Un tumor cerebral es produeix quan es formen cèl·lules anormals dins del cervell. Hi ha dos tipus principals de tumors: tumors malignes (o cancerosos) i tumors benignes. Els tumors cancerosos es poden dividir en tumors primaris (que s'inicien dins del cervell) i tumors secundaris (que s'han estès des d'altres llocs, coneguts com a tumors de metàstasi cerebral). Segons l'OMS, i ha més de 120 diferents tipus de tumors cerebrals, dels quals uns 40 es classifiquen com a malignes. Tots els tipus de tumors cerebrals poden produir símptomes que varien depenent de la part del cervell involucrat. Aquests símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, problemes de visió, vòmits i canvis mentals. Normalment, el mal de cap és pitjor al matí i se'n va amb vòmits. Altres símptomes poden incloure dificultat per caminar, parlar o tenir sensacions. A mesura que progressa la malaltia, es pot produir la inconsciència.
La causa de la majoria dels tumors cerebrals és desconeguda. Els pocs factors de risc d'aquesta malaltia són la neurofibromatosis hereditària, l'exposició al clorur de vinil, el virus d'Epstein-Barr i la radiació ionitzant. L'evidència per l'exposició de telefonia mòbil no està clara. Els tipus més comuns de tumors primaris en adults són meningiomes (generalment benignes) i astrocitomes (com el glioblastoma). En els nens, el tipus més comú és el medul·loblastoma maligne. El diagnòstic sol ser per exploració física juntament amb la tomografia computada o amb la imatge per ressonància magnètica. Sovint es confirma el resultat amb una biòpsia. A partir dels resultats, els tumors es divideixen en diferents graus de severitat.
El tractament pot incloure una combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. Es pot necessitar medicació anticonvulsiva si es produeixen convulsions. La dexametasona i la furosemida poden utilitzar-se per disminuir la inflamació al voltant del tumor. Alguns tumors que creixen de forma gradual només requereixen un monitoratge i, possiblement, no necessiten intervenció. S'estan estudiant tractaments que utilitzen el sistema immunitari d'una persona. El resultat varia considerablement en funció del tipus de tumor i fins a quin punt s'ha estès durant el diagnòstic. Els glioblastomes solen tenir resultats pobres, mentre que els meningiomes solen tenir bons resultats. La taxa mitjana de supervivència a cinc anys per a tots els tipus càncers cerebrals dels Estats Units és del 33,2% (2008-2014).
Els tumors cerebrals secundaris (metàstasi) són més comuns que els tumors cerebrals primaris, amb prop de la meitat de metàstasis procedents del càncer de pulmó. Els tumors cerebrals primaris es produeixen al voltant de 250.000 persones cada any a nivell mundial, que representen menys del 2% de tots els tipus càncer. En nens menors de 15 anys, els tumors cerebrals són secundaris causats per la leucèmia limfoide aguda com la forma més comuna de càncer.
Signes i símptomes Els signes i símptomes dels tumors cerebrals són amplis. Les persones amb tumors cerebrals els experimentaran sense importar si el tumor és benigne (no cancerós) o maligne (cancerós). Els tumors cerebrals primaris i secundaris presenten símptomes similars, depenent de la ubicació, la mida i la taxa de creixement del tumor. Per exemple, els tumors més grans del lòbul frontal poden causar canvis en la capacitat de pensar. Tanmateix, un tumor més petit en una àrea com l'àrea de Wernicke (àrea petita responsable de la comprensió de la llengua) pot provocar una major pèrdua de la funció.
Mal de cap El mal de cap a causa de la pressió intracranial elevada pot ser un símptoma precoç del càncer de cervell. Tanmateix, el mal de cap aïllat sense altres símptomes és més rar, i sovint altres símptomes ocorren abans que el mal de cap sigui comú. Existeixen certs senyals d'advertència per al mal de cap que fan que sigui més probable que estigui associat al càncer de cervell. Aquests són els que defineix l'Acadèmia Americana de Neurologia: «anàlisi neurològica anormal, mal de cap que empitjora amb la maniobra de Valsalva, mal de cap que provoca despertar del son, mal de cap nou en la població anciana, empitjorament progressiu del mal de cap, característiques de mal de cap atípics o pacients que no compleixen definició estricta de migranya».
