va ser un clergue espanyol pertanyent a l'Orde de Sant Agustí, bisbe de Terol (1935-39), considerat màrtir i beat per l'Església Catòlica. Va ser un dels tretze bisbes assassinats a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, víctima de la persecució religiosa.
miniatura|esquerra|Talla als Filipins de Valladolid miniatura|esquerra|Monument a Terol miniatura|esquerra|Casa natal del Pare Anselmo Polanco a Buenavista de Valdavia (Palència, Castella i Lleó). miniatura|esquerra
Biografia Va ingressar com a novici al Convent dels Agustins Filipins de Valladolid als 15 anys. D'allà va passar al monestir de Santa María de la Viña (Burgos), on va ser ordenat sacerdot el 1904, dedicant-se a la docència des de 1907. El 1922 va ser nomenat rector del Real Col·legi Seminari de Valladolid, sent reelegit el 1926. En 1929 va ser nomenat definidor i, el 1932 provincial de l'orde, tasques que van obligar-lo a viatjar amb freqüència i per llargs períodes a les Filipines, Xina, Estats Units i Amèrica del Sud. El 1935 va ser nomenat bisbe de Terol, càrrec que exercia en produir-se la revolta militar contra el govern de la República.
Davant l'amenaça militar de les tropes republicanes sobre Terol, al març de 1937 va promulgar una pastoral que en certa manera va anticipar la Carta Col·lectiva de l'Episcopat espanyol als bisbes del món sencer, que també va signar al juliol d'aquell mateix any.Antonio Montero, Historia de la persecución religiosa en España, cita La "Carta colectiva de los Obispos españoles a los obispos del mundo entero" de 1 de juliol de 1937, firmada por 49 prelados, entre ellos el de Teruel, Padre Polanco.
Tant el Seminari com el Palau Episcopal de la diòcesi terolenca van ser destruïts pels bombardejos de l'exèrcit republicà, per la qual cosa fra Anselmo es va aixoplugar al Monestir de Santa Clara. Allí va ser capturat el 8 de gener de 1938, l'endemà de rendir-se les forces rebels liderades pel coronel Domingo Rey d'Harcourt.Hugh Thomas, Historia de la Guerra Civil Española, pàg. 851 El Ministre de Defensa republicà, Indalecio Prieto, desitjava que Polanco hagués estat traslladat amb escorta a la frontera Francesa i deixat en llibertat, però el govern republicà s'hi oposà per majoria i per tant, el bisbe i el Coronel d'Harcourt continuaren empresonats.Indalecio Prieto, Palabras al viento, pág, 220
El bisbe i altres presoners foren traslladats al Penal de Sant Miquel dels Reis, a València, i d'allà a Barcelona, on foren reclosos al "Dipòsit per a presoners i evadits 19 de juliol", habilitat al Convent de les Serves de Maria, al carrer Enric Granados. Davant la imminent caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes, el 23 de gener de 1939 els presos van ser evacuats a Can Taió (Santa Perpètua de Mogoda), i traslladats successivament a Campdevànol, Puigcerdà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Figueres i Can de Boach, a Pont de Molins.
El matí del 7 de febrer de 1939, 30 soldats manats pel comandant comunista Pedro Díaz, cap d'una columna de les tropes d'Enrique Líster, van segrestar a 14 d'aquests presos, entre ells al mateix bisbe de Terol, Felipe Ripoll, el seu vicari general, i el coronel Rey d'Harcourt; després de prendre la carretera de Les Escaules, es van detenir al quilòmetre i mig, molt prop del barranc Can Tretze, van obligar els presoners a pujar per la llera seca de la Muga, i allí mateix van ser afusellats. A continuació el piquet va repetir el procés amb uns altres 26 presoners. En el mateix lloc, el 1940, el Règim franquista va aixecar un monument amb la següent llegenda“Caminante: por aquí huyó la furia roja, dejando como huella de su paso cuarenta mártires (...) Piensa en ellos con una oración. 7-II-39”.
El cadàver mig cremat del bisbe no va mostrar restes de putrefacció,Anselmo Polanco y Felipe Ripoll, Beatos a catholic.net i a precs de les autoritats de Terol, les seves restes van ser traslladades a la capital de la seva diòcesi. El 2 de juliol de 1994, el papa Joan Pau II, va declarar màrtir Anselmo Polanco, i fou beatificat l'1 d'octubre de 1995.
Bibliografia Cárcel Ortí, Vicente (2000): La gran persecución: España, 1931-1939 Barcelona, Planeta. Montero Moreno, Antonio (1999 ): Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939. Madrid, Edicionas Católicas. Redondo, Gonzalo (1993): Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, en dos toms. Madrid, Rialp.
Referències
Enllaços externs
Catholic Hierarchy Los Beatos Anselmo Polanco, Obispo de Teruel y Felipe Ripoll su vicario general Beato Anselmo Blanco, obispo mártir de Teruel (1881-1939)
Categoria:Beats castellanolleonesos Categoria:Beats morts durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Bisbes de diòcesis d'Aragó Categoria:Bisbes extremenys Categoria:Persones de la província de Palència Categoria:Morts a l'Alt Empordà Categoria:Religiosos catòlics Categoria:Màrtirs catòlics Categoria:Religiosos extremenys