Lesglésia de Sant Genís dels Agudells es troba al barri homònim de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local. És una de les deu parròquies més antigues de Barcelona, dins l'arxiprestat de la Vall d'Hebron i pertany a la zona pastoral Barcelona-Nord: sub-zona 1-4. Sembla que va ser fundada el 931, però l'edifici actual és de 1571. L'any 1359 va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, però amb la desaparició del cenobi va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d'Horta (1867). És remarcable el cementiri que encara existeix al costat de l'església, on són enterrats diversos personatges il·lustres, entre els quals hi va estar Manuel Carrasco i Formiguera, militant d'Unió Democràtica de Catalunya, afusellat a Burgos el 1938, fins que el 2001 va ser traslladat al cementiri de Montjuïc.
Història Les terres de Sant Genís La menció de Sant Genís dins el terme d'Agudells, apareix en un document del 19 d'abril de 1017. És una escriptura de venda de terres i alous a la Val de Ledus copiada en els Libri Antiquitatum de l'arxiu de la catedral de Barcelona, on es diu que la propietat venuda afronta amb les terres de sant Genís màrtir. Ledus i la seva muller Chilio venen la hisenda a Martí i sa muller Cixulo. La denominació Ledus o Leds donada a la vall, és sens dubte un patronímic relacionat amb el nom de l'antic propietari.
La parròquia de Sant Genís dels Agudells és anomenada en una escriptura de l'any 1028. És una venda de terres amb brugario (un lloc plantat de brucs) de les quals se n'exclou un cirisario (cirerar) adjunt. Són dins del terme d'Agudells en els enigmàtics indrets de Pixa rannas i Reuvira.
En una altra partida dels Libri Antiquitatum - de l'any 1054- en el terme d'Agudells, parròquia de Sant Genís, a la Vall de Leds, els cònjuges Seniullo i Agio compren una peça de terra. L'any 1055 i el 1060 s'anomena en altres compra-vendes.
A la contrada dels Agudells, a mitjan el vescomte Udalard i la vescomtessa Gil·la, la seva esposa, i després llur fill Guislabert que més tard seria bisbe de Barcelona, hi posseïen d'antic terres i béns. Per les escriptures conservades sabem que els vescomtes vengueren cinc mujades de vinya i a més terra conreada i altres terres amb arbres fruiters dins la parròquia de Sant Genís dels Agudells a un tal Ramió el 21 de gener de l'any 1056.
Possiblement foren les propietats dels vescomtes, heretades per Guislabert, bisbe de Barcelona, les que serviren l'any 1087 per acollir els monjos benedictins de Sant Ponç de Tomeres, que hi romangueren fins a finals del . Aquests monjos llendadocians -de l'Erau- acudiren a Barcelona cridats pel seu abat Frotard, legat del papa Gregori VII per tal de reformar les estructures eclesiàstiques barcelonines.
El territori d'Agudells va inclòs en la jurisdicció de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. La reforma de la circumscripció eclesiàstica del bisbat de Barcelona endegada pel bisbe Aeci (995-1010) -amb la creació de parròquies i la restauració de la vida canonical- legalitzada en el sínode de Barcelona del maig de l'any 1009, podria ser el principi de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
Origen llegendari i remot El temple mostra al costat de la porta de l'entrada una pedra toscament gravada amb la incisió d'un Ichthys (peix) d'aspecte paleocristià. Per l'existència d'aquest gros carreu d'origen incert s'ha pretès demostrar l'antiguitat de l'assentament religiós a l'indret, retrotraient-lo al , i relacionant-lo amb els martiris de Sever de Barcelona i de Medir de Barcelona.
Recentment s'ha divulgat una altra teoria que manté la il·lació de la remota factura de la cisellada llosa amb una suposada presència al segle IV - dins la Vall d'Hebron- d'un grup d'anacoretes sota el guiatge de sant Paulí de Nola. Per afermar l'antigor del poblament del lloc es retreu el possible pas d'una via romana que s'endinsaria ver la Tarraconensis, i àdhuc es pretén que hi hagué instal·lada una posta del correu que entrava i sortia cap a Roma.
