El Llibre de privilegis de Palafrugell és un còdex escrit el que conté les transcripcions dels privilegis, les autoritzacions, les reglamentacions i els pactes entre Palafrugell i els monarques, els senyors de la vila i altres autoritats, des del fins al . Enquadernat amb cobertes de pell, consta de 72 fulls manuscrits en pergamí, recull 21 documents i diverses anotacions.
Context Un privilegi era el document mitjançant el qual una vila, una persona o un senyor feudal rebia un seguit d'avantatges i millores. Aquest document es redactava sobre un pergamí i es guardava com a garantia del benefici aconseguit.
Algunes viles i ciutats varen recollir els privilegis més importants en llibres, per tal de tenir-los ben accessibles, al costat de tota mena d'autoritzacions, reglamentacions i pactes entre els veïns i les autoritats; aquests llibres constitueixen avui la base de la seva personalitat jurídica. Al Baix Empordà, per exemple, tenen llibres de privilegis la Bisbal d'Empordà, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.
Història Miquel Torroella i Plaja, autor de la Història de Palafrugell i la seva comarca i propietari de Fitor, i Josep Gich i Fontanet, farmacèutic, el març de 1879, van demanar poder entrar a l'antic arxiu per obtenir dades històriques de la vila i es van comprometre a posar-hi una mica d'ordre. Però, aquesta última part no es va complir i, a més, el Llibre de privilegis de Palafrugell va desaparèixer. Josep Pla diu que Torroella se'l va emportar a casa per preparar el seu llibre, i que s'hauria perdut en la dispersió de la biblioteca de l'historiador.
A la portada del programa de la Festa Major de Palafrugell de l'any 1961 s'hi va reproduir una pàgina del Llibre de privilegis, i a l'interior, Ramir Medir donava la notícia de la seva localització a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Les gestions realitzades per recuperar el Llibre varen tenir un resultat negatiu fins a la reclamació formal del Ple de l'Ajuntament de Palafrugell el desembre de 2004, que iniciaria un procés que arribaria a la via judicial.
El 1991 la vila de Palafrugell va començar un seguit d'accions per tal d'aconseguir el llibre. El 27 de novembre de 2005 a la Mostra d'Entitats, va aconseguir 801 signatures en els diferents punts de recollida. La reclamació comptava també amb els informes favorables de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i de la Secció d'Arxius Municipals del Consell Internacional d'Arxius. miniatura|Retorn del Llibre de privilegis de l'Arxiu Municipal de Palafrugell. D'esquerra a dreta: Lluís Medir, alcalde de Palafrugell; Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Rocas, regidor de Cultura El 9 d'octubre de 2006 el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, signaven a l'Arxiu Municipal de Palafrugell l'acord de cessió en comodat del Llibre de privilegis de Palafrugell, i el conseller dipositava aquest document a l'Arxiu. El conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca Nacional de Catalunya i l'Ajuntament de Palafrugell, aconseguit gràcies a la mediació de la Conselleria de Cultura, estipula que la Biblioteca Nacional de Catalunya manté la propietat del Llibre i cedeix el document a l'Arxiu en règim de comodat, per temps indefinit. En el transcurs de l'acte, el regidor de Cultura, Xavier Rocas, destacava el caràcter històric del retorn del Llibre de privilegis, el suport rebut per persones i entitats per aconseguir-lo i el caràcter moral de la reivindicació. L'alcalde, Lluís Medir, valorava la decisió final com la millor que es podia prendre i recordava l'esforç de l'Ajuntament des de 1979 per aplegar i conservar en les condicions adients la documentació, un procés que culminava amb la recuperació del Llibre. Finalment, el conseller Ferran Mascarell qualificava l'acord com a bo per al patrimoni nacional, es mostrava satisfet que Palafrugell recuperés una part de la seva memòria col·lectiva i recordava que mirar al passat és un signe de vitalitat cap al futur.
