La fruita confitada és una fruita que es macera en almívar per a reemplaçar-ne l'aigua per sucre i conservar-la per a ús fora de temporada. Es poden confitar gairebé totes les fruites: dàtils, cireres marasques, lapinya, gingebre, figues, préssecs, albercocs, peres, caramboles, pomes i cítrics. Es pot menjar sol com a darreria, tanmateix, sovint es fa servir per donar un toc de color a pastissos.
Manté la forma rigida de la fruita orignal, pel procés continu de bullir la fruita en almívar fins que la satura de sucre la fruita, al contrari d'altres mètodes (confitura, conserves…) on es fa tova i mig líquida. El sucre és un conservant que prevé el creixement de microbis que la podreixen. En pots hermètics i a temperatura ambient, es pot conservar gairebé indefinitament.
Depenent de la mida i la varietat de fruita, el procés de confitat pot prendre uns quants dies fins a un parell de mesos. Es poden confitar peces senceres, trossos o tires de pell. Tradicionalment es fan sense colorants, i aleshores tenen colors suaus.
Les fruites confitades poden ser glaçades o gebrades. Tots dos processos consisteixen a donar un recobriment de sucre. El glaçatge aporta un recobriment uniforme i llis, mentre el gebratge dona un aspecte de «gebre» de petits cristalls de sucre.miniatura|Torró de fruita
Les fruites confitades se solen emprar en l'elaboració o la decoració de pastissos. Són un ingredient clau d'alguns d'algunes darreries tradicionals: la mona de Pasqua, el torró de fruita, tortell de Reis, coca de Sant Joan, Panettone Milanès i la cassata Siciliana. Preses de forma simple són una menja típica de Nadal.miniatura|Pells de taronja en procés de confitat Història La conservació mitjançant de la utilització del sucre (mel de palma i mel) ja era coneguda en les cultures de la Xina i la Mesopotàmia. A costat de la fruita dessecada, és una de les tècniques més antigues.
No obstant això, es considera com a veritables precursors del confitat modern els àrabs, que ja servien cítrics i roses confitades als seus banquets. La dominació àrab de parts del sud d'Europa, va obrir el pas a la fruita confitada camí cap a Occident. Els primers documents que ressenyen l'ús de fruites confitades a Europa es remunten al . En aquesta època, les fruites confitades tenien un tractament similar al de les espècies.
Ja és documentada al País Valencià en una lletra del vicari Jaume Conill a Cèsar Borja del 21 d'octubre de 1493.
Vegeu també Confiteria Fruites d'Aragó
Referències
Bibliografia
Categoria:Conserves a base de fruita Categoria:Dolços