Hermann Levi (Giessen, 7 de novembre de 1839 - Múnic, 13 de maig de 1900) fou un director d'orquestra i compositor alemany.
Fill d'un rabí, es va educar a Mannheim i a Leipzig. Va ser director de l'òpera de Rotterdam, de Karlsruhe i de Múnic fins al 1896.
Va ser un dels més famosos directors d'òpera del seu temps i íntim amic de Richard Wagner, que el va elegir per estrenar el seu festival sagrat Parsifal al Festival de Bayreuth el 1882. La seva carrera va anar acompanyada de la màxima estima per les seves habilitats musicals, organitzatives i d'edició, però també per l'hostilitat antisemita.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995,
El seu nom va quedar indissolublement lligat a Wagner. Va morir a Múnic.
Família Hermann Levi era fill del rabí de l'estat de Hesse Benedikt Levi. El seu pare era el rabí Samuel Levi de Worms, fill del rabí Wolf Levi a Pfersee, prop d'Augsburg. La família es remunta des de Hermann fins a una línia paterna de rabins durant almenys deu generacions (el mateix Hermann en va parlar de 14) fins a mitjans del .Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 12 f.
La mare d'Hermann, Henriette (1807-1842) provenia de la família Mayer de fabricants de tabac a Mannheim: els seus avi eren el factor de la cort del Palatinat Gottschalk Mayer i el fundador del banc de "Mannheim Wolf Hajum Ladenburg". Amb la seva "espiritualitat viva i un fort talent musical", Henriette es va convertir en un fenomen atractiu a la societat de Giessen.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 16.
Els germans grans d'Hermann es deien Wilhelm i Emma. Quan va néixer el quart fill –Hermann tenia amb prou feines tres anys– la mare va morir; fins i tot el nounat no hauria de viure molt de temps.
El 1884, Benedikt es va casar amb Gitel Worms, filla d'un comerciant de Gießen. També va morir només un any més tard, després del naixement de la seva filla Auguste. Benet no es va casar mai més en vida.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 16.
El germà d'Hermann, Wilhelm, també va estudiar música i es va convertir en cantant. Més tard va seguir una carrera a la banca i es va convertir en signatari autoritzat al banc Ladenburg. Després de convertir-se al catolicisme, es va anomenar Wilhelm Lindeck. A través de la mediació d'Hermann, es va convertir en el gestor d'actius de Johannes Brahms durant gairebé una dècada.Dieter Steil (Hrsg.): „Wie freue ich mich auf das Orchester!“. Briefe des Dirigenten Hermann Levi. Dohr, Köln 2015, , S. 151.
El mateix Hermann Levi, als 56 anys i la salut del qual ja era tan dolenta que ja no podia dirigir i havia sol·licitat la seva jubilació, es va casar amb Mary Fiedler (1854–1919), una filla, el 7 de novembre de 1896Dieter Steil (Hrsg.): „Wie freue ich mich auf das Orchester!“. Briefe des Dirigenten Hermann Levi. Dohr, Köln 2015, , S. 12Meldungen. In: Allgemeine Zeitung. München 7. November 1896. de l'historiador de l'art Julius Meyer i vídua de l'historiador de l'art Konrad Fiedler (1841–1895). El matrimoni va tenir lloc únicament en una oficina de registre civil (mentre encara vivia el seu pare, amb qui Levi tenia una relació molt estreta). En el certificat de matrimoni, la nota "no confessional" s'introdueix a la secció "afiliació religiosa".Dieter Steil (Hrsg.): „Wie freue ich mich auf das Orchester!“. Briefe des Dirigenten Hermann Levi. Dohr, Köln 2015, , S. 384. La parella havia considerat seriosament la possibilitat d'una benedicció de l'església cristiana ("un pastor hauria estat disposat a fer això"), però finalment va trobar més "honest" renunciar a aquesta benedicció.Brief von Hermann Levi an Cosima Wagner vom 2. November 1896, in: Dieter Steil (Hrsg.): „Wie freue ich mich auf das Orchester!“. Briefe des Dirigenten Hermann Levi. Dohr, Köln 2015, , S. 382.
