Hydra és un gènere de cnidaris hidrozous de la família dels hídrids (Hydridae) propis de les aigües dolces. Fan uns pocs mil·límetres i són depredadors que capturen petites preses amb els seus tentacles carregats de cèl·lules urticants. Tenen un sorprenent poder de regeneració i es reprodueixen tant asexualment com sexualment, i són hermafrodites.
Morfologia Com tots els cnidaris posseeix simetria radial i consta de sols dues capes de cèl·lules separades per una mesoglea gelatinosa; la capa externa és l'ectodermis i la capa interna es diu gastrodermis. En general, les hidres tenen uns pocs mil·límetres de longitud, d'1 mm a 20 mm quan estan totalment esteses. Tenen el cos tubular acabat per un simple peu adhesiu anomenat disc basal. Les cèl·lules glandulars basals en el disc segreguen un líquid enganxifós que és el que li confereix les propietats adhesives. En l'extrem lliure del cos està situada l'obertura bucal envoltada per un a dotze prims tentacles mòbils.
Cada tentacle està revestit amb unes cèl·lules urticants molt especialitzades anomenades cnidòcits. Els cnidòcits contenen estructures especialitzades anomenades nematòcists, que semblen bombetes amb un fil enrotllat dins. En l'estreta vora exterior del cnidòcit se situa un disparador en forma de pèl curt. Una vegada en contacte amb les preses, el contingut de l'explosiu nematocist és abocat disparant un dard juntament amb el fil intern que injecta neurotoxines. Per als humans, aquestes neurotoxines solament signifiquen una molèstia en el pitjor dels casos; no obstant això, per a algunes altres espècies, poden ser paralitzants.
El sistema nerviós de l'hidra és una xarxa de nervis, que és estructuralment simple en comparació amb sistema nerviós dels mamífers. L'hidra no té un cervell recognoscible.
Alguns biòlegs del van concloure que l'hidra és un animal tan simple que és possible forçar-ho a través d'una gasa per dividir-ho en cel·les individuals; després, si les cèl·lules són deixades per si mateixes, es reagrupen i tornen a formar una hidra.
Història natural Es poden trobar en la majoria dels estanys d'aigua fresca, llacs i rierols en regions temperades i tropicals. Poden ser recol·lectades per l'escombratge d'una xarxa en àrees cobertes de mala herba. En general, les hidres fan pocs mil·límetres de longitud. La sorprenent capacitat regenerativa de les hidres ha interessat els naturalistes des del . Aquesta facultat és tal que fa creure que l'hidra és una animal que no envelleix.
Les hidres s'alimenten principalment de petits invertebrats aquàtics com Daphnia i Cyclops. Totes les espècies d'Hydra manifesten una relació mútua amb diversos tipus d'algues unicel·lulars. L'hidra ofereix a les algues protecció dels depredadors i, a canvi, les algues atorguen productes fotosintètics, que són beneficiosos per a l'alimentació de l'hidra.
Taxonomia El gènere Hydra té 40 espècies:
Hydra baikalensis Swarczewsky, 1923 Hydra beijingensis Fan, 2003 Hydra canadensis Rowan, 1930 Hydra cauliculata Hyman, 1938 Hydra circumcincta Schulze, 1914 Hydra daqingensis Fan, 2000 Hydra ethiopiae Hickson, 1930 Hydra hadleyi (Forrest, 1959) Hydra harbinensis Fan & Shi, 2003 Hydra hymanae Hadley & Forrest, 1949 Hydra iheringi Cordero, 1939 Hydra intaba Ewer, 1948 Hydra intermedia De Carvalho, 1978 Hydra japonica Itô, 1947 Hydra javanica Schulze, 1927 Hydra liriosoma Campbell, 1987 Hydra madagascariensis Campbell, 1999 Hydra magellanica Schulze, 1927 Hydra mariana Cox & Young, 1973 Hydra minima Forrest, 1963 Hydra mohensis Fan & Shi, 1999 Hydra oligactis Pallas, 1766 Hydra oregona Griffin & Peters, 1939 Hydra oxycnida Schulze, 1914 Hydra paludicola Itô, 1947 Hydra paranensis Cernosvitov, 1935 Hydra parva Itô, 1947 Hydra plagiodesmica Dioni, 1968 Hydra polymorpha Chen & Wang, 2008 Hydra robusta (Itô, 1947) Hydra rutgersensis Forrest, 1963 Hydra salmacidis Lang et al., 1997 Hydra sinensis Wang et al., 2009 Hydra thomseni Cordero, 1941 Hydra umfula Ewer, 1948 Hydra utahensis Hyman, 1931 Hydra viridissima Pallas, 1766 Hydra vulgaris Pallas, 1766 Hydra zeylandica Burt, 1929 Hydra zhujiangensis Liu & Wang, 2010
Referències
Categoria:Hidroïdolins