fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.
Família Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.Margot Elsbeth Fassler, The Virgin of Chartres: Making History Through Liturgy and the Arts, (Yale University Press, 2010), 457 note6.
Govern Era encara menor d'edat a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.
El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, la va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentit amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.
Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració l'1 de novembre de 1179 a Reims.
Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar en la Tercera Croada; va marxar a mitjan any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.Ambroise, The History of the Holy War: Ambroise's Estoire de la Guerre Sainte, Vol. 1, transl. Marianne Ailes, (The Boydell Press, 2003), 74 note 227.
Referències
Bibliografia
Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994
Categoria:Comtes de Bar Categoria:Morts a Acre Categoria:Participants cristians en la Tercera Croada