miniatura|Adolescents a Oslo, Noruega miniatura|Adolescents La psicologia adolescent és una branca de la psicologia social, que estudia el comportament, la manera de ser, de pensar, i d'actuar dels adolescents.
L'adolescència és una etapa entre la infantesa i l'edat adulta. L'adolescència no és igual a tot arreu. Als països del món occidental, el pas cap a la maduresa és molt més llarg i provoca els popularment anomenats "problemes d'adolescents", mentre que a algunes societats tribals aquest període dura relativament menys o és inexistent. El fenomen és relativament recent, ja que en el passat molts nens passaven de l'etapa dels jocs a formar part del món laboral, considerant-los per tant adults, sense passar l'etapa intermèdia de l'adolescència.Theron i altres, p.337
Les etapes de l'adolescència Dos anys abans de la pubertat, l'adolescent passa per un període anomenat pubescència, en el qual es produeix el canvi fisiològic que permet l'aparició dels caràcters sexuals secundaris, i permet la reproducció en l'adolescent.John P.J. Pinel, "Biopsicología", ed.University of British Columbia, , p.341 Tot això provoca l'aparició de molts canvis sobtats i irregulars en el cos i la manera de comportar-se de l'adolescent. Molts cops, aquests canvis poden ocasionar rebuig en l'adolescent, que veu com canvia sobtadament de com havia sigut fins aleshores.Theron i altres, p.354 Més endavant s'arriba a l'etapa de la pubertat. Aleshores, els canvis que s'havien anat succeint es tornen molt més regulars del que eren, i assoleixen més importància. Aquests canvis no apareixen de forma instantània, sinó progressiva. A part, no hi ha cap canvi que sol pugui significar l'arribada o no a la maduresa (ni tan sols l'aparició de la menstruació en les noies o l'ejaculació en els nois): s'arriba a la maduresa amb tot el conjunt dels canvis, no només amb un de sol. miniatura|center|800px|Gràfic on es veuen les etapes de l'adolescència
Aparició de la personalitat L'adolescència és l'edat principal de formació de la personalitat. És durant aquesta etapa en la qual els joves formen les seves idees (o almenys una base de les seves idees), i pocs cops les canviaran al llarg de la seva vida. Aquests són els seus trets principals, psicològicament parlant:Theron i altres, p.346-360EH Erikson, p.166 cerca de nous referents, diferents a la família, fet que pot desembocar en la rebel·lia contra el món adult importància del grup d'iguals descoberta de la sexualitat adquisició del pensament abstracte, que possibilita la implicació en moviments i grups socials i els estudis superiors inestabilitat emocional creació de normes morals noves, sovint desafiant els límits establerts (es pot plasmar en el desig de tenir conductes de risc o l'ànsia diferenciar-se de la resta per la roba o la parla) tendència a la idealització o demonització de les institucions, corrents, persones o idees En definitiva, l'adolescent molts cops desitja la soledat i tranquil·litat, però al mateix temps també necessita al grup, i és aquest grup el que exerceix una gran influència sobre ell.
Possibles problemes dels adolescents Ansietat L'adolescent és una persona nerviosa per naturalesa, degut sobretot als canvis que es produeixen en el seu cos. L'ansietat és normal en les persones, però és molt important que es mantingui dintre d'uns límits, per a no interferir negativament en la vida de l'adolescent. Els adolescents amb alts nivells d'ansietat poden mostrar-se insegurs, perfeccionistes, i tindran una gran necessitat d'aconseguir l'aprovació dels altres per a sentir-se bé amb el qual fan. Confien poc en ells mateixos. Un tipus d'ansietat típicament adolescent és l'ansietat que els seus pares se separin, sobretot si arriba a ser per culpa seva.DSM-IV, p.140-141
Estrès L'adolescent no té una vida tranquil·la, i molts cops acaba passant per situacions de gran estrès, ja siguin exàmens, trencaments de parella, etc. Alguns adolescents saben encaixar molt bé l'estrès, i se’n surten airosos. Altres, en canvi, se senten incapaços de superar aquestes situacions. És a dir, tenen problemes d'adaptació a les situacions difícils.
Agressivitat En qualsevol tipus de comportament humà hi ha un component químic i un altre d'aprés. Aquesta és la raó per la qual, en una situació similar, dues persones poden reaccionar de manera molt diferent. L'agressivitat podria ser una resposta apresa. Sembla que molts nens humiliats i maltractats en la seva infància, quan creixen i arriben a ser adults o adolescents, es tornen molt insensibles a aquests tipus de situacions de maltractament, i les tornen a repetir, però aquest cop sent ells els agressors. A més, en l'adolescència es deixen els antics valors de la infància, i l'adolescent surt a buscar-n'hi uns de nous. La decepció amb què poden veure el món, pot ser un inici d'aquesta agressivitat, i de donar la culpa de tot a la família del que no els agrada del món.Theron i altres, p.379
Manies i obsessions Tothom té petites manies, però sembla que durant l'època d'adolescència, aquestes augmenten fins a un grau difícil d'explicar. Aquestes manies i obsessions, si es porten fins a un extrem, poden arribar a ser perjudicials, tant per a l'adolescent com per als que l'envolten. L'obsessió més gran dels adolescents és la seva salut física i el seu aspecte. És habitual que l'adolescent es guardi aquestes obsessions en secret, almenys durant un temps.DSM-IV, p.47 Principals manies i obsessions dels adolescents: Excessiva pulcritud pel material escolar, l'habitació... Temor a contaminacions. Neteja repetitiva dels utensilis de menjar. Evitar tocar determinades coses que hagi pogut tocar qualsevol.
