27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs. Queden 248 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans 1925, Barcelona: S'inaugura la nova seu dels grans Magatzems El Águila a la cantonada del carrer de Pelai i la plaça de la Universitat. 1947, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages: aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar. 1975, Barcelona: Es produeix un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc. 1984, Barcelona: surt de la cadena de muntatge de la Seat a la Zona Franca el primer model de cotxe Seat Ibiza.

Resta del món 711, Gibraltar, Regne Unit: Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr hi desembarquen amb un exèrcit amazic i hi comencen la conquesta omeia d'Hispània. 1064, Imperi Seljúcida: comença el regnat del sultà Alp Arslan. Després d'enfrontar-se a les revoltes del seu cosí Kutulmich i del seu oncle Qâwurd al Kirmân, a qui perdona. 1565, Filipines: fundació del primer assentament castellà a les illes, Cebú. 1810: Ludwig van Beethoven compon la peça per a piano Per a Elisa. 1848, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França. 1866, París (França): s'estrena l'òpera Roméo et Juliette, de Charles Gounod amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, al Théâtre Lyrique. 1908, Londres, Regne Unit: inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1908. 1917: Finlàndia proclama la seva independència. 1945, Àustria: proclamació de la II República i independència del Tercer Reich. 1950, Regne Unit: reconeixement de l'Estat d'Israel. 1956, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants. 1960, Togo: s'aconsegueix la independència respecte a França. 1961, Sierra Leone: s'aconsegueix la independència respecte al Regne Unit. 1978, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan. 1981, EUA: Xerox presenta el Xerox Star, el primer ordinador comercial que incorpora ratolí i interfície gràfica. 1994, Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials. 2018, Cimera coreana de 2018 2020, Catalunya: Inici de les emissions en proves de Tevecat.

Naixements Països Catalans 1813 - Xàtiva: Vicent Boix i Ricarte, poeta, polític i historiador valencià (m. 1880). 1852 - Valènciaː María Carbonell Sánchez, pedagoga propera a la Institució Lliure d'Ensenyament, el feminisme i la pedagogia social (m.1926). 1900 - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972). 1947 - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina. 1964 - Barcelona: Elisenda Pucurull i Caldentey, atleta i maratoniana catalana. 1982: Barcelona: Agnès Russiñol i Amat, politòloga, periodista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya. Barcelona: Jordi Codina, porter català. 1986 - Castelló de la Plana: Cristina Cabedo Laborda, advocada i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes. 1987 - Vic: Mònica Gimeno i Coma, patinadora catalana, ha estat campiona de Catalunya, Espanya i Europa en diverses categories. 2000 - Terrassa: Paula Leitón Arrones, jugadora de waterpolo catalana.

Resta del món

1618, Perigús, Nova Aquitània (França): Adrien Greslon, jesuïta francès, missioner al Canadà i a la Xina (m. 1697). 1635, Zhili -actual Hubei, (Xina): Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán) també anomenat Xizhai(en xinès 习斋; pinyin Xízhāi), erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing (m. 1704). 1650, Kassel (Alemanya): Carlota Amàlia de Hessen-Kassel, noble alemanya que esdevingué reina de Dinamarca i Noruega (m. 1714).

1759, Londres, Gran Bretanya: Mary Wollstonecraft, escriptora i assagista, pionera del feminisme (m. 1797). 1791, Charlestown, Massachusetts, EUA: Samuel Morse, inventor estatunidenc (m. 1872). 1806, Palerm, Regne de les Dues Sicílies: Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, reina consort d'Espanya i regent (m. 1878). 1812, Teutendorf (Alemanya): Friedrich von Flotow, compositor alemany. Especialment recordat per la seua òpera Martha (m. 1883). 1820, Derby, Gran Bretanya: Herbert Spencer, filòsof i psicòleg anglès (m. 1903). 1822, Point Pleasant, Ohio, EUA: Ulysses S. Grant, 18è President dels Estats Units (m. 1885). 1856, Pequín (Xina): Emperador Tongzhi, vuitè emperador de la dinastia Qing (m. 1875). 1867, Bucarest: Sarmiza Bilcescu,primera dona a exercir l'advocacia al seu país i a obtenir un doctorat en dret en el món (m. 1935). 1893, Ivanjica, Regne de Sèrbia: Draža Mihajlović, cap dels txètniks (m. 1946). 1922, Worcester, Worcestershire: Sheila Scott, aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació (m. 1988). 1927, Marion, Alabama: Coretta Scott King, escriptora i activista estatunidenca, reconeguda líder de la comunitat negra, esposa de Martin Luther King (m. 2006). Basilea (Suïssa): Karl Alexander Müller, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1987. 1932, París, França: Anouk Aimée, actriu francesa. 1937, Pequín (Xina): Zhang Jie, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura dels anys 1985 i 2005. 1945: Robert Cialdini, psicòleg i escriptor estatunidenc. 1948, Weehawken, Nova Jersey (EUA): Kate Pierson, una de les cantants principals i membre fundadora de The B-52's. 1952, Tuupovaara, (Finlàndia): Ari Vatanen, ex corredor de ral·lis i polític. 1959, Palo Alto, Califòrnia (EUA): Andrew Fire, patòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2006. 1975, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia. 1976, Dulwich, Londres: Sally Cecilia Hawkins, actriu anglesa. 1985, Londres: Anita Asante, futbolista britànica, defensa, que ha participat en tres Mundials, tres Eurocopes i uns Jocs Olímpics. 1986, Moscou: Dinara Safina, jugadora de tennis tàtara (ciutadana russa); fou número 1 del rànquing individual femení. 1988 - Austin, Estats Units: Austin Amelio, actor nord-americà.

Necrològiques Països Catalans 1607 - Vic, Principat de Catalunya: Francesc Robuster i Sala, bisbe català (n. 1544). 1903 - Mataró, Maresme: Terenci Thos i Codina, advocat, polític i escriptor català (n. 1841). 1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pintor català (n. 1873). 1972 -Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922). 1999 - Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet. Va pertànyer al Club Femení i d'Esports (n. 1913). 2002 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i col·leccionista d'art alemany (n. 1921). 2003 - València: Presentación Sáez de Descatllar, mestra valenciana i referent del feminisme al País Valencià (n. 1932).

Resta del món 1386, Tordesillas, Regne de Castella: Elionor Telles de Menezes, reina consort de Portugal. 1404, Halle (Bèlgica): Felip II de Borgonya, duc de Borgonya. 1434, Còrsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influència catalana a l'illa. 1521, Illa de Cebu, Filipines: Fernão de Magalhães, navegant i descobridor portuguès (n. 1480). 1605, Roma, Estats Pontificis: Lleó XI, papa de Roma (n. 1536). 1638, Pequín (Xina): Giacomo Rho, jesuíta italià, matemàtic, missioner a la Xina (n. 1593). 1749, Venècia, Regne d'Itàlia: Mekhitar, fundador de l'Orde Mequitarista (n. 1676). 1794, Calcuta, Índia britànica: William Jones, filòleg britànic (n. 1746). 1800, Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme. 1806, Berlín: Amalie von Gallitzin, escriptora i intel·lectual alemanya. 1882, Concord, Massachusetts (EUA): Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta estatunidenc. Va ser líder del moviment transcendentalista a les primeries del (n. 1803). 1915 (14 d'abril de l'antic calendari), Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (n. 1872). 1922: Hans Mohwinkel, baríton alemany. 1937, Roma, Regne d'Itàlia: Antonio Gramsci, escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard (n. 1891). 1940, Betlem: Karimeh Abbud, fotògrafa professional i artista palestina, de les primeres dones fotògrafes en el món àrab. 1944, Auschwitz: Otti Berger, artista tèxtil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust (n. 1898). 1962, Guadalajara, Espanya: Carmen Abela y Espinosa de los Monteros, mestra cèlebre per desenvolupar mètodes pedagògics per a l'educació de nens discapacitats. 1972, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un dels polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909). 1989, Nova York: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (n. 1905). 1992, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908). 1997, Puerto de la Cruz, Espanya: Víctor Arriazu y Calleja, pintor, dibuixant i entintador dels còmic El Capitán Trueno i El Jabato. l'Havana: Dulce María Loynaz, poeta cubana, una de les figures més importants de la lírica d'aquest país (n. 1902). 1998, Corbei-Essonnes (França): Dominique Aury, escriptora francesa coneguda per la seua novel·la Història d'O, que va escriure amb el pseudònim Pauline Réage (n. 1907). 2002, Century City, Califòrnia: Ruth Handler, empresària estatunidenca, creadora de la nina Barbie (n. 1916).Jewish Virtual Library: "Ruth Mosko Handler - (1916-2002) retrieved August 10, 2013 2007, Moscou, Rússia: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus. Premi Internacional Catalunya 1992 (n. 1927).

Festes i commemoracions Koningsdag, "Dia del rei", festiu als Països Baixos. Santoral: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya; Sant Germà màrtir, Sant Teodor de Tabenna, monjo egipci; Sant Floribert de Lieja, bisbe; Sant Simeó I de Jerusalem, patriarca (a les esglésies ortodoxes); Sant Pere Ermengol, mercedari (fins al 1969);

Referències

27