El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona. Actualment se'n conserven onze taules, algunes desmembrades i parcialment mutilades, al Museu Catedralici de Barcelona.
Es desconeix l'estructura exacta que va tenir, ja que va ser desmuntat durant el renaixement i les seves taules varen servir per a fer respatllers de bancs de la catedral. L'any 1936, en apartar els bancs de la paret per fer unes obres, es varen descobrir i s'inicià la seva recuperació i restauració.
El retaule pertany a un període en què Barcelona és testimoni de la superació del gòtic cortesà en favor dels dictats flamencs amb els cànons de Jaume Huguet implantats.
Història Capella de Sant Bernadí La que avui és la tercera capella del costat de l'Evangeli de la catedral de Barcelona va ser la darrera capella construïda a la segona fase que va acabar a mitjan . El 1349 va ser consagrada sota l'advocació de sant Marc, traslladant-s'hi el Gremi dels Sabaters que, fins a aquell moment, havia estat a una capella del claustre. El 1431, però, els sabaters es varen traslladar a la capella del costat, de nova factura i major capacitat, fet que varen aprofitar per instal·lar, als pocs anys, un retaule de Bernat Martorell amb la predel·la de la Flagel·lació de Jaume Huguet que es conserva al Louvre.
La capella que varen deixar lliure va restar sense culte fins que, el 1459, el Gremi d'Esparters i el dels Vidriers es varen unir per ocupar-la sota l'advocació de sant Bernadí i l'àngel custodi.
Retaule La concessió de la capella comportava la construcció d'un retaule en menys de quatre anys, raó per la qual varen encarregar la seva realització a Jaume Huguet el 22 de febrer de 1462, segons consta en una acta davant el notari Antoni Johan. No es compta amb cap altre document que confirmi la data real de realització. En opinió de Verrié i Ainaud, l'estil i tècnica de la predel·la la situen al voltant de 1466, si bé algunes taules del cos central com la Pietat o la Crucifixió són del darrer període d'Huguet i cal datar-les entre 1470 i 1480. Els clars canvis estilístics que es detecten indiquen que els lliuraments de l'obra es van anar fraccionant en el temps, degut segurament a dificultats econòmiques.
Les discrepàncies entre els dos gremis varen aconsellar el capítol a mantenir el Gremi dels Esparters a la capella i traslladar el dels Vidriers a la capella de sant Miquel Arcàngel, a la girola. Tot i no comptar amb registres que certifiquin la seva datació, sí que apareix esmentat a les visites pastorals de 1496, la del bisbe Joan de Cardona de 1530 on es fa una descripció iconogràfica, i la de 1578.
Substitució El retaule gòtic de sant Bernadí va ser substituït per un d'estil neoclàssic el 1783 el qual va ser destruït durant la guerra civil. Posteriorment, a la capella de Sant Bernadí es va instal·lar el que actualment es pot observar, d'estil barroc, datat el 1705 i amb les imatges de Sant Bernadí de Siena, Sant Miquel arcàngel i Sant Antoni de Pàdua. Aquest darrer retaule, que havia estat abans en una capella del claustre, va ser finançat per Jeroni de Magarola i Grau, comte de Quadrells.
Es desconeixia el destí del retaule gòtic d'Huguet fins que l'any 1936, amb motiu de les obres que s'havien de realitzar a la capella de Sant Bernadí de Siena, va caldre apartar els grans bancs que hi havia adossats a les parets de la capella i es va descobrir que havien estat construïts amb taules serrades i clavades que provenien de l'anterior retaule gòtic de la capella. Des d'aquell moment es va posar en mans de la comissaria de museus, que les va traslladar a Olot, ciutat on havien estat traslladades moltes obres d'art per protegir-les dels efectes de la guerra civil espanyola. Posteriorment varen ser traslladades a Darnius i, el maig de 1939, es varen retornar al capítol de la catedral de Barcelona. El 1941 va formar part d'una exposició d'objectes religiosos del i XVI al palau de la Virreina.
Dades de context L'autor
Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del , un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.
En opinió de Verrié i Ainaud, Huguet va comptar amb un col·laborador per a la realització de certes taules, especialment a les tres escenes de la vida del sant. Basant-se en obres documentades de la família Vergós com el Retaule de Granollers o el Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, aquests historiadors han identificat la participació de Rafael Vergós com a aquest col·laborador.
Estil El retaule pertany a un període en què Barcelona és testimoni de la superació del gòtic cortesà en favor dels dictats flamencs amb els cànons de Jaume Huguet implantats.
Es pot identificar una similitud d'estil amb la resta d'obres d'Huguet de les taules de la predel·la i de l'àtic. Per contra, les taules centrals mostren algunes diferències, probablement per una diferència cronològica entre elles.
A la predel·la, el cabell ondulat de l'àngel que hi ha a la taula de l'esquerra és molt diferent del de les taules centrals referides a aquest personatge, que s'assemblen més a la imatge de sant Miquel del Retaule del Gremi dels Revenedors del mateix autor, especialment a l'escena del miracle del Mont Saint-Michel i a la figura de la taula central que, malgrat tenir molts repintats, conserva part dels cabells amb pintura original.