Vida Hermann Levi va créixer inicialment a Giessen. La seva extraordinària musicalitat es va expressar aviat; va ser considerat un nen prodigi del pianista a la seva ciutat natal i va tocar concerts de piano públics des dels sis anys. El pare va animar els seus dos fills a dedicar-se a la professió artística, això és particularment notable tenint en compte la tradició rabínica centenària de la família.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 17.
Als dotze anys Levi (sota la cura d'una tia gran) va començar a estudiar música a Mannheim mentre assistia al Liceu amb el director de la cort Vinzenz Lachner. Del 1855 al 1858 va estudiar al Conservatori de Leipzig, on es va graduar amb èxits destacats, especialment en piano, composició i direcció. Després d'estudiar a París l'hivern de 1858/59, va assumir el càrrec de director musical a Saarbrücken per recomanació de Lachner. El 1861 es va traslladar a Mannheim. De 1862 a 1864 va ser director en cap de l'Òpera Alemanya de Rotterdam, després fins a 1872 al Teatre de la Cort Gran Ducal de Karlsruhe.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 18–65. A Karlsruhe va començar el 1864 amb Lohengrin i hi va dirigir el 1869 com a segon després de l'estrena de Múnic Die Meistersinger von Nürnberg. El 1869 va rebutjar l'oferta de representar l'estrena de Die Walküre a Múnic.
Una estreta amistat i relació artística amb Johannes Brahms va començar a Karlsruhe; En contacte constant, Levi va interpretar nombroses obres del compositor, incloses les estrenes mundials de Destiny's Song, Alto Rhapsody, Triumph Song, Love Song Waltz, Piano Quintet.Frithjof Haas: „Wer gelitten hat, hat das Recht frei zu sein.“ Hermann Levi zum 100. Todestag am 13. Mai 2000. Vortrag, gehalten anlässlich der Gedenkveranstaltung im Richard-Strauss-Institut Garmisch-Partenkirchen. (Nicht mehr online verfügbar.) Richard Strauss Institut, archiviert vom Original am 4. März 2016; abgerufen am 12. September 2018. Amb Brahms, que era sis anys més gran que ell, Levi es va trobar amb una Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 90. No obstant això, l'amistat íntima es va separar més tard i es va trencar el 1875 després d'una acalorada discussió en què la creixent devoció de Levi per la música de Richard Wagner també va tenir un paper decisiu.Frithjof Haas: Zwischen Brahms und Wagner. Der Dirigent Hermann Levi. Atlantis Musikbuch-Verlag, Zürich / Mainz 1995, , S. 199. Això va acabar amb la col·laboració artística, tot i que Levi (en menor mesura) va continuar interpretant obres de Brahms.
També es va desenvolupar una estreta relació personal i artística diversa amb Clara Schumann durant el temps a Karlsruhe, que va durar amb calor durant tota la seva vida. Van saber mantenir en gran part el "tema irritant" Wagner (també per a la Clara) fora de la seva relació; això és especialment evident en l'intercanvi de cartes.Frank Piontek (Rez.): Buchbesprechung zu Dieter Steil (Hrsg.): „‚Wie freue ich mich auf das Orchester‘. Briefe des Dirigenten Hermann Levi“, Köln, Dohr, 2015. In: Udo Bermbach u. a. (Hrsg.): wagnerspectrum. Nr. 2. Königshausen & Neumann, Würzburg 2016, , S. 175 ff.