Símptomes específics segons la ubicació El cervell es divideix en quatre lòbuls i cada lòbul o àrea té la seva pròpia funció. Un tumor en qualsevol d'aquests lòbuls pot afectar el rendiment de l'àrea. La localització del tumor sol estar relacionada amb els símptomes experimentats, però cada persona pot experimentar alguna cosa diferent. +100pxEls tumors al lòbul frontal poden contribuir a un mal raonament, un comportament social inadequat, canvis de personalitat, una mala planificació, una menor inhibició i una disminució de la producció del discurs (àrea de Broca).100pxEls tumors al lòbul temporal poden contribuir a la poca memòria, la pèrdua d'audició i la dificultat per comprendre el llenguatge (àrea de Wernicke).100pxEls tumors al lòbul parietal poden provocar una mala interpretació del llenguatge i la dificultat de parlar, dificulta l'escriptura, el dibuix, el nomenament i el reconeixement, i la pobra percepció espacial i visual.100pxEls tumors al lòbul occipital poden provocar una disminució o pèrdua de visió.100pxEls tumors al cerebel poden provocar un mal equilibri i moviment muscular.100pxEls tumors al tronc de l'encèfal poden causar convulsions, induir problemes endocrins, canvis respiratoris, canvis visuals i paràlisi parcial.
Canvis de comportament Malgrat tot, es produeixen canvis de personalitat i de comportament en persones amb tumors cerebrals, i s'ha fet una petita investigació sobre aquests canvis. La personalitat d'una persona pot alterar-se a causa del tumor que danya els lòbuls del cervell. Atès que els lòbuls frontal, temporal i parietal controlen la inhibició, les emocions, l'estat d'ànim, el judici, el raonament i el comportament, un tumor primari o secundari en aquesta regió pot causar un comportament social inadequat, explosions de temperament, riure de coses que no tenen gràcia i fins i tot símptomes psicològics com depressió i ansietat.
Els canvis de personalitat poden tenir efectes nocius com la pèrdua del treball, relacions inestables i la manca de control. Pot produir picor generada neuropàticament.
Causes Les causes són desconegudes i no es pot evitar amb qualsevol canvi d'estil de vida conegut. Actualment la detecció anticipada no és possible. Calen estudis epidemiològics per determinar els factors de risc. A banda de l'exposició al clorur de vinil o a la radiació ionitzant, no es coneixen factors ambientals associats amb tumors cerebrals. Es creu que les mutacions i eliminacions dels anomenats gens supressors de tumors, com el P53, són la causa d'algunes formes de tumor cerebral. Les condicions hereditàries, com ara la síndrome de Von Hippel-Lindau, la neoplàsia endocrina múltiple i la neurofibromatosis tipus 2 tenen un alt risc per al desenvolupament de tumors cerebrals. Les persones amb malaltia celíaca tenen un risc lleugerament augmentat de desenvolupar tumors cerebrals.
Tot i que els estudis no han mostrat cap vincle entre la radiació del telèfon mòbil i l'aparició de tumors cerebrals, l'Organització Mundial de la Salut ha classificat la radiació del telèfon mòbil amb l'escala IARC al grup 2B (possiblement cancerígena). Si l'ús de telèfons mòbils pot causar càncer de cervell, els telèfons moderns de tercera generació (3G) emeten, de mitjana, prop d'un 1% de l'energia emesa pels telèfons GSM (2G) que s'utilitzaven quan els estudis epidemiològics van observar que augmentava lleugerament del risc de glioma (tipus de càncer maligne de cervell) entre els usuaris de telèfons sense fils i sense cables.
