El cardenal vermell, Rev. 15/10/2022 simplement cardenal o cardenal del nord als Estats Units (Cardinalis cardinalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids(Cardinalidae). És originària d'Amèrica del Nord on habita des del sud del Canadà fins al nord de Guatemala i Belize, passant per la part oriental dels Estats Units des de Maine fins a Texas i per Mèxic. Se'l pot trobar en boscos, jardins i pantans.
El cardenal vermell és un ocell cantador de grandària mitjana amb una longitud corporal de 21-23 cm. Té un distintiu plomall i una màscara en la cara que és negra en el mascle i gris en la femella. Presenta dimorfisme sexual en la coloració; el plomatge del mascle és vermell brillant, mentre que el de la femella és d'un to opac que barreja vermell i cafè. El cardenal vermell és predominantment granívor, però també s'alimenta d'insectes i fruita. El mascle té un comportament territorial, delimitant el seu territori amb el seu cant. Com a part del seu festeig, el mascle alimenta la femella de bec a bec amb llavors. Es produeixen de 2 a 4 postes a l'any, cadascuna d'entre 3 i 4 ous. Alguna vegada aquesta espècie va ser apreciada com a mascota, però la seva venda com a ocell de gàbia es troba prohibida als Estats Units des de 1918.
Descripció El cardenal vermell és un ocell cantor de mida mitjana amb una longitud corporal de 21–23,5 cm i una envergadura de 25–31 cm. L'adult pesa entre 33,6 i 65 g, amb una mitjana de 44,8 g. De mitjana, el mascle és lleugerament més gros que la femella.
El cardenal vermell més vell anellat pels investigadors va viure almenys 15 anys i 9 mesos, tot i que un ocell en captivitat va aconseguir els 28,5 anys. Les taxes de supervivència anuals dels cardenals vermell adults s'han estimat entre el 60 i el 65%.
Plomatge
El mascle adult és d'un color vermell carmesí brillant, amb una màscara facial negra sobre els ulls, que s'estén fins a la part superior del pit. El color es torna més apagat i fosc a l'esquena i les ales. La femella adulta és de color beix, amb tons majoritàriament marró grisencs i un lleuger to vermellós a les ales, la cresta i a les plomes de la cua. La màscara facial de la femella és de color gris a negre i està menys definida que la del mascle. Ambdós sexes tenen crestes elevades, prominents i becs de color corall brillant. El bec té forma de con i és fort. Els ocells joves, tant mascles com femelles, mostren una coloració similar a la femella adulta fins a la tardor, quan muden i els creixen plomes adultes. Són marrons per sobre i marrons vermellosos per sota, amb la cresta, el front, les ales i la cua de color maó. Les potes i els peus són d'un color marró rosat fosc. L'iris de l'ull és marró.
El color del plomatge dels mascles es produeix a partir dels pigments carotenoides de la dieta. La coloració es produeix a partir dels pigments carotenoides vermells i grocs. Els mascles de cardenal vermell metabolitzen els pigments carotenoides per crear una pigmentació del plomatge d'un color diferent del pigment ingerit. Quan s'alimenten només amb pigments grocs, els mascles adquireixen un color vermell pàl·lid. Alguns cardenals rars de "morf groc" no tenen l'enzim per convertir els carotenoides en pigments vermells i tenen el bec i les plomes grogues (excepte la màscara facial negra).
Distribució i hàbitat Els cardenals vermell són nombrosos a l'est dels Estats Units, des de la meitat sud de Maine fins a Minnesota i la frontera entre Texas i Mèxic, i al Canadà, a les parts meridionals d'Ontario, Quebec, Nova Brunswick i Nova Escòcia, fins a l'est, fins a l'illa del Cap Bretó. L'àrea de distribució també s'estén cap al sud a través de Mèxic fins a l'istme de Tehuantepec, el nord de Guatemala i el nord de Belize. Es troba una població al·lopàtrica al vessant del Pacífic de Mèxic, des de Jalisco fins a Oaxaca (aquesta població no es mostra al mapa de la distribució). L'espècie va ser introduïda a les Bermudes el 1700. També s'ha introduït a Hawaii. L'hàbitat natural són els boscos, els jardins, els matolls i els aiguamolls.
