöve Wendy Turnbull 5−7, 6−3, 6−2 13. 1979 U.S. Open Martina Navrátilová Betty Stöve Wendy Turnbull 5−7, 3−6 a 16. 1980 U.S. Open Martina Navrátilová Pam Shriver Betty Stöve 7−6, 7−5
Dobles mixts: 18 (11−7) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador 1. 1966 Wimbledon Dennis Ralston Ken Fletcher Margaret Court 6−4, 3−6, 3−6 a 1. 1967 Roland Garros Owen Davidson Ann Haydon Jones Ion Țiriac 6−3, 6−1 a 2. 1967 Wimbledon Owen Davidson Maria Bueno Ken Fletcher 7−5, 6−2 a 3. 1967 U.S. Championships Owen Davidson Rosemary Casals Stan Smith 6−3, 6−2 a 4. 1968 Open d'Austràlia Dick Crealy Margaret Court Allan Stone Renúncia 2. 1968 Roland Garros Owen Davidson Françoise Durr Jean Claude Barclay 1−6, 4−6 a 5. 1970 Roland Garros Bob Hewitt Françoise Durr Jean Claude Barclay 2−6, 4−6 a 6. 1971 Wimbledon Owen Davidson Margaret Court Marty Riessen 3−6, 6−2, 15−13 a 7. 1971 US Open Owen Davidson Rob Maud Betty Stöve 6−3, 7−5 a 8. 1973 Wimbledon Owen Davidson Janet Newberry Raúl Ramírez 6−3, 6−2 a 9. 1973 US Open Owen Davidson Margaret Court Marty Riessen 6−3, 3−6, 7−6 a 10. 1974 Wimbledon Owen Davidson Lesley Charles Mark Farrell 6−3, 9−7 3. 1975 US Open Fred Stolle Rosemary Casals Richard Stockton 6−3, 3−6, 7−6 a 11. 1976 US Open Phil Dent Betty Stöve Frew McMillan 3−6, 6−2, 7−5 4. 1977 US Open Vitas Gerulaitis Betty Stöve Frew McMillan 2−6, 6−3, 3−6 5. 1978 Wimbledon Ray Ruffels Betty Stöve Frew McMillan 2−6, 2−6 6. 1978 US Open Ray Ruffels Betty Stöve Frew McMillan 3−6, 6−7 7. 1983 Wimbledon Steve Denton John Lloyd Wendy Turnbull 7−6, 6−7, 5−7
Carrera esportiva Inicis (1959−1965) King va començar a jugar a tennis a les pistes públiques de Long Beach, Califòrnia, entrenada per Clyde Walker. Posteriorment va millorar la seva qualitat en el Los Angeles Tennis Club (LATC), sota les ordres de Perry T. Jones. El 1959, amb 15 anys, va debutar en el primer Grand Slam jugant el U.S. Championships, perdent contra Justina Bricka en el primer partit. L'extennista Alice Marble, guanyadora de 18 títols de Grand Slam, va començar a entrenar King durant els caps de setmana amb la intenció de millorar el seu nivell psicològic per afrontar els partits. L'any següent va guanyar el primer títol de la seva carrera a Filadèlfia.
Durant el 1961 va guanyar importància i va aconseguir els diners per començar a jugar internacionalment. En la primera participació en el torneig de Wimbledon es va imposar en dobles femenins junt a Karen Hantze Susman i derrotant les principals caps de sèrie. En categoria individual no va poder superar el primer partit contra Yola Ramírez Ochoa, cinquena cap de sèrie. En la següent participació a Wimbledon, King va superar en el primer partit Margaret Court, número 1 del món i principal favorita. Era la primera ocasió de la història del torneig on la cap de sèrie número 1 perdia el primer partit. Finalment va arribar a quarts de final caient contra Ann Haydon Jones. L'any 1963 va guanyar algun torneig més, però la seva participació més destacada fou novament a Wimbledon, superant Maria Bueno i Jones pel camí i disputant la seva primera final de Grans Slam, on va caure contra Court. La setmana posterior va guanyar el seu primer torneig internacional a Irlanda. En el següent U.S. Championships ja fou destacada com a cap de sèrie, però va perdre a quarta ronda. Durant el 1964 va guanyar quatre torneigs menors però a Wimbledon tornà a perdre contra Court a semifinals. Disputà la final de la Copa Federació però novament fou derrotada per Court. Al U.S. Championships avançà fins a quarts de final però fou sorpresa novament per una tennista de menys nivell. A final de temporada, King va decidir fer un gir en la seva carrera esportiva i dedicar-se al tennis a temps complet. L'important empresari Robert Mitchell li va oferir subvencionar la seva estada a Austràlia per entrenar-se a les ordres del prestigiós entrenador Mervyn Rose. Ja en el 1965, inicialment no va tenir participacions destacades a cap dels torneig disputats a Austràlia i també va perdre en la final contra Court novament. Després va participar per primera vegada a l'Australia Championships i va arribar fins a semifinals on coincidí novament amb Court. A Wimbledon fou superat per Bueno a semifinals mentre que finalment disputà la primera final d'U.S. Championships, on va posar contra les cordes a Court però també fou derrotada. Tot i estar molt trista per la derrota, King va declarar que se sentia amb molta confiança per ser la millor del món i que guanyar a Wimbledon el següent any.
Èxits individuals (1966−1975)