miniatura|Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical) presidí sis cops el Consell de Ministres, Manuel Azaña Díaz (Acció Republicana i Izquierda Republicana) cinc. Per altra banda Diego Martínez Barrio (Partit Republicà Radical i Unió Republicana), Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Partit Centrista i independent), Manuel Portela Valladares (independent), Francisco Largo Caballero (PSOE) i Juan Negrín López (PSOE) ho van fer dos. Un cop Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Partit Republicà Conservador), Ricardo Samper Ibáñez (Partit Republicà Radical), Augusto Barcia Trelles (Izquierda Republicana), Santiago Casares Quiroga (Izquierda Republicana) i José Giral Pereira (Izquierda Republicana).
Per partits polítics, el Partit Republicà Radical ocupa vuit cops la presidència del consell, seguit per Izquierda Republicana cinc, PSOE quatre, Acció Republicana i independents tres. Un cop centristes i conservadors.
Govern provisional o Període constituent Primer Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora (abril-octubre de 1931)
miniatura14 d'abril de 1931 - 14 d'octubre de 1931President Niceto Alcalá-Zamora (DLR) Estat Alejandro Lerroux (PRR)Justícia Fernando de los Ríos (PSOE)Guerra Manuel Azaña (AR)Marina Santiago Casares Quiroga (FRG)Hisenda Indalecio Prieto (PSOE)Governació Miguel Maura (DLR)Instrucció Pública iBelles Arts Marcel·lí Domingo i Sanjuán (PRRS)Foment Álvaro de Albornoz (PRRS)Treball Francisco Largo Caballero (PSOE)Economia Nacional Lluís Nicolau d'Olwer (ACR)Comunicacions Diego Martínez Barrio (PRR) El mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 14 d'abril de 1931, el Comitè revolucionari promulga un decret pel qual encomana la presidència del Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola a Niceto Alcalá-Zamora qui formarà un gabinet compost per republicans d'esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes gallecs i catalans que, com a primeres mesures, aprova l'Estatut jurídic del Govern Provisional pel qual es regirà i concedeix una amnistia per als delictes polítics.
Composició: la Dreta Liberal Republicana comptava amb la presidència i una cartera, el PSOE amb tres, el Partit Republicà Radical i Partit Republicà Radical Socialista, amb dos, mentre que tant Acció Catalana com Acció Republicana i la Federació Republicana Gallega estaven representats amb una cartera.
El govern tindrà com a principal objectiu la preparació de les eleccions de les quals haurien de sorgir les Corts Constituents que seran les encarregades d'elaborar la Constitució de la República.
Mitjançant un decret de 8 de maig s'articula la regulació del procés electoral establint-se un Parlament unicambral de 470 diputats escollits per sufragi universal. L'edat mínima per votar es rebaixa dels 25 als 23 anys i no es permetia votar a les dones que no obstant això podien presentar-se com a candidates. També es fixa la província com a circumscripció electoral per impedir el caciquisme que l'anterior divisió electoral en districtes encoratjava.
Mitjançant un decret, publicat el 3 de juny, es va fixar la celebració dels comicis pel 28 de juny de 1931 en primera volta. En cas que cap candidat obtingués a la seva província el vot d'almenys el 20% de l'electorat caldria recórrer a una segona volta.
Fins avui de les eleccions, el govern dicta una sèrie de decrets que reflecteixen la ideologia dels seus components. Així, en l'àmbit agrari, mitjançant els anomenats decrets agraris, i amb l'impuls dels ministres socialistes Francisco Largo Caballero i Fernando de los Ríos, es dicten normes que milloren les condicions laborals i socials de la pagesia com la que estableix la jornada laboral en vuit hores, o la que prohibeix el desnonament de les finques, la que obliga als propietaris a explotar les finques o la que obliga als propietaris a contractar treballadors de la comarca.