Algunes taules presenten una alta concentració de personatges i objectes que no permeten comptar amb espais de context i plans diferenciats i, en conseqüència, amb pocs virtuosismes en el tractament de la perspectiva. Un element que acostuma a tenir un paper important en el tractament de la perspectiva són les construccions de murs amb carreus com les de la taula central o la del miracle de sant Bernadí de la predel·la. Huguet supera la dificultat de dibuix dels carreus, matacans i merlets amb un lleu escorç, però sense fórmules de paral·lelisme o proporcionalitat que segur que dominava, com ho demostra el tractament que fa a la taula de «l'aparició de Pere Celestí», on la cabana de mig pla està dibuixada en perspectiva cavallera, cap a l'esquerra, i dins el paviment ortogonal té una fuga cap al centre.
La taula dreta de la predel·la amb el miracle de Sant Bernadí a Màntua comparteix estil amb les altres dues taules veïnes amb paisatges de fons clarament huguetians. També s'observen similituds entre els dos personatges del darrere d'aquesta taula i la del Miracle del Mont Saint-Michel de l'esmentat Retaule de sant Miquel.
Al Calvari, la figura de Crist guarda una forta similitud amb la del Retaule de Pertegàs on, per contra, no hi ha les figures dels lladres. Respecte a l'únic d'aquests personatges que es conserva, és molt similar al que hi figura al Retaule del Conestable, al de Sant Antoni Abat i al dels Revenedors. A la mateixa taula del Calvari, el Longinus és exactament igual al que apareix al Retaule de Pertegàs i molt similar al del Retaule de Sant Antoni Abat, el de Sant Miquel i el del Conestable. La figura de Maria té la mateixa posició i també està sostinguda pels seus colzes des de darrere com al retaule de Pertegàs i al del Conestable, ara bé, si aquí és una de les tres Maries qui la sosté, als altres retaules el personatge és Sant Joan Baptista. Pel que fa al seu rostre, la major similitud es produeix amb la Mare de Déu que hi ha al Calvari del Retaule del Conestable. Un altre personatge significatiu d'Huguet és un home barbut situat entre Longinus i el lladre bo. Es pot trobar a l'escena del pas del mar Roig, a les de l'àngel i al Retaule de Sant Vicenç de Sarrià a la taula dels miracles pòstums.
L'estil de la taula central és assimilable a la taula de «La consagració» del seu Retaule de Sant Agustí tant per la forma i ambientació com per l'ornamentació de la vestimenta del Sant Custodi amb rics brodats de figures de sants a l'orla del mantell. Ambdós mantells coincideixen a situar sant Pere i sant Pau a la part superior.
A les històries que corresponien al costat de l'epístola, l'estil canvia, és més dur, amb els plecs de les robes més marcats i un tractament diferent de les cares. La taula del «Miracle de Rieti» conté força similituds amb l'escena del Retaule de Sant Agustí «Visió del nen Jesús i el misteri de la Trinitat», obra del membre del seu taller Pau Vergós. La posició del sant i el seu acompanyant i la forma de subjectar el llibre que porten a les mans són similars. Canvia totalment la forma i color de les robes, diferència entre l'hàbit del franciscà sant Bernadí i el bisbe sant Agustí. A la mateixa taula del Miracle de Rieti, el personatge central del grup on està sant Bernadí torna a estar present al Retaule de Sant Agustí, en aquest cas a la taula de la «Disputa de sant Agustí amb els heretges», on va acompanyant sant Agustí.
La rigidesa i convencionalisme dels plecs de les mànigues d'alguns personatges que s'observa a ambdues taules, és una prova més d'una autoria comuna.
Decoració en guix daurat Les taules presenten quatre tipus d'estergits i estofats o fons d'or en relleu: el primer d'ells està a les tres taules de la predel·la, un segon es troba a la taula central, un tercer a la taula del Calvari i el darrer a les taules laterals amb les històries referents a l'Àngel i el sant.
L'estofat de la predel·la és un motiu decoratiu amb petits fulls i boletes simulant fruits o baies, que Huguet també va fer servir a «la Pietat» l'única taula conservada al museu Catedralici de Barcelona del desaparegut Retaule de Sant Esteve del gremi dels freners. També es va fer servir com a fons en una de les taules laterals del desaparegut Retaule de Sant Antoni Abat. Aquesta composició és molt similar a la decoració del Retaule del Conestable, de 1464. Cronològicament aquestes similituds situen la realització de la predel·la en el primer període artístic de l'autor. Per contra els altres tres tipus d'estofats presents al retaule no coincideixen amb cap de les obres del primer període d'Huguet, sinó que coincideix als utilitzats a les teles del Retaule de Sant Agustí que va ser finalitzat el 1486 i recull la darrera època del taller de l'artista.
El dibuix de la taula central és un motiu foliar amb un eix de simetria vertical, utilitzat cap a 1460 al guardapols del retaule de Terrassa, i que Bernat Martorell va fer servir a la taula de la resurrecció de Crist de Santa Maria del Mar entre 1449 i 1452.
Tema L'obra està totalment dedicada als sants protectors dels dos gremis que la finançaven, Sant Bernadí de Siena i l'Àngel Custodi.
Bernardí de Siena era un sant contemporani que havia mort l'1 d'abril de 1445. A Catalunya, la Corona d'Aragó i tots els seus dominis mediterranis, la seva història es va estendre a partir de la difusió que en va fer l'humanista sienès Barnabó, qui va realitzar una biografia per al rei Alfons el Magnànim. D'aquest sant se'n varen fer moltes representacions a València, Mallorca, i destaca especialment el Retaule de Sant Bernadí de Càller.