Owain Glyndŵr o Owain Glyn Dŵr (c.1349 or 1359 – c. 1416) va ser un governant gal·lès i l'últim gal·lès natiu per mantenir el títol del Regne Unit. Va impulsar una ferotge i llarga durada revolta contra l'Imperi d'Anglaterra.
Glyndŵr era descendent dels prínceps de Powys del seu pare Gruffydd Fychan II i d'aquells Deheubarth a través de la seva mare Elen ferch Tomas ap Llywelyn. El 16 de setembre de 1400, Glyndŵr instigà una revolta contra l'Imperi d'Enric IV d'Anglaterra. Encara va aconseguir unir els gal·lesos contra els seus opressors, l'aixecament amb el temps va perdre força i Glyndŵr va ser vist per última vegada en 1412 i mai va ser capturat ni va acceptar el perdó reial ni mai va ser traït. Els seus últims anys encara són un misteri.
En 1404 Owain va ser coronat príncep de Gal·les i va anunciar el seu programa nacional. Va declarar la seva visió d'un estat gal·lès independent amb un Parlament una i església gal·lesa.
Família
Owain va casar Margaret Hanmer, també coneguda per la seva de Welsh nom Marred ferch Dafydd, filla de Sir David Hanmer de Hanmer, des del principi en la seva vida.
Els noms i el nombre de germans d'Owain Glyndwr no es coneixen amb exactitud. A continuació es relacionen les dades que va deixar el Cavaller J Y W Lloyd:
Germà Tudur, Senyor de Gwyddelwern, nascut al voltant de 1362, mort l'11 de març de 1405 en una batalla de Brecknockshire, en les guerres del seu germà. Germà Gruffudd que tenia una filla i hereva, Eva. Germana Lowri, també escrit com Lowry, es va casar amb Robert Puleston d'Emral. Sor Isabel es va casar amb Adda ap Iorwerth Ddu de Llys Pengwern. Germana Morfudd es va casar amb Sir Richard Croft de Croft Castle, Herefordshire i, en segon lloc, David ab Ednyfed Gam de Llys Pengwern. Germana Gwenllian.
Tudur, Isabel i Lowri es donen com els seus germans pel professor RR Davies. Això podria ser que Owain Glyndŵr tenia un altre germà que probablement s'anomenès Gruffudd. A més, possiblement va tenir un tercer, Maredudd.
Joventut miniatura|esquerra|Owain Glyndŵr Owain Glyndŵr va néixer cap a 1359 (alguns autors consideren que en 1354), en una pròspera família terratinent, que formava part de la gentry cambro-*normands de les Marques Gal·leses (la frontera entre Gal·les i Anglaterra) en el nord-est de Gal·les. La seva classe social ocupava un lloc intermedi en la societat, desembolicant-se tant entre gal·lesos com entre anglesos, ocupant posicions importants com a Senyors de les Marques en el regne d'Anglaterra i com uchelwyr –nobles gal·lesos que descendien de la noblesa anterior a la conquesta anglesa- en la societat gal·lesa tradicional. El seu pare era Gruffydd Fychan II, Tywysog hereditari de Powys Fadog i Senyor de Glyndyfrdwy, que va morir en algun moment abans de 1370 deixant a la seva esposa Elen ferch Tomas ap Llywelyn de Deheubarth vídua. Owain era molt jove en aquest moment i probablement va tenir un germà major anomenat Madog que hauria mort anteriorment.
El jove Owain ap Gruffydd va ser educat a la casa de David Hanmer, un home de lleis que es convertiria en jutge de Kings Bench. Posteriorment Owain va ser enviat a Londres a estudiar lleis en Inns of Court. Probablement va estudiar com a aprenent de lleis durant set anys, prou per obtenir un bon coneixement judicial com a terratinent però no per convertir-se en un oficial de justícia. Probablement es trobava a Londres durant la revolta dels camperols de 1381. En 1383 va tornar a Gal·les, on es va casar amb la filla de David Hanmer, Margaret, amb la qual va tenir una gran família i es va establir com Caballero de Sycharth i Glyndyfrdwy amb totes les responsabilitats associades.
