Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia. Situada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la mar Bàltica.
La ciutat té més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes de Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (en polonès Trójmiasto), que allotja més d'1.500.000 habitants.
La història de la ciutat és força complexa, donat que ha estat sota control polonès, prussià i alemany, i també ha gaudit de períodes d'autonomia o d'autogovern com una ciutat lliure. A l'inici de l'Edat Moderna, Gdańsk era una ciutat reial polonesa. Fins l'expansió de Varsòvia durant el , es considerava la ciutat més gran i benestant de Polònia. A la baixa Edat Mitjana tenia un port marítim i unes drassanes molt importants i, entre els segles XIV i XV va formar part de la Lliga Hanseàtica.
Durant el període d'entreguerres, Gdańsk es trobava en una zona en disputa entre Polònia i Alemanya que es coneixia com el "corredor polonès". L'ambigüitat de l'estatus polític de la ciutat va ser explotat per Alemanya, incrementant la tensió entre els dos països, fet que culminaria amb la invasió de Polònia i la batalla de Westerplatte, el primer acte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial just als afores de la ciutat. El transcurs de la guerra continuaria amb la Intelligenzaktion Pommern, la neteja ètnica i l'execució de la minoria de polonesos de la ciutat i, més endavant, amb la fugida i l'expulsió de la majoria germànica de la ciutat el 1945.
Durant la dècada dels 1980, Gdańsk va ser el lloc on va néixer el sindicat Solidaritat, que jugaria un paper molt destacat en la caiguda del règim comunista a Polònia, en el col·lapse del bloc de l'Est, la caiguda del Mur de Berlín i la dissolució del Pacte de Varsòvia.
Gdańsk és la seu de la Universitat de Gdańsk, la Universitat Tecnològica de Gdańsk, el Museu Nacional de Gdańsk, el Teatre Shakespear de Gdańsk, el Museu de la Segona Guerra Mundial, la Filarmònica Polonesa Bàltica i el Centre Europeu de Solidarność. També s'hi celebra la Fira de Sant Domènec, que es remunta al 1260, i és considerada un dels esdeveniments comercials i culturals més grans d'Europa. Gdańsk també se situa en els llocs més alts en qualitat de vida, seguretat i benestar.
Noms miniatura|350x350px|Un fragment manuscrit que conté gyddanyzc (prop d'una glosa marginal danyzc) Es creu que el nom de la ciutat prové del riu Gdania, el nom original de la branca del riu Motława sobre la qual se situa la ciutat. A la mort de Sant Adalbert, el 997, el nom de l'assentament es va registrar urbs Gyddanyzc, tot i que, posteriorment, es va escriure Kdanzk (1148), Gdanzc (1188), Danceke (1228), Gdańsk (1236),També el 1454, 1468, 1484 i 1590 Danzc (1263), Danczk (1311),També el 1399, 1410 i 1414–1438 Danczik (1399),També el 1410 i 1414 Danczig (1414), Gdąnsk (1656). Actualment, a Polònia, la ciutat es pronuncia . Per la seva banda, el nom alemany, Danzig, es pronuncia .
El nom llatí de la ciutat pot ser tant Gedania, Gedanum o Dantiscum. Aquesta varietat reflexa la influència mixta que ha rebut la ciutat del polonès, l'alemany i el caixubi. Antigament, també s'havia escrit Dantzig, Dantsic i Dantzic.
Noms cerimonials En ocasions especials, es refereix a la ciutat com "La ciutat reial polonesa de Gdańsk" (en polonès Królewskie Polskie Miasto Gdańsk, en llatí Regia Civitas Polonica Gedanensis, en caixubi Królewsczi Polsczi Gard Gduńsk).Gdańsk, in: Kazimierz Rymut, Nazwy Miast Polski, Ossolineum, Wrocław 1987Hubert Gurnowicz, Gdańsk, in: Nazwy must Pomorza Gdańskiego, Ossolineum, Wrocław 1978Baedeker's Northern Germany, Karl Baedeker Publishing, Leipzig 1904 En caixubi, la ciutat s'anomena . Tot i que alguns caixubins també empren el terme "La nostra capital Gduńsk" (Nasz Stoleczny Gard Gduńsk) o "La capital caixubina Gduńsk" (Stoleczny Kaszëbsczi Gard Gduńsk), les connexions històriques i culturals de la ciutat amb la regió caixubi són motiu de debat i l'ús d'aquests noms genera certa controvèrsia entre els caixubins.
