Les pintures al fresc de l'absis de la Seu d'Urgell són un conjunt pictòric procedent de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell, abans de Sant Pere, que forma part del conjunt catedralici. La Junta de Museus va adquirir les pintures en la campanya de 1919-1923, i les va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Taller i influències El conjunt monumental de les pintures s'han atribuït al taller del Mestre d'Urgell, identitat del qual encara és desconeguda, però del qual s'han conservat i atribuït diverses obres que responen als mateixos paràmetres.

Aquest gran conjunt artístic es caracteritza per la paleta cromàtica que utilitza, amb un tractament naturalista, tot i que continua estant dins dels paràmetres estilístics en els quals es troba l'obra. Estilísticament, cal remarcar que el mural es va fer sota la influència d'estils diversos procedents tant de la Llombardia, com d'Occitània i el Peitieu. La relació amb la pintura romànica catalana s'ha de cercar en la pintura sobre taula, per exemple en els frontals d'altar de la seu d'Urgell, d'Ix i en el de Tavèrnoles, també al MNAC.

Tot i que té aquest lligam amb la pintura francesa, la Seu d'Urgell es caracteritza principalment per l'influència que ve directa de Roma. Les pintures es daten en el segon quart del , i coincideixen amb l'episcopat de Sant Ot (1095-1122), personalitat que va estar molt lligada al papat i la reforma i que va anar a Roma al costat d'Urbà II.

Cal remarcar l'excel·lència del tractament del dibuix geometritzant dels diversos elements que configuren el conjunt pictòric. Aquest tractament geomètric fa possible ressaltar la simetria inclús davant de les dificultats que presenta la curvatura de la conca absidal. Endinsant-se en els diversos elements que configuren l'obra, cada un ha arribat a agafar influències o crear relacions estilístiques amb altres obres. Per exemple la imatge de la mare de Déu en referència a l'Apocalipsi, aquesta imatge només es troba al conjunt pictòric de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell i a l'altar portàtil de Begon del tresor de Santa Fe de Conques.

També podem apreciar connexions i influències amb els colors utilitzats, com per exemple en la gresca que separa el nivell superior de l'inferior de l'absis. En aquesta mena de llinda s'ha realitzat una alternació de color sobre un fons fosc que té una clara connexió amb l'absis de Pedret.

Descripció iconogràfica El conjunt pictòric es representa una teofania en la qual es pot identificar diverses lectures. Aquestes van des de la representació del pantocràtor i els símbols de l'Apocalipsi fins als actes Apostòlics. És a dir, tenim una gran teofania dels llibres de l'Evangeli i l'Apocalipsi.

miniatura|Conca de l'absis de Sant Miquel de la Seu d'Urgell

A la part de la conca de l'absis, just a la part central, hi ha un pantocràtor de grans dimensions envoltat per una màndorla ricament decorada amb motius geomètrics. Es tracta de la imatge de Crist que vesteix una túnica molt ampla i un mantell de color blau amb les vores decorades amb un estil de sanefa. Està coronat per un nimbe crucífer, amb una mà subjecta el llibre i amb l'altra mostra el símbol de la benedicció. Tota la imatge es troba dins de la màndorla, llevat dels peus que sobresurten i reposen en una mena de semicercle amb decoració floral. Cal remarcar que en aquesta imatge de Crist no queda clar si la seva imatge es troba dret o sedent, una imatge que respon a un caràcter estilístic més clàssic. Es tracta d'una escena que evoca l'ascensió de Crist La màndorla presenta una paleta de colors blava que té una connexió simbòlica amb la mateixa imatge que es representa a dins, la Majestat del Senyor, al pantocràtor.

Al voltant es troben els símbols dels quatre evangelistes, dels quals només es poden apreciar l'àguila de Joan i el brau de Lluc. Els quatre animals apocalíptics de la visió d'Isaïes sembla que s'allunyen de la màndorla mentre giren els caps.

Al voltant del pantocràtor es troben els símbols dels evangelistes, dels quals només en queden l'àguila de Joan i el bou de Lluc. A més a més, a tots dos costats inferiors de Crist hi ha dues inscripcions, aquestes inscripcions són les que identifiquen al tetramorf. En aquest nivell superior és on es troben els símbols apocalíptics, es tracta dels quatre animals de l'apocalipsi de la visió d'Isaïes.

miniatura|Absis de la Seu d'Urgell, nivell inferior

Aquest nivell superior es troba separat del nivell inferior amb una mena de llinda amb decoració geomètrica que presenta una alternació de colors vermells i verds amb un fons més fosc. A la part inferior, en primera instància, hi ha una petita franja on hi ha unes inscripcions que fan referència a l'ascensió de Crist i de com tornarà com a jutge.

Tot seguit, hi ha un conjunt de diverses figures, que es distribueixen en parelles de dues separades per les finestres que s'obren a l'exterior, decorades i envoltades per motius geomètrics i florals. Entre les imatges que es poden identificar hi ha Sant Andreu i Sant Pere com a primera parella del conjunt; el primer subjecta una creu (una influència molt llombarda) i el segon les claus del Regne de Déu. Seguint a aquesta parella hi ha la Mare de Déu amb una corona (fa referència a l'Apocalipsi) i al seu costat està Joan (amb el llibre de l'Evangeli). La darrera parella que pot identificar són als personatges de Sant Pau i Sant Jaume, i tots vesteixen túnica i un mantell ample acabat amb una sanefa de punts. Al llarg de tot el conjunt es poden diverses inscripcions que serveixen com a identificació de cada personatge.

Tot i que no es conserva tot el conjunt pictòric, diversos estudis han donat peu a veure com podria estar decorat la resta de l'absis. S'ha pogut veure que la part baixa hauria d'estar decorada amb una mena de cortinatges figurats.

Aspectes tècnics/artístics Es tracta d'una obra que presenta una gran excel·lència en la tècnica del fresc amb un gran domini del dibuix i les formes geomètriques que aconsegueixen adaptar-se a la forma de l'absis i donar un aspecte amb tendència naturalista. Destaquen per la brillantor els colors utilitzats en aquest conjunt pictòric, s'hi veu un gran domini de colors com el blau i el vermell en diferents tonalitats. Aquest joc de colors i tonalitats té sempre una preparació lineal de sanguina, és a dir, té un dibuix lineal previ que posteriorment agafa protagonisme gràcies a la utilització del color negre per definir les figures.

Referències

Bibliografia

Categoria:Col·lecció d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya Categoria:Pintura romànica a Catalunya Categoria:Pintures conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya Categoria:Pintures al fresc Categoria:Murals a Catalunya