En l'àmbit educatiu, el radical socialista Marcel·lí Domingo i Sanjuán, a més d'augmentar el sou i la plantilla dels mestres, aprova una sèrie de decrets amb l'objecte reduir el poder de l'Església en el sistema educatiu espanyol, buscant la laïcització del sistema educatiu suprimint l'obligatorietat de l'ensenyament religiós a les aules. Així mateix crea les missions pedagògiques amb la finalitat de fer arribar l'educació a tots els punts del territori nacional.
Un altre important nombre de decrets van ser impulsats per Manuel Azaña, membre d'Acció Republicana, i que van tenir com a objectiu la professionalització i modernització de l'Exèrcit per a això es va facilitar el pas a la reserva de nombrosos militars i es va tancar l'Acadèmia General Militar. També va suprimir la Llei de Jurisdiccions.
En l'àmbit territorial, el Govern es va trobar el mateix dia de la seva formació amb el problema sorgit a Catalunya quan el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana el que va obligar a fer que el mateix Alcalá Zamora, acompanyat de Fernando de los Ríos i dels dos ministres catalans del gabinet, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, viatgessin a Barcelona per persuadir als nacionalistes catalans perquè desistissin dels seus propòsits a canvi de la reaparició d'una institució de govern que havia estat suprimida en temps de Felip V, la Generalitat de Catalunya, i la promesa que les futures Corts Constituents abordarien l'aprovació d'un estatut d'autonomia. El 21 d'abril, el govern va publicar un Decret pel qual es reconeixia la Generalitat catalana.
Després de la celebració de les eleccions, les Corts Constituents, de signe majoritàriament esquerrà, atorguen el 31 de juliol un vot de confiança al fins llavors govern provisional que passa a constituir-se com el primer govern ordinari de la República. Aquest govern converteix en lleis tots els decrets que va evacuar en la seva etapa provisional i aborda l'elaboració de la Constitució.
Aquest primer govern republicà va caure el 14 d'octubre de 1931 quan el seu president, Alcalá Zamora, i el seu ministre de Governació, Maura, tots dos representants de partits de la dreta, van presentar la dimissió. Les Corts van aprovar l'article 26 i tot seguit els dos ministres catòlics dimiteixen.Ricardo de la Cierva, Historia total de España, Madrid, 1997, página 860.
Segon Govern Provisional i primer de Manuel Azaña (octubre-desembre de 1931)
14 d'octubre de 1931 - 16 de desembre de 1931President Manuel Azaña (AR) Estat Alejandro Lerroux (PRR)Justícia Fernando de los Ríos (PSOE)Guerra Manuel Azaña (AR)Marina José Giral (AR)Hisenda Indalecio Prieto (PSOE)Governació Santiago Casares Quiroga (FRG)Instrucció Pública yBellas Artes Marcel·lí Domingo i Sanjuán (PRRS)Foment Álvaro de Albornoz (PRRS)Treball Francisco Largo Caballero (PSOE)Economia Nacional Lluís Nicolau d'Olwer (ACR)Comunicacions Diego Martínez Barrio (PRR) Composició: Acció Republicana comptava amb la presidència i dues carteres, Manuel Azaña compartia Presidència amb Guerra; el PSOE comptava amb tres, el Partit Republicà Radical i Partit Republicà Radical Socialista, mantenien les dues, mentre que Acció Catalana i la Federació Republicana Gallega estaven representats amb una cartera.
La caiguda del govern que havia presidit Alcalá Zamora obrirà un període conegut com a Bienni Reformista el primer gabinet del qual, format per republicans i socialistes, estaria presidit per Manuel Azaña qui al costat de José Giral en constituïen les dues noves incorporacions.
El 9 de desembre de 1931, amb l'abstenció de la dreta, les Corts Constituents aproven el text constitucional, procedint el dia 10 a l'elecció del primer president constitucional de la República en la persona de Niceto Alcalá-Zamora.