Població Població municipi 1900 1910 1925 1939 1946 1960 1970 1975 1980 1994 2002 2015140.600 170.300 210.300 250.000 118.000 286.900 365.000 421.000 456.700 464.000 460.000 462.249
Districtes 30 districtes (pol. dzielnica)
Nº Nom Població Superfície km² densitat (/km²) 1 Aniołki 5 601 2,29 2 449 2 Brętowo 7 676 7,25 1 058 3 Brzeźno 14 859 2,83 5 260 4 Chełm i Gdańsk Południe 51 887 30,81 1 684 5 Kokoszki 5 550 19,96 278 6 Krakowiec-Górki Zachodnie 2 137 8,95 239 7 Letnica 1 869 4,37 428 8 Matarnia 5 576 14,91 374 9 Młyniska 4 072 3,95 1 031 10 Nowy Port 11 950 2,23 5 354 11 Oliwa 19 824 18,23 1 087 12 Olszynka 3 388 7,94 427 13 Orunia-Św. Wojciech-Lipce 17 761 19,51 910 14 Osowa 9 840 13,4 734 15 Piecki-Migowo 22 149 3,72 5 959 16 Przymorze Małe 16 650 2,26 7 357 17 Przymorze Wielkie 33 064 3,32 9 970 18 Rudniki 1 853 14,21 130 19 Siedlce 16 108 2,65 6 082 20 Stogi z Przeróbką 18 614 17,03 1 093 21 Strzyża 6 273 1,07 5 868 22 Suchanino 12 034 1,38 8 741 23 Śródmieście 35 704 5,56 6 425 24 VII Dwór 4 168 3,35 1 243 25 Wrzeszcz 57 565 10,00 5 758 26 Wyspa Sobieszewska 3 421 35,42 97 27 Wzgórze Mickiewicza 2 561 0,60 4 278 28 Zaspa-Młyniec 15 380 1,27 12 120 29 Zaspa-Rozstaje 13 962 1,94 7 184 30 Żabianka-Wejhera-Jelitkowo-Tysiąclecia 20 918 2,17 9 643
Història miniatura|esquerra|Edifici anomenat "La porta verda" construït a semblança de l'ajuntament d'Anvers. Es va fer servir com a residència reial.
La ciutat va ser fundada al segle I per la tribu goda de la cultura de Wielbark.(en alemany) Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-Wielbark – Seit der Entdeckung der verschollen geglaubten Grabungsberichte des für die kaiserzeitliche Kultur Nordpolens namengebenden Gräberfeldes im Jahr 2004 wird in Kooperation mit Partnern in Gdańsk, Warszawa, Kraków und Lublin dessen kritische Dokumentation und Analyse vorbereitet. Sie erfolgt auf der Basis des inzwischen komplett vorliegenden, von der Fa. Aba GbR technisch aufbereiteten Grabungsplanes und wird gefördert aus Mitteln des Dronning Margrethe og Prins Henriks Fond. Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-Wielbark Projekte am Lehrstuhl für Ur- und Frühgeschichte Més endavant, cap al segle VII es van establir tribus eslaves de Pomerània. Cap al 980 Miezsco I de Polònia va fer construir una ciutadella governada per la dinastia Piast, que controlava el tràfic marítim amb altres ports de la mar Bàltica. El nom d'aquesta ciutat apareix per primera vegada al llibre vita de Sant Adalbert, arquebisbe de Magdeburg, escrita el 999. Per tant, els polonesos consideren aquesta la data de la seva fundació. Al , la ciutat va passar a formar part del ducat de Samborides i s'hi van establir artesans i mercaders alemanys convivint amb la població autòctona. El 1186, una comunitat de frares cistercencs van construir-hi un monestir.
Cap al 1235, amb l'anomenada llei de Lübeck, el duc de Pomerània Swantopolk II, li atorga una carta de drets, que va ser l'origen de nous assentaments. Cap al 1300 Gdańsk ja tenia una població d'uns 2.000 habitants. El 1308 la ciutat va ser atacada per tropes del Marcgraviat de Brandenburg i el príncep polonès Ladislaw I va fer cridar l'Orde dels Cavallers teutònics perquè la defensessin, tot i que no es va poder evitar una gran mortaldat.Hartmut Boockmann, Ostpreussen und Westpreussen, Siedler, 2002, p.158, James Minahan, One Europe, Many Nations: A Historical Dictionary of European National Groups, Greenwood Publishing Group, 2000, , p.376 Google BooksThomas Urban: "Rezydencja książąt Pomorskich ".
miniatura|Dibuix de Christoph Hartknoch (1684) Els cavallers van fundar amb emigrants alemanys els barris Osiek Hakelwerk que havien estat assentaments de pescadors, i el 1340 van construir una fortalesa Komtur. El 1343 van fundar el Rechtstadt (ciutat nova). El 1358 la ciutat, aleshores anomenada Danzig, es va unir a la Lliga Hanseàtica i va ser-hi un membre actiu fins al 1361. Mantenia relacions amb Bruges, Nóvgorod, Lisboa i Sevilla.
