va ser un artista català. Conegut generalment per la seva obra pictòrica, va produir una obra plural que abasta la fotografia, el dibuix i els llibres autoeditats. Fou un artista que va entendre i practicar la pintura i la vida com a experiències de radicalitat, i va viure a Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao amb nombroses i llargues estades a Marràqueix en una geografia vital molt present en la seva obra. Com a artista, el seu expressionisme inicial es va anar despullant amb el temps fins a transformar-se en una cal·ligrafia mínima.MACBA. Nota de premsa exposició El viatge vertical- CC-BY-SA

Biografia miniatura|La Plaça Reial de Barcelona. La trajectòria artística de Luis Claramunt va ser breu però intensa. Fill d'una família culta de classe mitjanaPALAU, Maria Claramunt, l'errant, El Punt Avui (la mare era pianista i el pare decorador), va rebre una educació liberal i laica, fet poc habitual en l'època. Després d'iniciar els estudis de Filosofia i Lletres, que va abandonar aviat, va deixar la casa familiar i s'instal·là a la plaça Reial de Barcelona, iniciant un procés de desclassament i un model de vida bohemi en contacte amb la comunitat gitana, de qui va adoptar molts hàbits. Afeccionat als toros i a les lluites de galls, a les tabernes, als mercats de vell i a tot el que ell anomenava el cantó dur de les ciutats, aviat es va fer conegut en els àmbits marginals d'un barri amb personatges avui mítics com el pintor Ocaña i el dibuixant Nazario.MACBA: Primera retrospectiva dedicada a Luis Claramunt

Tot i que el dibuix va ser present a tota la trajectòria de Claramunt, els darrers cinc anys de la seva vida va prendre protagonisme d'una forma compulsiva. Entre el 1994 i el 1999 va fer centenars de dibuixos que recullen la seva forma d'habitar els diferents escenaris de vida. Per a Claramunt, tot i no tenir valor de canvi ni ser concebuts com a peces originals, marcaven el fil del seu discurs creatiu. Una gran part dels dibuixos fets aquells anys van ser recollits en llibres autoeditats que regalava als amics. Claramunt va produir més de 30 llibres que avui constitueixen un valuós arxiu de treball al voltant de la seva obra.MACBA. Nota de premsa exposició El viatge vertical- CC-BY-SA 3.0

Obra Nascut a Barcelona, va començar a pintar al començament dels anys setanta, quan al país es vivia la politització de l'art contra la dictadura de Franco. La seva producció artística, amb una pintura d'arrel expressionista, arrenca al començament dels anys setanta. Van ser tres dècades de producció constat en què aquest artista va deixar Barcelona, el 1984, per instal·lar-se a Madrid i Sevilla amb llargues estades a Marràqueix. Tot i ser conegut per la seva obra pictòrica, Claramunt va practicar el dibuix, la fotografia i els llibres d'artista. Va retratar personatges anònims i escenaris dels seus viatges, que van prendre un paper destacat a la seva obra. La seva pintura fonamenta l'acte de pintar en el gest i en l'experiència del temps. Amb els anys, Claramunt va alleugerir la imatge i va despullar la matèria fins a convertir-les en cal·ligrafia.

Més que la seva adscripció a un lloc determinat, els seus paisatges pictòrics venen marcats per les posicions, les relacions i les distàncies dels objectes i les figures. En làmbit del dibuix, Claramunt va il·lustrar llibres autoeditats dedicats als escriptors i poetes que havien estat referents vitals, sobretot relats literaris de viatges, tempestes i naufragis d'autors com Joseph Conrad, Henry de Monfreid i Albert Camus. Són treballs sobre paper on s'accentua el poder de la línia sobre la superfície buida. Luis Claramunt acostumava a treballar amb sèries, una forma de treball unitària i coherent que, ja fos en pintura, dibuix, traducció, edició o fotografia, entenia vida i pintura com un mateix escenari mental.

Influències En una Barcelona que bullia d'iniciatives experimentals en l'àmbit de l'art i la cultura, la seva va ser una altra aposta. Desclassat del seu origen burgès i instal·lat a la plaça Reial i en contacte estret amb el món gitano, el flamenc i altres subcultures populars, va evitar qualsevol referent de l'avantguarda i es va centrar en la pintura. Més que no pas amb autors de la seva època, la pintura de Claramunt entaula una subtil complicitat amb l'expressionisme alemany i el modernisme català —sobretot Nonell—, passant per les pintures negres i els desastres de Goya. Tot i la distància en l'època, el diàleg entre la producció de l'un i de l'altre fa evident una clara afinitat. Tots dos tenen una obra en dibuix molt significativa i consideraven el dibuix un llenguatge autònom al marge de la pintura. Nonell i Claramunt van destacar en la seva època per anar a contracorrent en tots els aspectes de la seva vida. Un altre punt de coincidència entre els dos autors és la importància que donaven al dibuix, ja que tots dos consideraven aquesta tècnica un llenguatge autònom al marge de la pintura.Exposició "Nonell i Claramunt. Registres urbans" D'altra banda, i contra corrent del seu temps, tant l'un com l'altre van manifestar un interès acusat pels ambients urbans marginals. L'interès de Nonell per les gitanes i els ravals ja va cridar l'atenció d'un Claramunt que, als seus inicis, visitava el MNAC amb freqüència.

