miniatura|Principals bases militars al País Valencià, inclòs dins de la III Regió Militar. miniatura|Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València o Capitania General de Llevant, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa. La seva jurisdicció militar s'estenia per les províncies de l'actual Comunitat Valenciana, Murcia i les províncies castellanomanxegues d'Albacete i Conca. La seu de la Capitania General es trobava a València.

Territori Comprenia les següents sis províncies: València, Castelló, Alacant, Albacete, Cuenca i Murcia. La Regió Militar, tanmateix, respon ja a un model de defensa territorial històric perquè des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignats.Reial Decret 912/2002, de 6 de setembre, pel que es desenvolupa l'estructura bàsica dels Exèrcits.

Història Orígens La divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractava de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València.

En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. La III Regió Militar té el seu origen en la Capitania General de València, mantenint seu i les cinc províncies dels antics regnes de València i de Múrcia, agregant-se temporalment la província de Conca de la Capitania General de Castella la Nova.

Segle XX Després de la proclamació de la Segona República, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.Gaseta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931 El juliol de 1936, el cap de la III División Orgánica era el general de brigada Fernando Martínez-Monje Restoy.

Al juliol de 1939, després d'acabar la Guerra Civil espanyola queden restablides les regions militars. A la III Regió s'assigna el III Cos d'Exèrcit amb dues divisions: la 31a (València) i la 32a (Alacant).Decret del Ministeri de Defensa de 21 de juliol de 1939 El nombre de Regiments era llavors de tretze: 7 d'infanteria, 1 de cavalleria, 3 d'artilleria de campanya, 1 d'antiaeris i 1 d'Enginyers.

Durant els primers moments del fallit Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 l'aleshores capità general de la zona, el Tinent general Jaime Milans del Bosch, es va unir a la revolta i va decretar l'Estat de Guerra a tota la regió sota la seva jurisdicció. Aquella nit del 23 de febrer, Milans del Bosch va arribar a treure als carrers de València 1.800 efectius militars i 60 carros de combat que van arribar a retransmetre's en Televisió.La Cena de los Golpistas, a El.País.es La ciutat estava envoltada de militars amb blindats i altres camions de l'exèrcit que havien sortit de les bases de Bétera i Paterna. Una columna blindada es dirigia a la base aèria de Manises per convèncer el seu comandant que se sumés al cop, però aquest no ho va fer, amenaçant fins i tot amb fer desplegar dos caces amb míssils contra els tancs, de manera que aquests optaren per tornar. A més, davant la clara negativa del rei Joan Carles I a secundar als colpistes, el capità general va haver d'obeir les ordres del monarca i va retirar les tropes dels carrers. A excepció de Madrid (I Regió Militar), a cap altra regió militar va haver-hi conats colpistes. L'endemà va ser detingut i posteriorment seria jutjat pel fracassat intent de cop d'estat.

Després de l'arribada al poder de Felipe González després de les eleccions generals espanyoles de 1982, va tenir lloc una progressiva reestructuració de les Forces Armades d'Espanya i la Regió Militar desaparegué amb caràcter general amb el Reial decret de 6 de setembre de 2002 en el marc de la reorganització de les forces de l'Exèrcit de Terra.

Comandament

Segona República 1931-1935: José Riquelme López-Bago 1935-1936: Agustín Gómez Morato 1936: Fernando Martínez-Monje Restoy

Guerra Civil 1936: Fernando Martínez-Monje Restoy 1936: José Miaja Menant 1936-1937: Juan García Gómez-Caminero 1937: Pedro de la Cerda y López-Mollinedo 1937-1939: José Aranguren Roldán Dictadura franquista 1939-1940: Antonio Aranda Mata 1940-1942: Enrique Cánovas Lacruz 1942-1943: Eliseo Álvarez-Arenas y Romero 1943-1945: Miguel Abriat Cantó 1945-1950: José Monasterio Ituarte 1950-1953: Gustavo Urrutia González 1953-1962: Joaquín Ríos Capapé 1962-1967: Santiago Mateo Marcos 1967-1969: Joaquín González Vidaurreta 1969-1971: Joaquín Nogueras y Márquez 1971-1975: Luis Gómez Hortigüela

Regnat de Joan Carles I 1975-1976: Luis Gómez Hortigüela 1976-1977: Antoni Taix Planas 1977-1981: Jaime Milans del Bosch y Ussía 1981: Antonio Pascual Galmés 1981-1983: Rafael Allendesalazar y Urbina 1983-1985: Manuel Vallespín y González Valdés 1985-1988: Juan Bautista Sánchez Bilbao 1988-1991: Andrés Freire Conde 1991-1995: Agustín Quesada Gómez 1995-1997: Alfonso Pardo de Santayana y Coloma (últim)