Són poques les notícies que podem aportar de l'antigor de Sant Genís, per la condició de parròquia rural que ha servat fins fa ben poc, i perquè pertangué en bona part als vescomtes i petits aloers lliures, i com que llavors no passà a mans del Capítol diocesà o a la Pia Almoina de Barcelona, no produí documentació suscitadora de guardar-se en algun dels grans arxius que s'han conservat.
Parròquia medieval A finals del la capellania de la parròquia de Sant Genís dels Agudells anava unida a la dignitat de Canonge-Sagristà del Capítol de la Catedral de Barcelona. La demarcació parroquial afrontava pel nord amb els dominis del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, seguint la carena de la serralada de "Cerola" o Collserola. El límit ponentí -segons un text de l'any 1882- seria la petram de Agila o Pedra de l'Àliga (probable nom antic del Tibidabo) on començava la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. La línia divisòria -segons un document de l'any 1147- seguia pel camí vell de Sant Cugat del Vallès a Barcelona i vorejava el torrent d'Ariga des de la Roca Blanca fins al grau de Cassoles, passant per sota del puig d'Aguarn (l'actual Putxet). Per aquesta banda, el terme incloïa tot el torrent anomenat modernament dels Penitents i la seva comalada, així com els aiguavessos de la riera de Vallcarca fins a l'indret on avui hi ha l'església dels Josepets de Gràcia. El confí de migjorn muntava per la carenada dels tres turons, on probablement fronterejava amb la jurisdicció de l'abadessa de Sant Pere de les Puel·les, seguint la cresta del massís per les Tres Creus i el cim de can Móra fins al coll del Portell. Des d'aquí la ratlla de llevant suscità una qüestió entre els rectors de Sant Andreu del Palomar i de Sant Genís dels Agudells per tal de fixar les respectives competències. A la plana, l'actual divisòria dels districtes municipals Horta-Guinardó i Nou Barris és en bona part la partió amb Sant Andreu que del X ha perdurat fins ara.
Un pergamí guardat a l'arxiu de la catedral de Barcelona conté la sentència arbitral deictada per mestre Martí el dia 13 d'abril de 1237, delimitant els drets parroquials corresponents a la zona conflictiva.
El dictamen estableix que pertany a Sant Andreu tot allò que està situat per sota d'una línia recta que del coll del Portell i del lloc d'Agudells anés fins a la font de Sant Joan i el torrent de Can Móra. De les masies de Portablanca, Bernat Ferrer, Pere de riera, Marc, Aspier, i Besegal, l'església de Sant Genís dels Agudells rebria les núpcies, parteries, vigílies, sepultures, procuracions i tots els altres drets, excepte el salpàs, els delmes i les primícies que anirien a parar a Sant Andreu, perquè provenen del seu terme.
L'interès del document prové de la consulta feta als parroquians d'ambdues comunitats, reveladora d'una teòrica agrupació dels seus habitants com un precedent dels municipis rurals que es forjarien a l'entorn del marc parroquial.
Lligams amb el monestir de Sant Jeroni Un signe característic del segle catorze dins el cristianisme de l'Europa occidental fou la proliferació de l'eremitisme anacorètic. Tal vegada el relaxament de la vida espiritual dins els monestirs, la predicació dels ordes mendicants, o l'expansió de la pesta negra, portaren a moltes persones a cercar la solitud dels ermassos per a les seves pràctiques de penitència.
Des de l'any 1313 es té notícia d'alguns ermitans que residien escampats per la muntanya d'Agudells. Formarien després una petita comunitat, car l'any 1386 l'ermità fra Ponç Astars obté permís del bisbat per reunir-los a l'entorn d'un altar portàtil per oir missa, i un document de l'any 1391 ens assabenta d'una compra feta per aquestos devots de sant Jeroni, governats pel prevere Sant Francesc Soler. La bona fama què gaudien atragué a la reina Violant de Bar -muller de Joan I el Caçador- que l'any 1392 els feu una visita i decidí prestar-los suport, fundant-hi un monestir.
