La Guerra italo-grega (grec: Ελληνοϊταλικός Πόλεμος; italià: Guerra di Grecia) fou un conflicte lliurat entre el Regne d'Itàlia i Grècia entre 1940 i 1941 en el marc de la campanya dels Balcans de la Segona Guerra Mundial, que va durar del 28 d'octubre de 1940 al 23 d'abril de 1941. Es dona per bona la dada que la segona guerra mundial als Balcans va començar amb aquest conflicte. A partir de 1941, amb la derrota italiana, el conflicte entrà en la fase coneguda com la batalla de Grècia amb la intervenció de l'Alemanya Nazi i la conquesta del país. miniatura|300px Antecedents Les relacions entre els dos països en el període d'entreguerres no havien estat bones. El 1923 les dues nacions s'havien enfrontat en l'incident de Corfú, del qual Mussolini va sortir humiliat. La dependència grega de la Mediterrània i de la principal potència d'aquest en aquells moments, el Regne Unit, forçava a el país a seguir una política favorable a aquest, de vegades en contra d'Itàlia. Les finances gregues també es trobaven en gran part en mans britàniques.

El 1940, no hi havia forces terrestres ni aliades a Europa tret de Grècia. Els EUA van mantenir una posició neutral. El novembre de 1940, Roosevelt va guanyar les eleccions en gran part per la seva promesa als nord-americans de no interferir en la guerra europea. Però a Gran Bretanya encara hi havia aliats a l'estranger, especialment els seus antics dominis (Canadà, Austràlia, la Unió Sud-africana, Nova Zelanda), així com colònies i territoris dependents. Gran Bretanya va decidir sumar forces i derrotar Alemanya (i els seus satèl·lits) avançant simultàniament en diferents regions.

A més de lluitar a l'Àfrica, la Gran Bretanya havia decidit de feia temps portar les forces britàniques a Grècia. En aquest cas, l'aviació britànica podria amenaçar la indústria petroliera de Romania, una de les principals fonts de combustible d'Alemanya.

Amb aquesta decisió, la guerra de Grècia es va definir amb antelació: El 1940. Gran Bretanya volia ser una amenaça per a les fonts de petroli per a Alemanya, mentre que Hitler volia eludir aquesta amenaça. El març de 1941, mentre Alemanya es preparava per a la captura de Grècia, la Gran Bretanya es preparava per bombardejar els camps petroliers de Romania.

Esdeveniments A l'octubre, Mussolini va exigir al primer ministre grec Ioannis Metaxas que s'unís a la guerra del costat d'Itàlia i del Tercer Reich. A cada sol·licitud de Mussolini Metaxas hi responia "oh" - no. El Dia del No (Dia de Resposta Metaxas) és un dia festiu a Grècia.

El 28 d'octubre de 1940, Itàlia va envair Grècia des del territori dels seus aliats d'Albània. Grècia va demanar ajuda a la Gran Bretanya. El 31 d'octubre de 1940, les unitats d'aviació britàniques van començar a desplegar-se a les illes gregues de Creta i Lemnos. Després de l'atac de Mussolini, l'artilleria dels camps petroliers romanesos van començar a bombardejar tropes italianes i albaneses, a petició de Grècia.

Els propis grecs van derrotar les tropes italianes i fins i tot van ocupar parcialment Albània.

Fonts primàries

Adolf Hitler, Norman Cameron, R.H. Stevens. "Hitler's Table Talk, 1941-1944: His Private Conversations" (3rd Edition). Enigma Books. 1 October 2010.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Dia del No

Enllaços externs

La Guerra Ítalo-Griega Página web griega sobre la Segunda Guerra Mundial en Grecia (en anglès) http://www.4pt.su/en/content/greece-and-great-britain-1930s-and-1940s-couple-revealing-documents (en anglès)

Categoria:Escenaris de la Segona Guerra Mundial Categoria:Guerres d'Itàlia Categoria:Segle XX a Grècia Categoria:Guerres de Grècia