Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2008. En aquest any es van produir diversos esdeveniments importants com és el primer sobrevol de Mercuri per una nau espacial des de 1975, el descobriment de glaç a Mart per la sonda Phoenix, que va aterrar el maig, el primer passeig espacial xinès per setembre, i el llançament de la primera sonda lunar índia a l'octubre.

Informació general La definició acceptada internacionalment d'un vol espacial, no és més que qualsevol vol que travessa la línia de Kármán, 100 quilòmetres sobre el nivell del mar. El primer llançament de vol espacial registrat de l'any va tenir lloc l'11 de gener, quan un Black Brant es va enlairar en trajectòria suborbital des de White Sands, amb la càrrega dedicada a l'astronomia ultraviolada LIDOS. Va ser seguit pel primer llançament orbital de l'any en el 15 de gener, gràcies a un Zenit-3SL de Sea Launch, amb el satèl·lit de comunicacions Thuraya 3. El llançament va marcar el retorn a l'activitat de Sea Launch a causa de l'explosió d'un Zenit-3SL en la zona de llançament en el gener de l'any passat durant l'intent de llançar un satèl·lit NSS-8.

esquerra|miniatura|El quart Falcon 1 s'enlaira amb el RatSat Cinc coets transportadors van realitzar els seus vols inaugurals el 2008; l'Ariane 5ES, Llarga Marxa 3C, Zenit-3SLB, PSLV-XL, i la versió operativa del Falcon 1, amb un motor Merlin-1C actualitzat. Aquests es deriven de tots els sistemes existents. Els míssils Blue Sparrow i Sajjil també van conduir els seus vols inaugurals, i l'ATK Launch Vehicle va realitzar el seu únic vol, però va ser destruït per seguretat del vol després de sortir de la trajectòria prevista. Al novembre, la línia de base de coets Proton-M va ser retirat en favor a la variant Enhanced, que va ser llançat per primer cop el 2007.

En aquest any es van realitzar els primers llançaments de satèl·lits vietnamites i veneçolans, el Vinasat-1 i el Venesat-1 respectivament, mentre que es va registrar un llançament fallit iranià, del que seria, el primer intent de llançament del país. Al setembre, SpaceX va conduir el primer llançament orbital amb èxit desenvolupat de manera privada juntament amb el seu coet transportador de combustible líquid, quan el quart Falcon 1 va llançar el RatSat, seguit pels errors anteriors en el 2006, 2007, i l'agost d'aquest any.

Exploració espacial esquerra|miniatura|El descobriment d'aigua congelada a Mart L'Índia va llançar la primera sonda lunar, el Chandraayan-1, el 22 d'octubre, entrant en òrbita selenocèntrica el 8 de novembre. El 16 de novembre, es va llançar la Moon Impact Probe, i es va impactar contra la superfície lunar. Tot i que cap altra nau es va posar en marxa més enllà de l'òrbita geocèntrica en el 2008, es van produir diversos esdeveniments significatius en els vols interplanetaris, que s'havien iniciat en anys anteriors. La MESSENGER va conduir sobrevols de Mercuri al gener i l'octubre, la primera nau a fer-ho des del Mariner 10 el 1975. La Cassini va continuar fent sobrevols a les llunes de Saturn, incloent-hi diversos apropaments a Encèlad, un a la distància de 25 quilòmetres. Al setembre la Rosetta va sobrevolar l'asteroide 2867 Šteins. El 25 de maig, la nau Phoenix va aterrar al Green Valley de Mart, on es va descobrir aigua congelada. La Phoenix va excedir la seva vida de disseny en 90 dies, finalment va fallar el 10 de novembre. La nau espacial Ulysses, llançat el 1990, es va retirar també en el 2008.

Vol espacial tripulat Set vols tripulats es van iniciar el 2008, un de la Xina, dos per Rússia i quatre pels Estats Units. A l'abril, Yi So-yeon es va convertir en el primer sud-coreà en volar a l'espai, a bord del Soiuz TMA-12. En el mateix vol, Serguei Vólkov es va convertir en el primer cosmonauta de segona generació. Yi va tornar a la Terra a bord del Soiuz TMA-11, que gairebé va acabar en desastre després d'un error de separació entre els mòduls de descens i servei, resultant en una reentrada balística. Al setembre, la Xina va conduir la tercera missió tripulada, el Shenzhou 7, amb Zhai Zhigang i Liu Boming sent els primers xinesos a realitzar un passeig espacial. El Soiuz TMA-13, llançat a l'octubre, va ser el vol número cent del programa Soiuz per transportar una tripulació en algun moment de la seva missió.

Va continuar la construcció de l'Estació Espacial Internacional, amb el lliurament del mòdul Columbus gràcies al Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-122 al febrer. Al març es va veure el llançament del vehicle de transferència automatitzat Jules Verne, una nau espacial no tripulada europea que es va utilitzar per abastir l'estació espacial. També al març, el transbordador espacial Endeavour va ser llançat en la missió STS-123 amb el primer component del Japanese Experiment Module, el Mòdul d'Experiments Logístics. El STS-123 va marcar el vol final del programa Spacelab, amb una paleta del Spacelab utilitzat per portar l'extensió canadenca Dextre RMS. El segon component del JEM, el mòdul principal pressuritzat, va ser llançat en el STS-124, gràcies al transbordador espacial Discovery al maig. Al novembre, el Endeavour va realitzar la missió logística STS-126, amb el MPLM Leonardo.

Errors de llançament Al 14 de març, un Proton-M amb tram superior Briz-M va llançar l'AMC-14. Diverses hores després, al 15 de març, el motor Briz-M es va interrompre prematurament durant la ignició, deixant el satèl·lit en una òrbita terrestre mitjana. Després d'una petita disputa legal, el satèl·lit es va vendre, i es va rebaixar en òrbita geosíncrona pels seus propulsors, a costa d'una gran quantitat de combustible i, per tant, de la seva vida operativa.

Al 3 d'agost, SpaceX va llançar el tercer Falcon 1. A causa de pressió residual causada pel motor Merlin-1C actualitzat que va volar per primera vegada, la primera etapa no va contactar amb la segona, resultant que el coet no arribés a l'òrbita. Els satèl·lits Trailblazer, PreSat i NanoSail-D es van perdre durant l'error de llançament, com també la càpsula de sepultura espacial, que contenia les restes de centenars de persones, entre elles l'astronauta Gordon Cooper, l'actor James Doohan, l'escriptor i director John Meredyth Lucas i el planificador de la missió Apollo Mareta West.

Al 16 d'agost, Iran va llançar un Safir, que va ser registrar oficialment com a èxit, tot i que es va informar d'una avaria en la segona etapa. El propòsit d'aquest llançament està en dubte, ja que abans de la posada en marxa es va afirmar que es posaria l'Omid a l'òrbita, mentre que després del llançament, es va informar que es va llançar una secció de coet. Altres informes van indicar que el llançament era només una prova suborbital del coet. Si es tractava d'un intent de llançament orbital, resultaria ser el primer intent de l'Iran de llançar un satèl·lit.

Resum de llançaments miniatura|esquerra|L'ATK Launch Vehicle, llançat com a vol suborbital a l'agost En total, es van fer en seixanta-nou llançaments orbitals el 2008, amb seixanta-set assolint l'òrbita, i dos errors rotunds si es compta el llançament iranià a l'agost. Es tracta d'un augment d'intents de llançament orbitals respecte al 2007, amb dos llançaments més que assoleixen l'òrbita, i que continua una tendència a l'alça en les mitjanes de llançament des del 2006. El llançament final de l'any es va dur a terme el 25 de desembre, per un Protó-M amb tres satèl·lits de navegació GLONASS per al govern rus.

miniatura|Llançament d'un míssil SM-3 per destruir el USA-193 En aquest any es van veure un gran nombre de llançaments de coets sonda i míssils. El 21 de febrer, es va utilitzar un RIM-161 Standard Missile 3 com a arma anti-satèl·lit per destruir el satèl·lit USA-193. L'USA-193 va ser un satèl·lit espia dels Estats Units que va fallar immediatament després del seu llançament el 2006.

