Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2007. En aquest any es van realitzar diversos esdeveniments importants dels quals s'inclou una prova d'ASAT xinesa, els llançaments de les missions americanes Phoenix i Dawn per estudiar Mart i el cinturó d'asteroides respectivament, l'orbitador lunar japonès Kaguya, i la primera sonda lunar, el Chang'e 1.
La definició acceptada internacionalment d'un vol espacial, no és més que qualsevol vol que travessa la línia de Kármán, 100 quilòmetres sobre el nivell del mar. El primer llançament de vol espacial registrat de l'any va tenir lloc el 10 de gener, quan un PSLV, va ser llançat des del Satish Dhawan Space Centre, situant quatre naus espacials en òrbita terrestre baixa. Una d'aquestes naus va ser el SRE-1, que va tornar a la Terra dotze dies després, com a primer intent de recuperar un satèl·lit després de la reentrada per part de l'Índia.
En aquest any, diversos coets transportadors van realitzar els seus vols inaugurals; el PSLV-CA, Llarga Marxa 3B/E, Shavit-2, Zenit-2M i el Proton-M Enhanced. Aquests es deriven de versions modernitzades i actualitzades de tots els sistemes existents. El míssil RS-24 va conduir el primer llançament, i l'Atlas V va realitzar el primer vol en configuració 421. Els primers satèl·lits colombians i mauricians, Libertad 1 i Rascom-QAF 1 respectivament, van ser llançats el 2007, encara que una fuga d'heli va reduir la vida operacional del Rascom per tretze anys.
Exploració espacial miniatura|esquerra|El llançament d'un Delta II Heavy amb la sonda Dawn. Es van llançar diverses sondes per explorar la Lluna. L'orbitador japonès Kaguya, juntament amb els petits Okina i Ouna, van ser llançats el 14 de setembre. El vehicle espacial va entrar en òrbita selenocèntrica el 3 d'octubre. La Xina va llançar la seva primera sonda lunar, el Chang'e 1, el 24 d'octubre, entrant en òrbita selenocèntrica el 5 de novembre. El 2007, es van llançar dos satèl·lits en òrbites terrestres altament el·líptiques com a part de la missió THEMIS que també es van enviar a la Lluna. Van realitzar sobrevols lunars a principis del 2011.
A l'agost, la sonda Phoenix de la NASA va ser llançada cap a Mart, seguit de la missió Dawn cap al cinturó d'asteroides al setembre. La Cassini va continuar fent sobrevols a les llunes de Saturn, sobretot centrant-se en Tità. En novembre, Rosetta va sobrevolar la Terra, on es va confondre amb un asteroide, i se'n va donar la designació provisional de 2007 VN84.
Vol espacial tripulat En aquest any hi va haver cinc vols espacials tripulats, dos per Rússia i tres pels Estats Units. Rússia va realitzar dos missions Soiuz a l'Estació Espacial Internacional per l'intercanvi de tripulació. El Soiuz TMA-10, llançat el 7 d'abril, va transportar la tripulació de l'Expedition 15 a l'estació. En aquest vol també va viatjar el turista espacial Charles Simonyi que va tornar a bord del Soiuz TMA-9, dies després. Quan el TMA-10 va tornar a la Terra a l'octubre, es va realitzar la segona reentrada balística consecutiva dels Soiuz, a causa de problemes amb els cargols de separació. El Soiuz TMA-11, llançat el 10 d'octubre, va transportar la tripulació de l'Expedition 16, juntament amb el primer malaisi a l'espai, Sheikh Muszaphar Shukor, que va ser seleccionat per al vol en el programa Angkasawan. Va tornar a bord del Soiuz TMA-10. Quan el TMA-11 va aterrar el 2008, també va fer un descens balístic.
El recent instal·lat node Harmony de l'ISS|esquerra|miniatura També es van veure tot un seguit d'activitats continuades en l'Estació Espacial Internacional, pels vols del transbordador espacial americà. En el 8 de juny, el transbordador espacial Atlantis va realitzar el primer llançament del transbordador de l'any, amb el STS-117, amb set astronautes, i el segment S3/4 de l'ISS. Va ser el primer transbordador a enlairar-se des del Complex 39A al Kennedy Space Center des del STS-107 el 2003. El llançament havia estat retardat des del febrer a causa de danys de la calamarsa al tanc extern, que va requierir reparar-lo en el Vehicle Assembly Building. A l'agost, el transbordador espacial Endeavour va ser llançat en la seva primera missió des del 2002, el STS-118. Es transportava el segment del S5, i va marcar el vol final del mòdul Spacehab, que es va utilitzar per portar els subministraments. La primera astronauta educadora de la NASA, Barbara Morgan, va volar a bord del STS-118. Morgan havia estat prèviament una substituta de Christa McAuliffe, que va morir en l'accident del Challenger en el 1986. El STS-120, es va llançar el 23 d'octubre usant el transbordador espacial Discovery, que transportava el node Harmony, el primer component pressuritzat de l'Estació espacial internacional a ser llançat des del Pirs al setembre del 2001. Es van fer diversos intents de llançament del Atlantis en desembre durant el STS-122 però van ser retardats fins al 2008, ja que els sensors ECO van fallar en el tanc extern.