Descripció miniatura|Pàgina del primer privilegi, que estipula qui podrà ser procurador de Santa Anna a Palafrugell
a. Encara que es troba en un paper encolat a la contraguarda de la portada, aquest document pròpiament no forma part del Llibre de privilegis. Data: 24 d'abril de 1608. El llibreter Llorenç Rosell, de Barcelona, reconeix al canonge Serra, del priorat de Santa Anna de Barcelona, haver rebut 20 reials per la compra del llibre (en blanc) destinat a escriure-hi els privilegis de la vila de Palafrugell. b. Es troba al mateix paper que el document anterior. L'anotació és posterior, feta per una altra mà, a sota de l'anterior. Com aquell, no forma part del Llibre de privilegis. Data: 10 de juny de 1608. Anotació del cost del trasllat del primer privilegi, fet en el llibre en blanc destinat a contenir els privilegis concedits a la Universitat de Palafrugell. Havia costat 26 reials. c. No es tracta d'un document sinó d'una anotació feta per algun notari o escrivà en el Llibre de privilegis de Palafrugell, sense data, però segurament dins el . Nota en què s'informa d'una reforma del govern municipal de Palafrugell. Fins al 1504, la Universitat de Palafrugell es regia per 4 síndics i 12 consellers, d'acord amb el privilegi del prior Joan de Prades, de 1418, esmentat en el Llibre de privilegis. Almenys des de 1507, es regiria per quatre jurats (canvi de nom per part dels síndics) i 8 consellers. La nota constata que no se'n coneix la data exacta, ja que manquen els manuals de 1505 i de 1506. d. Anotació del s. XVIII en un tros de paper reaprofitat, encolat per un extrem en el Llibre de privilegis. Nota segons la qual la Universitat de Palafrugell pagava al rei un cens anual de 3 lliures per tenir l'exclusivitat de fleca, gabella i carnisseries. 1. Data del document original: 20 de juny de 1480. Còpia en el Llibre de privilegis: Barcelona, 10 de juny de 1608, amb segell de lacre adherit amb superposició de paper. Bartomeu Cristòfor de Gualbes, prior de Santa Anna de Barcelona, senyor del terme de Palafrugell, concedeix a la Universitat que només pugui ser procurador del priorat a Palafrugell un canonge de Santa Anna, per tal d'evitar que es puguin repetir els abusos que algun procurador laic ha comès. 2. Data de l'original: Palafrugell, 2 d'abril de 1570 – Barcelona, 12 d'abril de 1570. Data d'una còpia del document en pergamí, que s'inclourà en el Llibre de privilegis: 27 d'octubre de 1572. Data de la còpia en el Llibre de privilegis: 10 d'agost de 1613. Carles de Cardona, prior, i els canonges del priorat de Santa Anna de Barcelona, per una part, i els jurats i la Universitat de Palafrugell, per l'altra, concorden que el priorat percebi de tot el peix i del corall que es pesqui al litoral del terme del castell de Palafrugell una peça de cada vint-i-cinc. 3. Data de l'original: Roma, 13 d'agost de 1572. Data de la còpia en el Llibre de privilegis: 10 d'agost de 1613. El papa Gregori XIII confirma al prior i als canonges de Santa Anna la concòrdia, o l'acord que hi havia hagut entre el prior i la vila de Palafrugell, del repartiment dels peixos i coralls que es pesquen en el litoral del terme de Palafrugell. 