El 1410, amb la batalla de Grunwald la ciutat va caure sota el control de la dinastia Jagelló de Polònia, un any després, però va tornar a mans dels teutons. El 1440, Danzig va entrar a la guerra dels tretze anys per formar part de la Confederació Prussa. Després d'uns anys d'independència, el maig de 1457, va passar a formar part del regne de Prússia, conservant una mica d'autonomia.From Danzig – Gdańsk until 1920
El 15 de maig de 1457 el rei Casimir IV Jagelló va atorgar a Danzig el Gran Privilegi que era una garantia de la seva autonomia dins de Polònia.: "Geben wir und verlehen unnsir Stadt Danczk das sie zcu ewigen geczeiten nymands for eynem herrn halden noc gehorsam zcu weszen seyn sullen in weltlichen sachen." En aquest document s'especificava que el rei tenia dret a estar-s'hi a la ciutat fins a tres dies a l'any, que hi hauria vuit representants reials i que la ciutat, a canvi, li havia de fer un pagament. Amb aquesta carta es manava que enderroquessin el barri de la ciutat nova que havien fet costat als cavallers teutons.
miniatura|Torre de l'ajuntament amb una estàtua daurada de Segimon II (1561), davant del mercat. El rei Esteve Bathory I va voler subjugar la ciutat per haver donat suport a l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va ser assetjada el 1577 durant sis mesos, però la ciutat va resistir i finalment es va arribar a un acord : la ciutat el reconeixia com a rei i a canvi li pagava 200.000 monedes d'or com a disculpa.
Al es va establir a Danzig una comunitat d'immigrants escocesos. Durant les guerres de religió la ciutat va adoptar majoritàriament el LuteranismeHistoria Polski 1795–1815 Andrzej Chwalba Kraków 2000, page 441 En aquest segle va patir una davallada econòmica. Durant la Guerra de Successió de Polònia la ciutat, on el rei polonès Estanislau I Leszczynski havia fugit després de la conquesta russa de Varsòvia i el seu posterior fracàs en trobar suport a Polònia fou assetjada. Després de 135 dies, la fortalesa va capitular, forçant a Estanislau a fugir a Königsberg i la ciutat va ser severament danyada i va haver de pagar compensacions econòmiques. La ciutat va caure en mans franceses durant la guerra de la Quarta Coalició i durant l'imperi napoleònic, va ser declarada ciutat lliure, però el 1815 va tornar a formar part de Prússia.
Després de la Primera Guerra Mundial Polònia va aconseguir la independència segons havia proposat Woodrow Wilson, no obstant la població de Gdańsk de parla alemanya era superior a la població polonesa.In the 1923 census 7,896 people out of 335,921 gave Polish, Kashubian or Masurian as their native language. Per tant, segons el Tractat de Versalles es va convertir en una ciutat lliure, gairebé un estat independent sota els auspicis de la Lliga de Nacions, anomenada Ciutat Lliure de Danzig. Tenia la seva pròpia Constitució, parlament (Volkstag) i govern (Senat). Imprimia els seus propis segells i moneda, i constituïa una zona franca per als alemanys i els polonesos.
A començaments de 1930, el Partit Nazi va aconseguir el 50% dels vots al Parlament de Danzig i, com a conseqüència, es va fer una petició formal d'annexió a Alemanya. En els anys següents; però, les relacions entre Polònia i Alemanya van empitjorar i Danzig va ser bombardejada des del mar el setembre de 1939. El clima polític d'aquells anys va fer que la meitat de la població jueva de la ciutat decidís emigrar durant l'octubre de 1937.Gdańsk at Jewish Virtual Libraryshoa.de Encyclopedia of Jewish Communities in Poland, Volume VI
Durant l'ofensiva soviètica, molts alemanys van intentar utilitzar el port de Gdańsk per a fugir; però molts vaixells van ser enfonsats. Amb els atacs aeris la ciutat havia quedat quasi totalment destruïda i va ser reconstruïda entre 1950 i 1960, imitant l'aspecte que tenia el 1793.
Centres d'ensenyament