, nom complet amb patronímic Pàvel Ivànovitx Beliàiev, , fou un cosmonauta soviètic que va participar en la històrica missió Voskhod 2.

Durant la Segona Guerra Mundial es va allistar a l'escola de la força aèria especial a Sverdlovsk, però no per ser admès. Després va tractar d'unir-se a una unitat d'esquí com a voluntari, però va ser rebutjat de nou, perquè ell era massa jove.Burgess and Hall, p.33 El 1943, just abans de fer els 18 anys, va ser cridat a files. Després va ingressar a l'Escola 3 de Saràpul on va començar a entrenar com a pilot naval. Es va graduar el 1944 i després es va traslladar a l'Escola Naval aèria Stalin.

Beliàiev es va graduar com a pilot militar el 1945 amb el rang de sotstinent. La guerra havia acabat a l'occident, així Beliàiev va ser enviat a defensar a les regions orientals de Rússia. Va Pilotar Yaks, Làvotxkin i caces MiG en els dies finals de la guerra contra els japonesos. Beliàiev va romandre a l'Orient per a la pròxima dècada, sent destinat en gran manera, a Sibèria. Va ser ascendit a tinent el 1947. El 1948 es va casar amb Tatiana Prikàztxikova. El 1950 va ser ascendit a tinent major. Durant aquest temps va pilotar set tipus d'aeronaus diferents i va arribar a ser considerat un dels pilots amb més talent de la Unió Soviètica.

Va ser guardonat amb la medalla de servei distingit en combat el 1953. El 1954 va ser ascendit a capità. Mentre seguia practicant amb assiduïtat la caça, també en aquells temps va gaudir d'activitats més acadèmiques en el seu temps lliure, incloent la lectura i escriptura de poesia o tocar el piano i l'acordió.Burgess and Hall, p.35 El 1956, Beliàiev va tenir èxit en l'obtenció de l'entrada en estudis avançats de la Força Aèria de la Bandera Vermella. Es va graduar el 1959 com a segon pilot de classe militar i amb el rang de major.

Beliàiev va ser triat pel programa espacial soviètic el 1960 després de gairebé quinze anys d'experiència en les forces aèries soviètiques i en l'armada. Al principi anava a pilotar la nau Vostok 8 al Cinturó de Van Allen, però la missió va ser cancel·lada.

Va morir el 1970 d'una peritonitis que va patir després d'una operació d'úlcera i està enterrat al cementiri de Novodévitxi, a Moscou. Pàvel Beliàiev va ser condecorat com a Heroi de la Unió Soviètica el 23 de març de 1965), amb l'Ordre de Lenin, l'Ordre de l'Estrella Roja i nombroses medalles i ordres estrangeres.

Llegat Registres sobre la vida de Beliàiev i la seva carrera espacial es poden trobar al llibre de 2003 Fallen Astronauts (Astronautes caiguts) i en el de 2007, Into That Silent Sea, ambdós escrits per Colin Burgess. També apareix en una novel·la de 2005 de Garfield Reeves-Stevens anomenada Freefall, en aquesta obra ell és la primera persona que aterra a la Lluna hores abans de l'arribada de l'Apol·lo 11.

Pàvel Beliàiev va aparèixer en diferents segells. El 1965, va aparèixer en els segells de la Unió Soviètica, Cuba, Bulgària, Alemanya Oriental i Hongria. El 1966, va aparèixer en segells de Bulgària, Mali i Mauritània.

Un planeta menor. 2030 Belyaev, descobert el 1969 per l'astrònoma soviètica Liudmila Txernikh porta el seu nom.

Bibliografia

Referències

Categoria:Astronautes russos Categoria:Astronautes soviètics Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Gagarin de les Forces Aèries Categoria:Orde de Lenin Categoria:Morts a Moscou Categoria:Persones de l'óblast de Vólogda Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Comunistes russos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes russos Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX