, de nom complet Abū l-Ḥassan Aḥmad b. Ibrāhīm al-Uqlīdisī, va ser un matemàtic àrab del .
Vida i obra No es coneix res de la seva vida ni se'n tenen referències directes o indirectes. Se sap de la seva existència per un manuscrit, conservat a la mesquita Yeni d'Istanbul. El manuscrit és del , però en la capçalera apareix el nom complet de l'autor i diu que va ser escrit a Damasc entre els anys 952 i 953. L'autor també afirma a la introducció que va viatjar per molts llocs i arreu va aprendre dels matemàtics locals i va llegir tots els llibres d'aritmètica índia. L'ism mànsab Al-Uqlidissí (l'Euclidià) s'aplicava als noms de les persones que escrivien còpies dels Elements d'Euclides; per tant, és probable que aquest fos el seu ofici.
Aquest manuscrit és el més important del centenar llarg d'aritmètiques àrabs que es conserven d'aquesta època. Porta per títol: Kitab al-fusul fi al-hisab al-Hindi (Llibre de les seccions de l'aritmètica índia) i és l'exemplar més antic de què es disposa en el qual es mostren les fraccions decimals amb nombres aràbics (que en realitat són indis) i la forma de realitzar les operacions aritmètiques amb aquest sistema de numeració. El llibre té quatre parts: En la primera descriu els numerals indis i el sistema de valoració segons el lloc, després explica com fer les operacions aritmètiques elementals: addició, subtracció, multiplicació… És aquí, en ensenyar la divisió, quan mostra que, en dividir, poden aparèixer nombres més petits que la unitat i proposa fer servir la coma per expressar les dècimes, centèsimes, etc. A la segona part recull una sèrie de tècniques utilitzades pels matemàtics àrabs i les converteix al sistema indi. La tercera part és una sèrie de problemes estàndard que es plantejaven als estudiants de l'època. La quarta part és, segons Katz, la més interessant perquè ensenya com fer les operacions amb llapis i paper, sense haver de fer servir les pissarres que s'havien d'esborrar contínuament.
El text del manuscrit ha estat traduït, comentat i editat per A. S. Saidan:
Alguns autors li atribueixen un altre tractat amb el títol de Kitab al-hajari fi al-hisab datat el 960, però podria tractar-se d'un resum de l'anterior.
Referències
Bibliografia
L'edició d'A. S. Saidan: .
Enllaços externs
Categoria:Matemàtics àrabs Categoria:Matemàtics asiàtics Categoria:Damasquins Categoria:Morts a Damasc Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Morts al segle X