Organització La guarnició de la III Regió Militar era d'una importància considerable, en albergar aquesta regió a la poderosa Divisió d'Infanteria Motoritzada Maestrazgo núm. 3 i a la BRIDOT III. Aquesta regió disposava de governs militars en València, Castelló, Alacant, Múrcia, Cartagena i Albacete, així com de comandàncies militars en Lorca i Alcoi. Al febrer de 1981, les unitats amb base en aquesta regió militar eren les següents:

Divisió d'Infanteria Motoritzada Maestrazgo núm. 3. Caserna General. València. Estat Major. Companyia de Policia Militar núm. 3. Nucli de Tropes Divisionari. Regiment Mixt d'Enginyers núm. 3. València. Agrupació Logística núm. 3. València. Regiment d'Artilleria de Campanya núm. 17. Paterna (València). Grup d'Artilleria Antiaèria Lleuger núm. 3. Paterna (València). Regiment de Cavalleria Lleugera Cuirassada Lusitania n.º 8. Marines. Brigada d'Infanteria Motoritzada XXXI. Caserna General. Castelló. Regiment d'Infanteria Motoritzable Tetuan núm. 14. Castelló. Regiment Mixt d'Infanteria Vizcaya núm. 21. Bétera. Grup d'artilleria XXXI. Paterna. Batalló Mixt d'Enginyers XXXI. València. Agrupació Logística XXXI. Paterna. Brigada d'Infanteria Motoritzada XXXII. Caserna General. Cartagena (Múrcia). Regiment d'Infanteria Motoritzable Mallorca núm. 13. Llorca. Regiment Mixt d'Infanteria España núm. 18. Cartagena (Múrcia). Grup d'Artilleria XXXII. Múrcia. Batalló Mixt d'Enginyers XXXII. Cartagena (Múrcia). Agrupació Logística XXXII. Cartagena (Múrcia). Regiment d'Artilleria Mixt núm. 6. Cartagena (Múrcia).

BRIDOT III (Brigada d'Infanteria de Defensa Operativa del Territori III). Caserna General. Alacant. Regiment d'Infanteria San Fernando núm. 11. Alacant. Regiment d'Infanteria Guadalajara núm. 20. Paterna. Plana Major Reduïda del Regiment d'Infanteria Bailén núm. 60. Cartagena (Múrcia). Companyia d'Operacions Especials núm. 31. Alacant. Adscrita al Regiment d'Infanteria San Fernando núm. 11. Companyia d'Operacions Especials núm. 32. Paterna. Adscrita al Regiment d'Infanteria Guadalajara núm. 20. Grup Lleuger de Cavalleria III. Alcoi. Regiment d'Artilleria de Campanya núm. 18. Múrcia. Batalló Mixt d'Enginyers III. València. Agrupació Mixta d'Enquadrament núm. 3. València. Altres unitats i instal·lacions: 3r Dipòsit de Sementals - Unitat Militar de Veterinària núm. 3. Bétera. Hospital Militar Vázquez Bernabéu. Mislata i Quart de Poblet. Farmàcia Militar de la III Regió Militar (Farmàcia Militar de València). València. Regiment de Mobilització i Pràctiques de Ferrocarrils: Distribució fins a començaments dels anys 80: 10 Unitat del IV Batalló (de Plana Major a Saragossa) del Regiment de Mobilització i Pràctiques de Ferrocarrils. Aquarterament La Fonteta de Sant Lluís (València). Unitat tipus companyia. 11 Unitat del V Batalló (De Plana Major a Madrid - Estació d'Atocha) del RMPPFF. Albacete. Destacament de la 11 Unitat del V Batalló del RMPPFF. Alcázar de San Juan. (I Regió Militar). Destacament de la 11 Unitat del V Batalló del RMPPFF. Alacant. Destacament de la 11 Unitat del V Batalló del RMPPFF. Múrcia. Distribució des de principis dels anys 80: Plana Major del V Batalló del RMPPFF. Aquarterament La Fonteta de Sant Lluís (València). Unitat tipus companyia. 51 Unitat del V Batalló del RMPPFF. Aquarterament La Fonteta de Sant Lluís (València). 52 Unitat del V Batalló del RMPPFF. Albacete. Destacament del V Batalló del RMPPFF. Múrcia.

Referències

Enllaços externs Ministeri de Defensa d'Espanya

Categoria:Història militar del País Valencià Categoria:Regions Militars d'Espanya