Errors de llançament El 2007 hi va haver tres llançaments orbitals, que van implicar un Zenit, un Falcon 1 i un Proton que va fracassar, i dos més, un Atlas V i un GSLV, van resultar en errors parcials. El 30 de gener, un Zenit-3SL de Sea Launch va explotar en la plataforma de llançament Ocean Odyssey, segons després de la ignició. L'error va destruir el satèl·lit NSS-8, i va causar danys considerables a la plataforma Odyssey. Més tard es va determinar que l'error havia estat causada per les deixalles en la turbobomba. Com a resultat del temps d'inactivitat per dur a terme les reparacions, i les males condicions del mar a final d'any, Sea Launch no va dur a terme cap altre llançament fins al 2008.
El 21 de març, SpaceX va llançar el segon Falcon 1. A causa de l'error del vol inaugural, el llançament es va fer com un vol de demostració, sense una càrrega funcional. El llançament no va poder arribar a l'òrbita a causa d'una cadena d'esdeveniments, començant amb un error en l'establiment de la relació de mescla de combustible, el que va resultar un baix rendiment en la primera etapa, i el coet estava massa baix en el moment de la separació de la primera etapa. Les condicions atmosfèriques en aquella altitud van causar un recontacte entre etapes, creant una pèrdua de combustible de la segona etapa. Això va donar com a resultat una separació prematura de la segona etapa, i el coet no va poder arribar a l'òrbita. Aquest va ser l'últim llançament del Falcon 1 amb el motor Merlin-1A amb refrigeració ablativa, que es va reemplaçar amb la refrigeració regenerativa del Merlin-1C per a vols subsegüents, a partir de l'agost del 2008. Com que es van completar les proves de diversos objectius, SpaceX va afirmar que el llançament va ser un èxit total, i va declarar que el Falcon 1 era operacional.
Va finalitzar la família Atlas amb una ratxa consecutiva de vuitanta llançaments amb èxit en catorze anys, després d'un error parcial de l'Atlas V llançat el 15 de juny. Una vàlvula defectuosa va provocar una fuita de combustible al tram superior Centaur, resultant en una separació prematura al final de la seva segona ignició. Això va resultar que el satèl·lit USA-194 fou lliurat en una òrbita més baixa del previst. La nau espacial van ser capaç de corregir l'òrbita utilitzant els seus motors de maniobra.
El cinquè GSLV va ser llançat el 2 de setembre, amb el satèl·lit INSAT-4CR. Aquest va ser el primer llançament de GSLV des de l'error del del juliol del 2006. El coet va realitzar un rendiment inferior, i va col·locar el satèl·lit en una òrbita amb un menor apogeu i una inclinació més gran del previst. Això suposava que la nau espacial havia d'utilitzar el combustible reservat per l'ús estacionari per elevar-se a l'òrbita correcta, a costa de la seva vida operacional.
El 5 de setembre, un Proton-M amb el tram superior del Briz-M, va fallar en situar el JCSAT-11 a l'òrbita, després de la segona etapa del coet transportador es va fracassar en separar-se del primer. Més tard, es va informar que hi havia un malfuncionament en el cablejat.
Resum de llançaments miniatura|El llançament d'un Delta IV Heavy amb el satèl·lit final DSP. En total, en aquest any es van realitzar seixanta-vuit llançaments orbitals, amb seixanta-cinc assolint l'òrbita, i tres fracassos rotunds. Aquest va ser un increment de dos intents de llançaments orbitals respecte al 2006, amb un de més assolint l'òrbita. L'últim llançament de l'any va ser en el 25 de desembre, amb un Proton-M amb tres satèl·lits de navegació GLONASS per al govern rus.
En el 2007 es van veure un gran nombre de llançaments de coets sonda i míssils. L'11 de gener, l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinès va utilitzar un Dong-Feng 21 derivat a una arma anti-satèl·lit per destruir el Feng Yun 1C, un satèl·lit climàtic inactiu. Rússia també va començar les proves amb el míssil RS-24 Iars.
En aquest any la Xina va conduir deu llançaments orbitals, utilitzant la família de coets Llarga Marxa, mentre que Europa en va realitzar cinc utilitzant l'Ariane 5. L'Índia va realitzar tres intents de llançaments orbitals, utilitzant coets PSLV-C, PSLV-CA i GSLV, però el llançament del GSLV va resultar en error parcial. Israel va conduir un sol llançament amb èxit utilitzant el primer coet Shavit-2. El Japó va llançar amb èxit dos coets H-IIA. Rússia i l'antiga Unió Soviètica va conduir vint-i-sis llançaments, incloen-t'hi un error, però sense incloure el programa internacional de Sea Launch, l'únic intent de llançament fracassat. Els Estats Units van realitzar dinou llançaments, tot i que s'havien anunciat originalment en els seus plans de llançar molts més, però els problemes tècnics amb l'Atlas V, el Delta IV i el Falcon 1, havien causat una sèrie de retards. Dos dels sis llançaments planificats del transbordador espacial van ser retardats fins al 2008, el STS-123 a causa dels retards en cadena de la missió STS-117, i STS-122 a causa de problemes amb els sensors del motor.
Llançaments
|colspan=8| Gener
|colspan=8|
Febrer
|colspan=8|
Març
|colspan=8|
Abril
|colspan=8|
Maig
|colspan=8|
Juny
|colspan=8|
Juliol
|colspan=8|
Agost
|colspan=8|
Setembre
|colspan=8|
Octubre
|colspan=8|
Novembre
|colspan=8|
Desembre
Encontres espacials