4. Data de l'original: 26 de juliol de 1422. Data de la còpia en el Llibre de privilegis: 4 de juliol de 1613. Es procedeix a l'elecció de síndics i consellers, d'acord amb els capítols presentats pel prior Joan de Prades, llegits en la reunió de 12 de juny de 1418. A partir d'ara, ateses les dificultats per entendre's i adoptar decisions que representava la participació en el règim de consell obert a tots els caps de família, s'escollirien quatre síndics (després anomenats jurats): dos per Palafrugell, un per Mont-ras i un altre per Llofriu, i 12 consellers: 6 per Palafrugell, 4 per Mont-ras i 2 per Llofriu, que representarien tota la Universitat. L'elecció de càrrecs es faria el dia de Santa Anna (26 de juliol), pel període d'un any, sense que poguessin ser reelegits en els seus càrrecs durant l'any següent a l'acabament del seu mandat. Abans de reunir-se, havien de demanar permís al batlle del castell, com ja era costum en les reunions de consell obert, i havien de prendre els acords per majoria simple. Entre les seves atribucions hi havia la de poder manllevar, ordenar talles, imposicions i altres impostos, per fer obres públiques i altres coses que es veiessin com a útils i necessàries per a aquella Universitat. 5. Data de l'original: Barcelona, 1 de febrer de 1437. Data de la còpia en el Llibre de privilegis: 10 d'agost de 1613. Mateu Ferran, prior de Santa Anna de Barcelona, a petició dels jurats de la Universitat de Palafrugell, Martí Farigola i Guillem Gilabert, i atès que la dita vila ha contribuït en la compra de la jurisdicció criminal del castell de Palafrugell pagant-ne la meitat del preu, confirma el privilegi atorgat per Berenguer de Ribalta que concedeix a la Universitat de Palafrugell que la justícia sigui regida i administrada per un jutge ordinari del terme del castell de Palafrugell; que d'aleshores endavant el batlle i el jutge del castell hagin de ser escollits per un període de tres anys, com ho són els altres oficials reials de Catalunya, i que per a aquests oficis siguin elegides persones suficients i amants de la justícia. Cada trienni, durant el mes de gener, els jurats i el consell del terme hauran d'escollir 3 persones que estiguin disposades a exercir els càrrecs, les quals hauran de ser presentades el 15 de gener al prior o, en absència d'aquest, al seu lloctinent i procurador, que escollirà de la dita terna la persona que més li plaurà. Aquesta haurà d'assegurar el càrrec dipositant una quantitat a la taula. Acabat el mandat, hi haurà 15 dies perquè els habitants puguin presentar les seves reclamacions contra els esmentats oficials i 15 dies més per ser provades. A més, s'haurà d'escollir un jutge de taula per a les causes principals i un jutge per a les causes d'apel·lacions, renovables cada trienni. Els jurats i consellers hauran de triar tres juristes de la ciutat de Girona o d'altra part, i s'hauran de presentar al prior o lloctinent o procurador també el 15 de gener; i en els 15 dies següents, el prior o lloctinent haurà d'escollir jutge de taula un dels tres juristes, i d'entre els 2 juristes restants triarà el jutge d'apel·lacions. Aquests dos càrrecs prestaran als jurats sagrament d'homenatge. El notari del terme del castell serà l'escrivà de la taula. 6. Data de l'original: Roma, 13 de novembre de 1572. Data del trasllat realitzat a la cúria romana: no especificada (final del s. XVII o començament del ). Data de la còpia del trasllat al Llibre de privilegis no especificada (probablement s. XVII). El papa Gregori XIII confirma a favor de la Universitat de Palafrugell totes les concòrdies, convinences o sentències que posen fi a les discòrdies hagudes entre l'esmentada Universitat i els priors i la casa de Santa Anna de Barcelona, senyors del terme de Palafrugell, sobre la jurisdicció i la designació de batlles en aquest terme; sobre el pagament de delmes, fruits, censos, terços i foriscapis per part d'aquest priorat; sobre el pagament dels subsidis deguts a la corona, i per la remissió dels bans; penes en què l'esmentada Universitat havia incorregut, a banda d'altres càrregues que pesaven sobre la vila. 7. Data de l'original: Barcelona, Palau Menor, 6 d'agost de 1390. Data de la còpia en el Llibre de privilegis: 18 de juliol de 1617.