El 1929, Forbush va descriure l'espècie com a rara, i el 1955 Griscom va informar que l'ocell "s'estava desplaçant cap al nord" quan es registrava anualment a les zones d'alimentació. Les dades d'Audubon mostren que la població ha crescut ràpidament a Massachusetts des del 1960. A Massachusetts, l'espècie és més abundant a l'est, especialment a les zones on la cobertura densa s'intercala amb zones obertes, com ara vores de boscos, camps de matolls, aiguamolls boscosos, parcs i zones suburbanes. Tendeixen a evitar els boscos extensos.
Comportament Durant l'hivern, els cardenals s'espongen les plomes per retenir l'aire calent al costat del cos. Les plomes són petites i semblants a pèls a la base de cada ploma de vol. Les potes i els peus són prims i no tenen plomes, i són vulnerables a la ràpida pèrdua de calor. En temperatures fredes, els cardenals tremolen i tensen els músculs, especialment els músculs del pit, per generar calor. Tenen la capacitat d'abaixar la temperatura corporal d'1,7 a 3,3 °C si cal per sobreviure a temperatures fredes.
Vocalitzacions miniatura|Cant del cardenal vermell Ambdós sexes canten patrons clars i xiulades, que es repeteixen diverses vegades i després varien. Algunes frases comunes es descriuen com "txiiiir-a-dout, txiiiir-a-dut-dut-dut", "purdi, purdi, purdi...uit, uit, uit, uit", "uat-txiir, uat-txiiir... uiit, uiit, uiit, uiit" i "txiir, txiir, txiir, uat, uat, uat, uat".
El cardenal vermell té un crit d'alarma distintiu, un so curt com una estella metàl·lica. Aquest crit sovint es fa quan els depredadors s'acosten al niu, per tal d'avisar la femella i els pollets.
Els cants dels dos sexes del cardenal vermell, tot i que no es poden distingir per l'oïda humana, són sexualment dimòrfics. Se suggereix que això es deu a les diferències en els nivells d'hormones dels dos sexes.
Territorialitat El cardenal vermell és un ocell cantor territorial. El mascle canta amb un xiulet fort i clar des de la part superior d'un arbre o un altre lloc alt per defensar el seu territori. Foragitarà altres mascles que entrin al seu territori. Pot confondre la imatge en diverses superfícies reflectants amb la d'un mascle invasor i lluitarà contra el propi reflex sense descans. El cardenal vermell aprèn els cants i, com a resultat, els cants varien regionalment. Les parelles sovint viatgen juntes. Els cants d'un cardenal vermell solen superposar-se més en síl·labes en comparació amb altres cardenals vermell que hi ha a prop que amb els que estan lluny.
Dieta La dieta del cardenal vermell adult consisteix principalment (fins a un 90%) en llavors de males herbes, llavors i fruites. S'alimenta a terra i troba menjar mentre salta a través d'arbres o arbustos. També consumeix caragols i insectes, inclosos escarabats, cigales i llagostes, i les cries s'alimenten gairebé completament d'insectes. Altres aliments comuns inclouen blat de moro, civada, llavors de gira-sol, les flors i l'escorça dels oms, i beu saba d'auró dels forats fets pels picots del gènere Sphyrapicus.
Reproducció El mascle sovint alimenta la femella com a part del comportament de festeig. Les parelles poden aparellar-se durant anys successius, però algunes també es "divorcien" entre temporades o trien una nova parella quan una mor. Les parelles generalment romanen juntes tot l'any, però no són necessàriament monògames. Estudis d'ADN de dues poblacions de cardenals van trobar que entre el 9 i el 35% dels pollets no van ser engendrats per la parella de la femella. Les parelles de vegades canten juntes abans de niar. Durant el festeig també poden participar en un comportament de vincle on el mascle recull menjar i el porta a la femella, alimentant-la de bec a bec.