Per país La Xina va dur a terme 12 llançaments orbitals dels quinze planificats. Europa tenia la intenció de dur a terme set llançaments de coets Ariane 5, i el vol inaugural del coet Vega, no obstant això els retards de les càrregues útils va ampliar l'ús dels Arianes fins al 2009, i el Vega es va retardar a causa de problemes de desenvolupament. L'Índia havia programat originalment de cinc a set llançaments, però, només tres es van dur a terme, majoritàriament a causa dels retards amb el llançament del Chandraayan-1. El Japó havia programat tres llançaments en el 2008, dels quals un es va posar en marxa, un H-IIA amb el WINDS al febrer. Rússia i l'antiga Unió Soviètica va dur a terme vint-i-sis llançaments, sense incloure els programes de llançament internacionals de Sea and Land Launch, que va realitzar-ne sis. Els Estats Units va conduir catorze llançaments, tot i que s'havien anunciat originalment en els seus plans de llançar molts més, però per problemes tècnics amb diversos coets, en particular els Atlas V, Delta II i Falcon 1, van causar una sèrie de retards. Els problemes de l'Atlas, combinats amb una sèrie de retards en el llançament del NRO L-26 en un Delta IV, va donar lloc a només dos de deu llançaments planificats en EELV. Dos de sis llançaments planificats del transbordador espacial també van ser retardats fins al 2009, a causa de problemes amb un lliurament de tanc extern, i un altre a causa d'un dels principals errors en els sistemes del Telescopi Espacial Hubble, que van haver de ser reparats. Israel no va informar d'haver programat, o dut a terme un intent de llançament orbital.

Llançaments

|colspan=8| Gener

|colspan=8|

Febrer

|colspan=8|

Març

|colspan=8| Abril

|colspan=8|

Maig

|colspan=8|

Juny

|colspan=8|

Juliol

|colspan=8|

Agost

|colspan=8|

Setembre

|colspan=8|

Octubre

|colspan=8|

Novembre

|colspan=8|

Desembre

Encontres espacials Data (GMT)Nau espacialEsdevenimentComentaris5 de gener Cassini 40è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1010 km14 de gener MESSENGER 1r sobrevol de Mercuri Apropament màxim: 200 km at 19:04 GMT22 de febrer Cassini 41è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1000 km12 de març Cassini 3r sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 52 km25 de març Cassini 42è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1000 km12 de maig Cassini 43è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1000 km25 de maig Phoenix Aterrament sobre Mart Regió D, Zona àrtica - Green Valley, a prop del cràter Heimdall: 68°N, 236°E. Realització a les 23:38 GMT. Reeixit28 de maig Cassini 44è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1400 km31 de juliol Cassini 45è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1613 km11 d'agost Cassini 4è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 54 km5 de setembre Rosetta Sobrevol de 2867 Šteins Apropament màxim: 800 km6 d'octubre MESSENGER 2n sobrevol de Mercuri 9 d'octubre Cassini 5è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 25 km31 d'octubre Cassini 6è sobrevol d'Encèlad Apropament màxim: 200 km3 de novembre Cassini 46è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1100 km8 de novembre Chandrayaan-1 Inserció en òrbita selenocèntrica Periselè: 504 km, Aposelè: 7502 km14 de novembre Moon Impact Probe Allunatge Impacte lunar19 de novembre Cassini 47è sobrevol de Tità Apropament màxim: 1023 km5 de desembre Cassini 48è sobrevol de Tità Apropament màxim: 960 km21 de desembre Cassini 49è sobrevol de Tità Apropament màxim: 970 km Els sobrevols distants i involuntaris de Dione, Encèlad, Mimes, Tetis i Tità per la Cassini van tenir lloc al llarg de l'any.

EVAs