La política sociolaboral seguida pel gabinet impulsada pels seus membres socialistes va fer que els ministres radicals, Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrio, abandonessin el govern i amb això retiressin el suport que els seus 94 diputats prestaven en les Corts a l'Executiu. Aquesta actuació per part del Partit Republicà Radical que perseguia postular-se com a alternativa de govern de caràcter centrista, va provocar la caiguda del govern el 16 de desembre de 1931. El recentment escollit President de la República, Alcalá-Zamora, tornarà a encarregar la formació de govern a Manuel Azaña.
Primer Bienni o Bienni social-azanyista (1931-1933) Tercer govern de la República i segon d'Azaña (desembre de 1931-juny 1933)
16 de desembre de 1931 - 12 de juny de 1933President Manuel Azaña (AR) Estat Lluís de Zulueta (AR)Justícia Álvaro de Albornoz (PRRS)Guerra Manuel Azaña (AR)Marina José Giral (AR)Hisenda Jaume Carner (ERC)Governació Santiago Casares Quiroga (FRG)Instrucció Pública iBelles Arts Fernando de los Ríos (PSOE)Obres Públiques Indalecio Prieto (PSOE)Treball Francisco Largo Caballero (PSOE)Agricultura, Indústriai Comerç Marcel·lí Domingo (PRRS) Composició: Manuel Azaña forma el nou govern mantenint bàsicament a les mateixes persones encara que canviant les carteres que van tenir en l'anterior gabinet. Acció Republicana comptava amb la presidència i dues carteres, ja que Manuel Azaña seguia en Presidència i Guerra. El PSOE manté els seus tres igual que el Partit Republicà Radical Socialista les seves dues carteres. El mateix succeeix amb la Federació Republicana Gallega. L'únic canvi d'importància és l'eliminació dels ministres que el Partit Republicà Radical aportava a l'anterior govern: Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrio, la qual cosa va suposar donar un gir a l'esquerra del nou gabinet. També abandona el govern Acció Catalana, substituint-la Esquerra Republicana de Catalunya. La cartera d'Estat l'ocupa l'independent Lluís de Zulueta i Escolano.
El 23 de gener de 1932, un decret del ministeri de Justícia dissolia la Companyia de Jesús i revertia tots els seus béns a l'Estat; el 26 de febrer, s'aprova la llei del divorci, i al maig es debat en les Corts l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Reforma Agrària. Aquestes iniciatives recolzades pel govern d'Azaña provocaran un forta reacció a l'Església, l'Exèrcit i en els partits de la dreta que desembocaran en el frustrat intent de cop d'estat conegut com la sanjurjada en estar capitanejat pel general Sanjurjo qui, el 10 d'agost de 1932, va encapçalar la rebel·lió militar de les guarnicions de Madrid i Sevilla.
Sanjurjo és condemnat a mort però el govern li commuta la pena per la de cadena perpètua.
La popularitat que aconseguirien Azaña i el seu govern amb la desactivació del cop militar seria efímera, ja que l'11 de gener de 1933 van tenir lloc els fets coneguts com Fets de Casas Viejas, que van portar al president del govern a presentar la dimissió al president de la República el 8 de juny de 1933. No obstant això, Alcalá-Zamora ratificarà en el seu càrrec Azaña qui formarà un nou govern el 12 de juny següent.
Quart govern de la República i tercer d'Azaña (juny-setembre de 1933)
12 de juny de 1933 - 12 de setembre de 1933President Manuel Azaña (AR) Estat Fernando de los Ríos (PSOE)Justícia Álvaro de Albornoz (PRRS)Guerra Manuel Azaña (AR)Marina Lluís Companys (ERC)Hisenda Agustín Viñuales (AR)Governació Santiago Casares Quiroga (ORGA)Instrucció Pública iBelles Arts Francisco Barnés (PRRS)Obres Públiques Indalecio Prieto (PSOE)Treball Francisco Largo Caballero (PSOE)Agricultura Marcel·lí Domingo (PRRS)Indústria i Comerç José Franchy (PRDF)