Nius miniatura|Niu amb tres ous a Durham, Carolina del Nord El niu dels cardenals està fet de branquetes primes, tires d'escorça i herbes, folrat amb herbes o altres fibres vegetals. Els mascles de vegades porten material del niu a la femella, que fa la major part de la construcció. La femella construeix un niu en forma de copa en un lloc ben amagat, en un arbust dens o un arbre baix a 1-3 m del terra. Aixafa les branquetes amb el bec fins que són flexibles, després gira dins del niu per doblegar les branquetes al voltant del cos i empènyer-les en forma de copa amb els peus. La copa té quatre capes: branquetes gruixudes (i de vegades trossos de brossa) cobertes amb una estora de fulles, en acabat folrades amb escorça de vinya (quan n'hi ha) i finalment herbes, tiges, arrels i agulles de pi (quan n'hi ha). El niu sol trigar de tres a nou dies a construir-se; acabat fa entre 5,1 i 7,6 cm d'alçada, 10,1 cm de diàmetre i un diàmetre interior d'uns 7,6 cm. Els cardenals no solen utilitzar els nius més d'una vegada.
Ous La posta sol ser d'entre tres o quatre ous, tot i que de vegades n'hi ha tan sols un o fins a cinc. Els ous són blancs, amb un to verd, blau o marró, i estan marcats amb taques de color lavanda, gris o marró, que són més gruixudes al voltant de l'extrem més gros. La closca és llisa i lleugerament brillant. Els ous mesuren aproximadament 26 mm × 19 mm.
La femella generalment incuba els ous. El mascle pot fer-ho durant breus períodes de temps, tot i que això és rar. La incubació dura 12 o 13 dies. Les cries surten del niu 10 o 11 dies després de descloure. Pot arribar a fer-se dues o tres, i fins i tot quatre, postes cada any. El mascle cuida i alimenta cada posta mentre la femella incuba la següent posta d'ous.
S'ha observat que els cardenals de Massachusetts nien en arbustos, arbres i embolics densos i espessos, fent nius amb branquetes, herba i fibres vegetals. Els ous solen ser incubats per cardenals femelles, que tenen zones de posta, mentre que el cardenal mascle busca menjar.
Pollets Els cardenals acabats de néixer pesen una mitjana de 3-3,5 grams, són nus, cecs i immòbils, i no tenen plomes fins que tenen 4-5 dies. A diferència dels adults, la dieta es compon principalment d'insectes, que els adults aixafen amb el bec i els donen menjar. Guanyen pes a un ritme d'uns 2-3 grams per dia, però creixen una mica més lentament fins al dia 2, més ràpid del dia 2 al dia 7 o 8, i més lent durant un o dos dies abans de sortir del niu.
Els pollets vocalitzen per atraure els pares per alimentar-se. Els pollets molt joves suplicaran si es mou el niu, però a mesura que creixen, comencen a respondre només a la presència dels pares o dels cants.
Defecació Els pollets defequen en forma de sac fecal, on la matèria fecal està envoltada per una membrana mucosa resistent. Es produeixen cada 3 o 4 àpats, i els cardenals femelles de vegades estimulen la defecació punxant els pollets a prop de la cloaca. Els pares mengen els sacs fecals dels primers 4 a 5 dies de nidificació, i posteriorment s'emporten els sacs del niu i els deixen caure.
Ecologia El cardenal vermell és depredat per una àmplia varietat de depredadors nadius d'Amèrica del Nord, com ara falcons, tots els astors Accipiter, lànids, pigarg americà, àguila daurada i diversos mussols, com ara els mussol banyut i el xot de Carolina. Els depredadors de pollets i ous inclouen serps de les espècies Lampropeltis triangulum, Coluber constrictor i altre sespècies d'ocells com el gaig nord-americà o corbs i mamífers com l'esquirol gris, esquirol de Bryant, esquirol llistat de l'Est americà i gat domèstic.
S'ha observat que els tords parasiten els nius.
Relació amb els humans En la mitologia cherokee, el cardenal s'associa amb el sol i és un símbol de protecció i bona sort.