Fisiopatologia Meninges
Els cervells humans estan envoltats per un sistema de membranes del teixit conjuntiu anomenat meninges, que separen el cervell del crani. Aquesta coberta de tres capes està composta per (des de l'exterior cap a l'interior) la dura mater (mare dura), larachnoid mater (mare aranya) i pia mater (mare tendra). L'aracnoide i la piamàter estan físicament connectades i, per tant, sovint es consideren com una sola capa (la pia-aracnoide o leptomeninges).
Entre l'aracnoide i la piamàter es troba l'espai subaracnoidal que conté el líquid cefalorraquidi. Aquest fluid circula pels espais estrets entre les cèl·lules i a través de les cavitats del cervell anomenades ventricles, per alimentar, recolzar i protegir el teixit cerebral. Els vasos sanguinis entren al sistema nerviós central a través de l'espai perivascular superior a la piamàter. Les cèl·lules de les parets dels vasos sanguinis s'uneixen fortament, formant la barrera hematoencefàlica que protegeix el cervell de les toxines que poden entrar a través de la sang.
Els tumors de les meninges s'anomenen meningiomes i sovint són benignes.
Teixit cerebral Els cervells d'humans i d'altres vertebrats estan formats per teixits molt tous i tenen una textura similar a la gelatina. El teixit cerebral viu té un color rosat a l'exterior (substància grisa) i gairebé completament blanc a l'interior (substància blanca), amb subtils variacions de color.
Tres àrees cerebrals diferents componen la major part del volum del cervell: +100pxtelencèfal (hemisferis cerebrals o cerebrum)100pxmesencèfal (part superior del tronc de l'encèfal)100pxcerebel (cerebellum)
Aquestes àrees es componen de dues grans classes de cèl·lules: neurona i glia. Aquests dos tipus de cèl·lules són igualment nombroses en el cervell com un tot, encara que les cèl·lules glials superen en nombre a neurones aproximadament de 4 a 1 en l'escorça cerebral. Hi ha diversos tipus de cèl·lules glials que realitzen una sèrie de funcions crítiques, incloent suport estructural, suport metabòlic, aïllament i orientació de desenvolupament.
Els tumors primaris de les cèl·lules glials s'anomenen gliomes i sovint són malignes en el moment en què es diagnostica.
Medul·la espinal i altres teixits +100pxEl tàlem i l'hipotàlem del diencèfal estan formats per neurones i teixits cel·lulars glials amb la glàndula pituïtària (hipòfisi) i la glàndula pineal (que és un teixit glandular) unides al fons. Els tumors de les glàndules pituïtària i pineal solen ser benignes.100pxLa protuberància anular (o pont de Valori) al tronc cerebral és una regió específica formada per axons miel·linizats molt semblants a la medul·la espinal.100pxEl bulb raquidi es troba al principi de la medul·la espinal i es compon principalment de teixit neuronal envoltat d'oligodendrocits i teixits meninges. La medul·la espinal es compon grups d'aquests axons. Les cèl·lules glials com les cèl·lules de Schwann a la perifèria o, dins de la pròpia medul·la (oligodendròcits), s'emboliquen al voltant de l'axó, promovent així una transmissió més ràpida de senyals elèctriques i també proporcionen un manteniment general de l'entorn que envolta la medul·la, en part, movent diferents compostos al voltant com a resposta a lesions o altres estímuls.
Diagnosi miniatura|Regions de càncer cerebral|250x250pxLa major part del cervell està separada de la sang per la barrera hematoencefálica, que exerceix un control restrictiu quant a quines substàncies es permeten passar. Per tant, molts traçadors que arriben als tumors del cos amb molta facilitat només arriben als tumors cerebrals quan hi ha una interrupció de la barrera hematoencefálica. Així, la interrupció de la barrera, que pot ser detectada per imatge per ressonància magnètica (IRM) i tomografia computada (TC), es considera com l'indicador diagnòstic principal dels gliomes malignes, meningiomes i metàstasi cerebral.