Des de 1872 Levi va ser director general de música i director de cort al Royal Court i "National Theatre" de Múnic fins que es va retirar el 1896 per motius de salut i es va establir a Partenkirchen. El 1872 es va convertir en membre de la societat informal de Múnic,Zwanglose Gesellschaft: Hundertfünfzig Jahre Zwanglose Gesellschaft München 1837–1987, Universitätsdruckerei und Verlag Dr. C. Wolf und Sohn KG, München 1987, 159 Seiten a la qual va pertànyer fins a la seva mort.
El 1874 va dirigir Tristany per primera vegada i, segons la seva pròpia confessió a Joseph Joachim, es va convertir en "wagnerià", i el 1878 l'Anell complet. En el punt àlgid de la seva carrera, Levi va dirigir l'estrena de Parsifal a Bayreuth el juliol de 1882. Encara que provenia d'una important família jueva, Levi s'havia convertit en el món mític cristià de Wagner i havia estat amic del compositor des de 1871. El mateix Wagner va rebutjar decididament les crítiques que la seva obra "més sagrada" no hauria de ser dirigida per un jueu. No obstant això, la demanda de Wagner que Levi fos batejat sempre estava a la sala. Malgrat tota la seva admiració per Wagner, Levi mai va estar a l'altura d'aquesta expectativa, però el conflicte extern i, sobretot, intern, va pesar sobre ell, com va recordar l'alumne de Levi Felix Weingartner.
El febrer de 1883 va visitar Wagner a Venècia, i Richard Wagner va morir l'endemà de la seva marxa. Levi va dirigir el cicle de representacions commemoratives amb totes les òperes de Wagner a Múnic el març/abril d'aquell any. Fins al 1894 va romandre com a "major" i mà dreta de la vídua Cosima Wagner a la direcció del Festival de Bayreuth. L'èxit continuat de la música de Richard Wagner després de la seva mort està estretament lligat al nom de Levi. Les hostilitats antisemites, també de Richard Strauss, que el 1891 es va queixar a Cosima Wagner, també fervent antisemita, de la direcció jueva de Parsifal, li van pesar molt.
Levi va introduir el "Cicle Mozart" al repertori d'òpera alemanya. Ell mateix va traduir a l'alemany els llibrets de Lorenzo da Ponte per a les òperes de Mozart Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte. En fer-ho, ha intentat hàbilment conservar les vocals de l'original italià, que són importants per cantar; per exemple, a "Cinque... dieci.... venti... trenta... trentasei...quarantatre" (Le Nozze di Figaro), no va traduir l'últim numeral (literalment) amb "quaranta-tres ", però (conservació de vocals) amb "sí, sí, funciona". Aquestes traduccions segueixen sent molt populars avui dia i han prevalgut sobre altres intents de traducció; moltes formulacions a partir d'això es van convertir en dictums ("Reich mir die Hand, mein Leben"). Una circumstància que havia d'avergonyir els nacionalsocialistes: d'una banda, les òperes només s'havien de representar en alemany i, d'altra banda, el llibret del convers jueu da Ponte també havia estat traduït per un altre jueu, és a dir, Levi.
De jove, Levi va iniciar una carrera com a compositor: a París va escriure la seva op.1, un concert per a piano en la menor basat en Schumann, que va ser estrenat per l'Orquestra Gewandhaus de Leipzig, així com una simfonia, un violí, sonata, piano i música de cambra, i diversos altres escenaris de cançons d'obres. Tanmateix, després que Brahms criticés durament les seves obres, Levi va abandonar aquesta part de la seva activitat musical malgrat el seu gran èxit i va destruir tots els manuscrits. Només han sobreviscut les obres impreses, dos cicles de cançons i la part solista del concert per a piano. El material orquestral del concert per a piano, que es creia perdut, va ser redescobert pel pianista i director Martin Wettges a la Biblioteca Central de Zuric. A partir d'això va reconstruir la partitura i va tornar a interpretar l'obra l'1 de juny de 2008 (Christian Schrøder, llibret que acompanya una interpretació del concert per a piano el 4 de febrer de 2014 a Giessen).
Honors