José Asensio Torrado (La Corunya, 1892 - Nova York, 1961) va ser un militar espanyol. Va ser coronel del cos d'Estat Major, general, i més tard sotssecretari del Ministeri de la Guerra.
Biografia Ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1907 i fou enviat al Protectorat Espanyol al Marroc. El 1920 ascendí a comandant i fou nomenat cap d'Estat Major del Comissari Espanyol a Àfrica. El proclamar-se el 1931 la Segona República Espanyola fou nomean cap de la Comissió Fronterera amb Portugal, i el 1933 fou ascendit a coronel.
En els primers dies de la Guerra Civil espanyola va prendre part en l'assalt a la Caserna de la Montaña de Madrid i diverses operacions que van tenir com a escenari els fronts d'Andújar, Màlaga, Guadarrama, etc. Ascendit a general, va ser nomenat Cap del Teatre d'Operacions del Centre (TOCE) i va participar en el frustrat assalt a l'Alcàsser de Toledo; va fracassar, igualment, en Talavera de la Reina, la qual cosa li va valer una certa impopularitat, especialment entre els comunistes. No obstant això el van nomenar comandant honorari del Cinquè Regiment.
L'octubre de 1936 Francisco Largo Caballero (aleshores president del Govern i ministre de la Guerra) el va designar sotssecretari del Ministeri de la Guerra, i des d'aquest càrrec va tractar de reorganitzar l'exèrcit republicà, posant les bases del que poc temps després seria l'Exèrcit Popular. A la seva inspiració es deu la creació d'una sèrie d'escoles per a oficials, el Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM), el Centre d'Organització Permanent d'Artilleria (COPA) i el Centre d'Organització Permanent d'Artilleria (COPA).
Després d'una campanya de descrèdit orquestrada pels comunistes —l'anomenaven «el general de les derrotes»—, que van demanar insistentment la seva destitució, i en la qual van tenir una destacada actuació Dolores Ibárruri i l'ambaixador soviètic Marcel Rosenberg, encara que també recolzada pels centristes del PSOE, Largo Caballero el va cessar (substituint-lo per un membre del seu cercle més proper, Carlos de Baraibar). Asensio va quedar durant algun temps en situació de disponible. Acusat de traïció, va ser detingut i processat, encara que va recuperar la llibertat poc temps després, en ser sobreseguda per falta de proves la causa instruïda contra ell.
Després d'una curta etapa com a assessor del Ministeri de Defensa Nacional fou designat agregat militar de l'Ambaixada espanyola als EUA, on va tenir coneixement de la preparació d'un cop d'estat per part de Segismundo Casado i el Consell Nacional de Defensa, als quals va enviar la seva adhesió per cablegrama. Finalitzada la guerra es va traslladar a Nova York — en la ciutat de la qual va romandre fins a la seva defunció, dedicant-se durant algun temps a l'ensenyament privat del castellà i exercint el càrrec de ministre sense cartera en diversos governs de la Segona República Espanyola en l'exili el 1960.
Bibliografia i referències T, Hugh, Historia de la Guerra Civil Española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1976. . Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros S.L. Suero Roca, M. Teresa; Militares republicanos de la Guerra de España. Ediciones Península Ibérica, Barcelona, 1981.
Enllaços externs José Asensio Torrado a galegos.info Biografia a memoriarepublicana.com
Categoria:Militars gallecs Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Exiliats del franquisme a Amèrica Categoria:Ministres gallecs del Govern d'Espanya Categoria:Morts a Nova York Categoria:Exiliats del franquisme gallecs Categoria:Polítics corunyesos Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX