miniatura|Nena dàlit a Andhra Pradesh. En el sistema de castes de l'Índia, un dàlit (del o sigui "trencat/escampat"), paraula índia sinònima de pària, intocable, farijan o panxames és una persona que, d'acord amb les creences hindús tradicionals, es considera fora de les quatre varnes tradicionals. Varna es refereix a la creença que molts humans van ser creats a partir de diferents parts del cos de la divinitat Puruixa, i la part de què cada varna va ser creada defineix l'estatus social d'una persona en relació amb aspectes com amb qui es pot casar i quines professions pot exercir.«Low-caste hindus adopt new faith», artículo en BBC News. Consultat el 15 d'octubre de 2006.

En estar fora de les varnes, als pàries, històricament, només se'ls ha permès realitzar treballs més marginals. S'inclouen els treballadors del cuir (anomenats xamar), els pagesos pobres i els jornalers sense terra, els artesans de carrer, els artistes populars, els bugaders de roba i altres professions.

Tradicionalment, eren aïllats a les seves pròpies comunitats, fins al punt que les classes superiors evitaven el contacte de les seves ombres. La discriminació contra els dàlits encara existeix en zones rurals i en l'esfera privada. Tot i això, ha desaparegut en zones urbanes i en l'esfera pública, pel que fa a llibertat de moviment i l'accés a l'educació.

La referència més primerenca de la discriminació, almenys en aspectes espirituals, es remunta al Bhagavad Gita (text èpic-religiós del ), on s'afirma que per als intocables, les dones i els estrangers no és assolible la il·luminació.

Els dàlits són sovint víctimes de la violència, com freqüents linxaments, assassinats i violacions. A l'estat de Rajasthan, només entre el 1999 i el 2003 hi va haver més de 143 dones dàlits violades i 93 assassinats. Massacres que solien incloure la violació de dones i l'assassinat d'homes i dones dàlit es reporten al segle XX a Chundur, Neerukonda, Andhra Pradesh, Tamil Nadu, Panjab, Kherlanji, sent les més recents Majarastra (2006) i Rajasthan (2008).

Aquest fenomen, això no obstant, no és exclusiu de l'Índia, ja que hi ha grups similars a Bangladesh (anomenats «arzal»), al Iemen (coneguts per «al-akdham») i al Japó (on reben el nom de «burakumin»).

Terminologia El terme «dàlit» és un concepte autoaplicat per als anomenats «intocables» i altres que estaven fora de la jerarquia tradicional de castes hindú. L'economista i reformador B. R. Ambedkar (1891–1956) va dir que la intocabilitat va entrar a la societat índia al voltant de l'any 400 dC, a causa de la lluita per la supremacia entre el budisme i el brahmanisme (un terme antic per a l'hinduisme brahmànic). Alguns sacerdots hindús es van fer amics dels intocables i van ser degradats a rangs de castes baixes. Eknath, un altre brahman excomunicat, va lluitar pels drets dels intocables durant el període Bhakti.

A finals de la dècada de 1880, la paraula marathi dalit va ser utilitzada per Mahatma Jotiba Phule per als marginats i intocables que estaven oprimits a la societat hindú. Dalit és una forma vernacular del sànscrit दलित (dalita). En sànscrit clàssic significa "dividit, trencat, dispers". Aquesta paraula va ser reutilitzada en sànscrit del per significar "(una persona) que no pertany a una de les quatre castes brahmíniques"."Dalit, n." OED Online. Oxford University Press, June 2016. Web. 23 August 2016. Potser va ser utilitzat per primera vegada en aquest sentit pel reformador social Jyotirao Phule, amb seu a Pune, en el context de l'opressió a que s'enfrontaven les castes "intocables" per part d'altres hindús. El terme «dàlit» es va utilitzar com a traducció per a la classificació del cens del Raj britànic de classes deprimides abans de 1935, però com mai es va mostrar a la gent, es va posar en ús recentment des que el passat Parlament d'Orissa va canviar el nom de SC/ST a «dàlit». Va ser popularitzat per Ambedkar, ell mateix un dàlit, que va incloure a totes les persones deprimides independentment de la seva casta en la definició de «dàlit». Cobria persones que estaven excloses del sistema de quatre varnes de l'hinduisme i pensaven que formaven una cinquena varna, descrivint-se com Panxama. A la dècada de 1970 el seu ús es va reforçar quan va ser adoptat pel grup d'activistes Dalit Panthers.

L'estudiós del dret i la societat Oliver Mendelsohn i l'economista política Marika Vicziany van escriure el 1998 que el terme havia esdevingut:

Així mateix, suggeriren que el seu ús comportava el risc d'etiquetar erròniament tota la població intocable de l'Índia com si estigués unida al voltant d'una política radical. Anand Teltumbde també detecta una tendència a rebutjar aquesta identitat polititzada, per exemple entre persones instruïdes de classe mitjana que s'han convertit al budisme i argumenten que, com a budistes, no poden ser dàlits. Això podria ser conseqüència de la millora de les seves condicions de vida, que els genera el desig de no ser associats amb allò que perceben com les masses dàlits menystingudes.

James Lochtefeld, professor de religions i estudis asiàtics, va afirmar el 2002 que «l'adopció i la popularització [del terme dàlit] reflecteixen la seva consciència creixent de la situació i una major fermesa a l'hora d'exigir els seus drets legals i constitucionals».

Altres termes Terme oficial La Comissió Nacional de Castes Catalogades de l'Índia considera que l'ús oficial de dàlit com a denominació és «anticonstitucional», perquè la legislació vigent prefereix el terme castes catalogades; tanmateix, algunes fonts afirmen que dàlit comprèn més comunitats que el terme oficial castes catalogades i que de vegades s'utilitza per referir-se a tots els pobles oprimits de l'Índia. Al Nepal preval una situació inclusiva semblant.

Castes catalogades és el terme oficial per designar els dàlits segons la Comissió Nacional de Castes Catalogades de l'Índia (NCSC), que va obtenir assessorament jurídic segons el qual la legislació vigent no fa referència als dàlits i que, per tant, és «anticonstitucional» que els documents oficials emprin aquesta denominació. El 2004, la NCSC va assenyalar que alguns governs estatals utilitzaven dàlits en lloc de castes catalogades en la documentació i els va demanar que deixessin de fer-ho.

Algunes fonts afirmen que dàlit comprèn un conjunt de comunitats més ampli que la definició oficial de casta catalogada. Pot incloure les tribus nòmades i una altra classificació oficial que també es va originar arran de les mesures de discriminació positiva adoptades el 1935 pel Raj Britànic: les tribus catalogades. També s'utilitza de vegades per referir-se al conjunt dels pobles oprimits de l'Índia, que és el context en què s'empra dins la societat nepalesa. Un exemple de les limitacions de la categoria casta catalogada és que, segons la legislació índia, aquestes persones només poden ser seguidores del budisme, l'hinduisme o el sikhisme,Census of India 2011, Primary Census Abstract, Scheduled castes and scheduled tribes, Office of the Registrar General & Census Commissioner, Government of India (28 October 2013). Punjab had the highest proportion of its population as SC (around 32%), while India's island territories and two northeastern states had approximately zero. tot i que hi ha comunitats que afirmen ser dàlits cristians o musulmans. Algunes altres comunitats tribals que es consideren dàlits practiquen sovint religions populars.

Harijan Al segle XV, Narsinh Mehta, poeta i sant gujarati de la tradició Bhakti, va encunyar el terme Harijan, que significa ‘fills de Déu’, per referir-se a tots els devots de Krixna, independentment de la casta, la classe social o el sexe. Mahatma Gandhi, admirador de l'obra de Mehta, va utilitzar per primera vegada el mot per identificar els dàlits el 1933. Ambedkar rebutjava aquesta denominació perquè situava els dàlits en relació amb una nació hindú més àmplia, en lloc de considerar-los una comunitat independent com els musulmans. A més, molts dàlits consideraven, i encara consideren, que el terme era paternalista i despectiu; alguns fins i tot sostenen que en realitat fa referència als fills de les devadasis. Quan la intocabilitat fou prohibida després de la independència de l'Índia, l'ús del mot Harijan per descriure els antics intocables esdevingué més habitual entre les altres castes que entre els mateixos dàlits.

Termes regionals Al sud de l'Índia, els dàlits són coneguts de vegades com a Adi Dravida, Adi Karnataka i Adi Andhra, denominacions que signifiquen literalment «primers dravidians», «primers kannadigues» i «primers andhresos», respectivament. Aquests termes van ser utilitzats per primera vegada el 1917 per dirigents dàlits del sud, que creien que eren els habitants indígenes de l'Índia. Els termes s'utilitzen als estats de Tamil Nadu, Karnataka i Andhra Pradesh/Telangana, respectivament, com a denominació genèrica de qualsevol persona pertanyent a una casta dàlit.

A Maharashtra, segons la historiadora i especialista en estudis de les dones Shailaja Paik, dàlit és un terme utilitzat principalment pels membres de la casta Mahar, en la qual va néixer Ambedkar. La majoria de les altres comunitats prefereixen utilitzar el nom de la seva pròpia casta.

Al Nepal, a banda d’Harijan i, més habitualment, dàlit, també s'utilitzen termes com Haris —entre els musulmans—, Achhoot, marginats i neech jati.

Personalitats dàlits Algunes personalitats d'origen dàlit:

Bhimrao Ramji Ambedkar (1891 – 1956), redactor principal de la Constitució índia. Kocheril Raman Narayanan (1920 – 2005), primer dàlit a ser escollit president de l'Índia (1997-2002). Mayawati Kumari, primera dona dàlit en ocupar el càrrec de cap de l'executiu d'un estat indi, Uttar Pradesh, 2007. Ram Nath Kovind, president de l'Índia des del 2017. Krishna Kumari Kohli, primera senadora dàlit elegida al Pakistan el 2018.

Referències

Vegeu també Castes de l'Índia Intocabilitat

Categoria:Castes de l'Índia