Owain Glyndŵr va entrar al servei militar del rei en 1384, quan se li van encarregar labors d'aprovisionament sota el mandat de Sir Gregory Sails a la frontera entre Anglaterra i Escòcia en Berwick-on-Tweed. L'any 1385 va entrar en combat sota les ordres del rei Ricard II d'Anglaterra, en les guerres contra França com scutifer (escuder) i aquest mateix any també va servir sota les ordres de John de Gaunt de nou a la frontera amb Escòcia. L'any 1386 va ser cridat per presentar testimoniatge en el judici de Scrope vs. Grosvenor en Chester. L'any 1387 es trobava en el sud-est d'Anglaterra al servei de Richard Fitzalan, comte de Arundel, on va participar en una batalla per rebutjar una flota hispà-flamenca que tractava de desembarcar en la costa de Kent. A la mort del seu sogre, Sir David Hanmer a la fi de 1387, va ser armat cavaller aquest mateix any pel rei Ricard i va tornar a Gal·les per fer-se càrrec de les seves propietats. Va servir a Henry Bolingbroke (posteriorment rei), fill de John de Gaunt en la Batalla de Radcot Bridge al desembre de 1387. Entre 1385-1387 va tenir una intensa experiència militar en diversos escenaris i va participar en algunes maniobres importants.
Des de 1387 el rei Ricard II es va trobar cada vegada més distret pel seu creixent conflicte amb la noblesa anglesa. Les oportunitats d'ascens d'Owain Glyndŵr es van veure limitades per la mort de Sir Gregory Sais en 1390 i l'allunyament del Comte d'Arundel, els seus principals aliats polítics, per la qual cosa es va dedicar a administrar les seves propietats a Gal·les, vivint tranquil·lament durant diversos anys. El bard Iolo Goch (“Iolo el Vermell”), un noble gal·lès, ho va visitar sovint durant la dècada de 1390 i va dedicar diverses de les seves composicions a Owain, lloant la seva generositat i honestedat.
La caiguda de Ricard II miniatura|Ricard II d'Anglaterra A la fi de la dècada de 1390, es van produir una sèrie d'esdeveniments que van empènyer a Owain Glyndŵr a la rebel·lió. Durant aquests anys el rei Ricard II havia iniciat un atrevit pla per consolidar el domini de la corona sobre el regne i destruir el poder dels nobles que constantment amenaçaven la seva autoritat. Com a part d'aquest pla, Ricard va començar a concentrar la seva base de poder al sud-est d'Anglaterra i Londres amb la finalitat de crear un nou principat entorn del comtat de Cheshire i sistemàticament crear una àmplia estructura de poder a partir de Gal·les, que durant aquesta època era governat per un grup dispers de senyors feudals semiautònoms, bisbes, comtes i oficials sota el domini real directe. Ricard va eliminar els seus rivals i es va apoderar de les seves terres o les hi va lliurar als seus favorits. En el procés va elevar a una sèrie de nobles gal·lesos perquè ocupessin l'estructura dels nous feus. Per a aquests individus afavorits, els últims anys del regnat de Ricard II va ser una època d'oportunitats. En contrast, els nobles anglesos consideraven que el rei estava perillosament fora del seu control.
L'any 1399 Henry Bolingbroke, hereu del ducat de Lancaster, va tornar del seu exili per reclamar les seves terres. Henry va reunir un exèrcit i va marxar per enfrontar-se amb el rei. Ricard II es va apressar a tornar d'Irlanda per negociar amb el seu rival. Es van reunir a Gal·les, al castell de Conwy, per discutir la restitució de les terres de Henry. Independentment de les intencions inicials de cadascun, Ricard II va acabar sent arrestat, deposat i empresonat, primer en Chester i posteriorment al castell Pontefract a l'oest de Yorkshire. El parlament anglès va proclamar a Henry Bolingbroke regent i posteriorment rei. Ricard II va morir en estranyes circumstàncies al castell Pontefract, poc després del fracàs d'una revolta dels seus partidaris entre la noblesa del regne però la seva mort no va ser feta pública fins passat un temps. A Gal·les, nobles com Owain van haver de redefinir la seva lleialtat per primera vegada en molt temps. Tradicionalment els gal·lesos havien estat partidaris del rei Ricard II, que havia succeït al seu pare el Príncep Negre, com Príncep de Gal·les. La caiguda de Ricard II també va significar que les oportunitats d'ascens dels nobles gal·lesos es van veure reduïdes. Molts estaven inquiets davant l'incert futur.