Depressió La depressió és un estat d'ànim molt comú en l'adolescent. Sofreix molts canvis, i molt diferents, en molt poc espai de temps, i això provoca molts canvis d'humor. Passar d'estar molt feliç a estar deprimit és molt habitual en els adolescents. És per això que costa molt diagnosticar la depressió en l'adolescència, pel fet que els ànims dels adolescents són tan variables. Molts cops, a més, l'estat depressiu pot estar ocult degut al consum d'alcohol o drogues.Theron i altres, p.382 i 386
Les amistats miniatura|Parelles d'adolescents a Idaho, als Estats Units L'adolescent necessita gent que tingui la seva mateixa edat i sexe per a poder compartir les seves coses: els seus interessos, dubtes, amors, inseguretats, càrregues, etc. Necessiten que sigui “igual” a ells, que tingui els mateixos problemes i inquietuds; és per això que un pare o un professor no serveixen com a amics.P Herranz;P Sierra, p 138 De les relacions d'amistat que estableixi dependrà en gran part el seu autoconcepte.P Herranz;P Sierra, p 172-174 Els amics que escull l'adolescent poden ser: Persones amb qui l'adolescent és sent identificat. No cal que l'amic sigui igual a un mateix, simplement cal que sigui percebut així per l'adolescent. Persones populars dins d'un grup. Persones que tinguin valors complementaris. Per exemple, un jove dominant pot buscar un amic submis, i viceversa.
Característiques de l'amistat entre adolescents: Lleialtat. Intimitat (diàleg confidencial). Apassionada, és a dir, plena de baralles, perdons, llàgrimes... Inestabilitat (pròpia de la personalitat adolescent). Per exemple, en canviar de lloc d'habitatge, una amistat molt íntima pot acabar refredant-se fins a punts no imaginats.
La relació amb els pares Hi ha autors que presenten aquesta etapa com una època de conflictes en la relació amb els pares (posició defensada pel psicoanàlisi), mentre que altres veuen l'adolescència com una etapa tranquil·la en la relació paternal, sobretot si es comparteixen els mateixos valors, idees polítiques, religioses i socials. De fet, quan es donen problemes de relació, es deuen en el fons a una qüestió de control: Els adolescents se'n volen desfer del control parental perquè consideren que són prou madurs per decidir i fer coses per ells mateixos. La resolució de la situació dependrà bastant del tipus de control que exerceixin els pares que pot anar de molt permissiu a ser molt controlador i de l'equilibri que suposarà trobar el punt mitjà.P Herranz;P Sierra, p 135-136, 139 Si en aquesta etapa es dona un canvi de l'estructura familiar (divorci, canvi de parella d'un dels progenitors), això també pot ser motiu de problemes, ja que per una banda l'adolescent té més capacitat de raonament per comprendre la nova situació però per altra banda tendeix a ser més egoista i a afrontar malament els canvis a la seva vida.P Herranz;P Sierra, p 145-147
Timidesa Durant aquesta etapa s'adquireix la personalitat pròpia. L'adolescent passa d'un entorn segur en què sabia el que s'esperava d'ell a un altre més insegur: ha de prendre decisions que afectaran la resta de la seva vida, com ara decidir quina carrera professional triar. El fet d'haver de "trobar-se a si mateix" buscant la pròpia identitat, de definir-se, porta a mostrar-se insegur i tímid en la conducta.P Herranz;P Sierra, p 178-182 La timidesa és molt comuna durant l'adolescència: encara que no ho sembli, una quarta part dels adolescents la pateixen, encara que ho intentin ocultar. En acabar aquesta etapa, la majoria ho han superat, però no tots. Símptomes de la timidesa: Enrogiment facial. Tremolors de mans. Palpitacions. Suors. Sequedat de boca. Tartamudeig. Causes de la timidesa: Falta de confiança en un mateix. Pot procedir d'un complex d'inferioritat (ja sigui per un defecte real o imaginari). Pot aprendre’s dels pares. A vegades, és un “paper” que s'adopta en un lloc determinat, però no en altres.
Obesitat Tot i que l'obesitat és un problema per a totes les edats, assoleix una gran importància durant l'adolescència. Els hàbits alimentaris que porten a l'obesitat generalment s'adquireixen durant la infantesa però l'individu no pren consciència fins a arribar a l'adolescència, llavors alguns cauen en trastorns alimentaris com la bulímia. Sovint es confon el sobrepès amb l'obesitat mòrbida. Per a ells, estar prim és la solució als seus problemes, i poden agafar una enorme enveja als adolescents prims. La bulímia afecta sobretot als individus de països industrialitzats, on hi ha excés de producció d'aliment i gran facilitat d'accés a ells.DMS-IV, p.663-664
Anorèxia És una malaltia més típica de les noies adolescents que dels nois. Comença un cop l'adolescent veu la necessitat (real o no) d'aprimar-se, i comença una dieta, o un seguit d'exercicis. Setmanes després, tot i haver-se aprimat, continuen amb la dieta, cada cop més severa. Això ocasiona que molts cops sentin fred: així que acostumen a cobrir-se amb roba d'abrigar. Perden els seus períodes menstruals, i es distancien dels seus familiars. Acostumen a ser perfeccionistes, insegures. Estan disposades a complir el que els altres esperen d'elles. Intenten mantenir un control absolut sobre la seva aparença i els seus pensaments.DMS-IV, p.655
Història miniatura|G. Stanley Hall, el primer en convertir l'adolescència en tema d'estudi psicològic.