Exposicions miniatura|Entrada a l'exposició retrospectiva realitzada el 2012 al MACBA. Entre les seves exposicions individuals, destaquen les que va realitzar amb les galeries Dau al Set a Barcelona i Juana de Aizpuru a Madrid, i amb altres galeries a Palma, Madrid i Sevilla, entre altres ciutats de l'Estat.Luis Claramunt, pintor, Necrológicas El País 20/12/2000 La seva obra ha format part de nombroses exposicions col·lectives i individuals a Amsterdam, Basilea, Colònia, Estocolm, Frankfurt, Graz, Hamburg, Lisboa, Los Angeles, Nova York, París i Tolosa. Ha participat també en certàmens internacionals com Art Basel (1985, 1986, 1988 i 1989), Art Frankfurt (1989) i ARCO Madrid (1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1997 i 2003).Claramunt continúa plasmando el mar con trazos cada vez más simplificados El País, 2000 Forma part de les col·leccions La Caixa de Barcelona, el Museo de Bellas Artes de Álava, Caja Madrid, el Ministerio de Cultura de Madrid i el MACBA de Barcelona.

Llista d'Exposicions individuals 1971 - Taller de Picasso, Barcelona 1972 - Galería Fulmen, Sevilla 1972 - Tur Social, Alacant 1972 - Peña Flamenca Enrique Morente, Barcelona 1973 - Taller de Picasso, Barcelona 1976 - Galeria Dau al Set, Barcelona 1979 - Galeria Dau al Set, Barcelona 1982 - 15 anys de pintura. Galeria Dau al Set, Barcelona 1984 - Galeria Quatre Gats, Palma 1984 - ARCO 84, estand Galeria Quatre Gats, Madrid 1984 - Galería Buades, Madrid 1985 - Galería Fúcares, Almagro, Ciudad Real 1985 - Galeria Dau al Set, Barcelona 1985 - Galería Magda Bellotti, Algeciras, Cadis 1985 - Galería La Máquina Española, Sevilla 1986 - ARCO 86, estand Galería Dau al Set, Madrid 1986 - Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla 1987 - Galeria Sebastià Petit, Lleida 1987 - Galería Juana de Aizpuru, Madrid 1987 - 1983-1986 Pinturas. Palau Sollerich, Palma 1987 - ARCO 87, estand Galeria Dau al Set, Madrid 1987 - Galería Magda Bellotti, Algeciras, Cadis 1987 - Galería Rafael Ortiz, Sevilla 1988 - ARCO 88, estand Galería Magda Bellotti, Madrid 1988 - Axe Art Actuel, Tolosa 1988 - Toro de invierno. Ateneu Mercantil, València 1988 - Galeria Ferran Cano, Palma 1989 - Galerie Bleich-Rossi, Graz (Àustria) 1989 - Galería Juana de Aizpuru, Madrid 1989 - Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 1989 - Gallery July Silvester, Nova York 1991 - Galeria Ferran Cano, Palma 1991 - Galerie Bleich-Rossi, Graz (Àustria) 1991 - Galeria Temple, València 1991 - Aschenbach Galerie, Amsterdam 1991 - Galeria Màcula, Alacant 1992 - La muela de oro. Galería Juana de Aizpuru, Madrid 1992 - Paisaje. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 1993 - Valderrobres. Galería Juana de Aizpuru, Madrid 1993 - Valderrobres. Museu Nacional de História Natural, Lisboa 1993 - Luis Claramunt. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 1994 - Luis Claramunt. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 1994 - Ölbilder. Galerie Bleich-Rossi, Graz (Àustria) 1994 - Tentadero. Galería Tomás March, València 1995 - Galería Antonio de Barnola, Barcelona 1995 - Caja Rural de Huesca, Saragossa 1996 - Dibujos. Galería Antonio de Barnola, Barcelona 1996 - Espai Sarrià, Barcelona 1997 - Congo money. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 1997 - Luis Claramunt. Galerie Bleich-Rossi, Graz (Àustria) 1997 - Galeria Antonio de Barnola, Barcelona 1998 - Luis Claramunt. Galerie Bleich-Rossi, Graz (Àustria) 1998 - Galeria Antonio de Barnola, Barcelona 1999 - Naufragios y tormentas. Galería Juana de Aizpuru, Madrid 2000 - Naufragios y tormentas. Galería Miguel Marcos, Barcelona 2000 - Naufragios y tormentas. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla 2002 - … de Marruecos. Galería Juana de Aizpuru, Madrid 2009 - Marruecos. Festival Mar de Músicas, Palacio Viuda de Molina, Cartagena 2012 - El viatge vertical. Museu d'Art Contemporani de Barcelona, BarcelonaEl viatge vertical 2012 - Nonell i Claramunt. Registres urbans MNAC, BarcelonaEs tracta d'una selecció de la sèrie de dibuixos «La mota negra» de Claramunt en diàleg amb una selecció de dibuixos de Nonell que formen part del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC

Referències

Bibliografia d. a. Luis Claramunt, El viatge vertical.'' Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Barcelona. 2012. Catàleg de l'exposició.

Enllaços externs

Web oficial Claramunt al MACBA

Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Morts a Guipúscoa