La disputa amb el Baró de Grey La revolta gal·lesa va començar a causa d'una diputa entre Owain Glyndŵr i el seu veí anglès, els barons De Grey de Ruthin o Dyffryn Clwyd (en gal·lès), una família de terratinents anglesos amb possessions a Gal·les i amb una reputació anti-gal·lesa. Les disputes territorials entre la família d'Owain i els seus veïns s'havien perllongat al llarg de tot el segle. En 1399, Owain havia apel·lat al parlament anglès perquè resolgués el litigi i havia guanyat. No obstant això, amb l'ascens al poder d'Enric IV d'Anglaterra, el Baró Reginald Grey –un amic estret del nou monarca- va utilitzar la seva influència perquè la decisió judicial fos anul·lada. Owain va apel·lar i aquesta va ser rebutjada sense haver estat escoltada davant el parlament. A més, el Baró de Grey va fer que Owain rebés una petició real per unir-se a la campanya d'Enric IV contra els escocesos. Tècnicament, com a vassall del rei anglès, Owain estava obligat a proporcionar tropes al monarca, com havia fet en el passat. No obstant això, mitjançant les seves manipulacions, De Grey va aconseguir que Owain desoís la petició real, cometent sense saber-ho un delicte de traïció. El rei Enric IV no va trigar a proclamar a Owain traïdor i va confiscar les seves propietats, ordenant a Reginald Grey que s'encarregués del noble gal·lès. De Grey es va apressar a utilitzar la força bruta amb el propòsit clar d'eliminar el seu rival i a Owain no li va quedar un altre recurs que la fugida, aparentment acceptant la seva culpa, fins que va decidir rebel·lar-se.
La revolta gal·lesa, 1400–1415 El 16 de setembre de 1400, Owain va actuar i va ser proclamat Príncep de Gal·les per la seva petita banda de seguidors, entre els quals es trobaven el seu fill major, els seus cunyats i el dean de St. Asaph. La declaració de rebel·lia dels homes d'Owain es va estendre ràpidament pel nord-est de Gal·les. El 19 de setembre, el castell Ruthin, la fortalesa dels barons de Grey, va ser atacada i gairebé destruït. Denbigh, Rhuddlan, Flintshire, Hawarden i Holt, també van ser atacats poc després. El 22 de setembre la ciutat d'Oswestry va resultar tan danyada per la incursió d'Owain que va haver de ser reconstruïda. El dia 24 Owain es va dirigir cap al sud i va atacar el castell Powys i va saquejar Welshpool. De forma simultània els germans Tudor d'Anglesey van iniciar una guerra de guerrilles contra els anglesos. Tudor era una destacada família noble d'Anglesey estretament associada amb el rei Ricard II. Gwilym Tudor i Rhys Tudor havien estat capitans d'arquers gal·lesos en les campanyes de Ricard a Irlanda. Aviat van jurar fidelitat al seu cosí, Owain Glyndŵr.
El rei Enric IV, que es dirigia cap al nord per envair Escòcia, va haver de desviar-se del seu objectiu i el 26 de setembre es trobava en Shrewsbury preparat per envair Gal·les. En una campanya llampec, Enric va dirigir el seu exèrcit travessant el nord i Gal·les, però va anar constantment assotat pel mal temps i els atacs dels guerrillers gal·lesos. El 15 d'octubre es va retirar al castell Shrewsbury.
miniatura|Monument en memòria dels morts a la batalla de Mynyd Hyddgen.