Els jerònims eren un orde de recent creació (1373) que seguint regles monàstiques agustines, i format per ermitans procedents d'Itàlia i de Castella, establí casa a Sant Jeroni de Cotalba (País Valencià). La promesa de la reina induí els eremites d'Agudells a l'ingrés en el nou orde que es materialitzà amb la butlla del papa Climent VII d'Avinyó del 28 de juny de 1393.
Es construí un nou convent, i el ritme de l'edificació fou ràpid car l'any 1398 el monestir està pràcticament acabat. La reina dotà àmpliament la comunitat i el papa Benet XIII assignà la parròquia de Sant Genís dels Agudells al nou monestir el primer de març de l'any 1396. El cenobi prengué possessió de la rectoria del 20 de març de l'any 1398, regint-la per mitjà de vicaris perpetuals.
El monestir de Sant Jeroni de Collserola (de la Vall d'Hebron començà a dir-se'n al ), transmeté importància a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. La reina Maria de Castella -muller d'Alfons el Magnànim- hi residí diverses vegades, tot apromptant rendes i materials per a l'engrandiment del cenobi. També hi residiren el papa Benet XII, els Reis Catòlics, i més tard, l'emperador Carles I. A l'època, el prior de Sant Jeroni es deia rector de Sant Genís.
Al segle disset no sembla pas que les rendes que percebia la parròquia fossin massa importants, i és per això comprensible la lluita sostinguda amb la parròquia de Sant Gervasi per la pràctica de salpàs. L'abril de 1633 el capellà de Sant Gervasi introduí causa judicial contra els carmelites descalços sobre la suposada pertinença del lloc a la parròquia de Sant Genís.
El setge de Barcelona per les tropes castellanes també provocà grans mortaldats a la rodalia i molts danys a la parròquia de Sant Genís que hagué de reposar les campanes i refer altars i capelles a més de les teulades que quedaren molt malparades.
Novament la guerra amb França afectaria la contrada l'any 1688. Després, el desembarcament i setge de Barcelona, comportà l'espli damunt l'església el 15 d'abril de 1698. Els francesos s'emportaren les tovalles i pal·lis de l'altar major i dels altres altars, els diners de les caixetes, s'endugueren les campanes del campanar, les del rotlle, i la de la sagristia, tots els canelobres i ornaments, llevat del tern negre i les casulles negres. Els caixabancs de les Confraries foren tots trossejats. No acabaren aquí les malvestats, les forces del Duc d'Anjou també s'abateren damunt de Sant Genís el 4 d'abril de 1706, després de saquejar i cremar Sant Gervasi. Novament la guerra i el setge de Barcelona de l'any 1714 hi portaren calamitats i estralls. D'aquest temps d'infortunis i desgràcies sorprèn l'enorme capacitat de recuperació, tal vegada un reflex de la gran religiositat de l'època del barroc.
L'establiment del règim borbònic, amb l'estructura política i administrativa creada pel Decret de Nova Planta l'any 1717, portà un enformtiment del sistema de govern local. Els escrits aleshores anomenen el terme de Sant Genís d'Horta, i en el segell del comú hi destaca, sobre camper d'atzur, la figura natural de tres ocells d'argent contornats i malordenats, que serà l'escut que prendrà per propi el municipi d'Horta.
Una certa prosperitat econòmica degué beneficiar a l'església a mitjan , car es fan reformes importants al temple i s'hi afegeixen capelles per ampliar-lo. Entre 1770 i 1780 la parròquia de Sant Genís retornà dels frares al domini episcopal.
La parròquia de Sant Genís des del fins ara Els francesos cremaren el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron el dia 12 d'agost de 1808. Els soldats napoleònics no respectaren pas Sant Genís, que sofrí també el regor del pillatge i la depredació. L'administració francesa (1808-1814) dividí la ciutat de Barcelona i el seu territori en quatre cantons, partint la parròquia de Sant Genís.