miniatura|Wilhelm Steinitz, qui el 1889 va afirmar que els escacs acabarien en taules amb el millor joc possible.

Lavantatge del primer moviment en escacs es refereix a l'avantatge inherent del jugador (de blanques) que fa el primer moviment de la partida. Els jugadors d'escacs i els teòrics del joc en general estan d'acord en el fet que les blanques comencen la partida amb cert avantatge. Estadístiques compilades des de 1851 donen suport a aquest punt de vista, ja que mostren com les blanques, de manera consistent, guanyen amb una freqüència una mica superior als negres, generalment obtenen entre el 52 i el 56% dels punts.El percentatge de puntuació de les blanques es calcula prenent el percentatge de partides guanyades i la meitat del percentatge de les que finalitzen en taules. Així, si de 100 partides les blanques en guanyen 40, n'empaten 32 i en perden 28, el percentatge de puntuació total de les blanques és de 40 més la meitat de 32, és a dir 56%. El percentatge de puntuació és similar per partides de torneig entre humans i per partides entre ordinadors. Nogensmenys, l'avantatge de les blanques és més petit en partides d'escacs ràpids i en partides entre humans no experts.

Jugadors i estudiosos dels escacs han debatut durant molt de temps si, donat un joc perfecte per ambdós bàndols, la partida hauria d'acabar en una victòria per les blanques o bé en un empat. Com a mínim des de 1889, quan el campió mundial Wilhelm Steinitz va tractar el tema, el consens majoritari és que amb un joc perfecte la partida ha d'acabar en taules. No obstant això, alguns jugadors destacats han al·legat que l'avantatge de les blanques ha de ser suficient per guanyar: Weaver Adams i Vsèvolod Ràuzer van afirmar que les blanques han de guanyar després de fer com a primer moviment 1.e4, mentre que Hans Berliner opinava en canvi que és després de 1.d4 que les blanques han de guanyar. Actualment no és possible de determinar amb seguretat si algun dia els ordinadors acabaran per resoldre el debat en determinar el resultat d'una partida d'escacs perfectament jugada, com ja han fet amb les dames.

Alguns jugadors, inclosos campions del món com ara José Raúl Capablanca, Emanuel Lasker i Bobby Fischer, van expressar temors d'«una mort per taules» a mesura que s'analitzava més profundament el joc. Per disminuir aquest risc, Capablanca i Fischer van proposar en el seu moment variacions dels escacsCom ara els escacs de Capablanca. per renovar l'interès en el joc, mentre que Lasker va suggerir canviar la manera d'assignar puntuació en cas de taules i ofegats

Des de 1988, els teòrics dels escacs han desafiat opinions fins a aquell moment ben establertes sobre el suposat avantatge de les blanques. El Gran Mestre (GM) András Adorján va escriure una sèrie de reeixits llibres amb el lema «Les negres estan bé!» («Black is OK!» en l'original en anglès), on sostenia que la percepció general que les blanques tenen avantatge té un major fonament en la psicologia que en la realitat. El GM Mihai Suba i d'altres han fet notar que algunes vegades la iniciativa del blanc desapareix a mesura que avança el joc sense una raó evident. L'estil que preval en l'actualitat per jugar amb les negres és el de buscar posicions dinàmiques i desequilibrades amb un contrajoc actiu, més que merament intentar igualar.

Els autors moderns també opinen que les negres tenen certs avantatges propis que fan de contrapès a l'avantatge del primer moviment de les blanques. El consens existent en el sentit que les blanques han d'intentar guanyar pot ser una càrrega psicològica per al jugador que porta les blanques, i que de vegades perd precisament perquè s'esforça massa a guanyar. Encara més, d'acord amb la teoria de jocs, jugar en segon lloc pot ser avantatjós perquè les blanques han de revelar les seves intencions abans. Algunes obertures són per tant considerades bones per les negres però no tant per les blanques, perquè el temps extra de les blanques permet a les negres d'ajustar-se amb anticipació als plans de l'oponent. Algunes obertures simètriques (és a dir aquelles en què tots dos jugadors fan els mateixos moviments) també poden portar a situacions on moure primer és un desavantatge, sigui per motius psicològics o objectius.

Percentatges guanyadors Blanquesguanyen Taules Negresguanyen Puntuació totalamb Blanques Torneigs1851–1878 45,52% 14,07% 40,41% 52,55% Torneigs1881–1914 36,89% 31,76% 31,35% 52,77% Torneigs1919–1932 36,98% 36,98% 26,04% 55,47% Torneigsglobal 1851–1932 38,12% 30,56% 31,31% 53,40% New in Chessbase de dades 2000 N/A N/A N/A 54,8% ChessGames.combase de dades 2007 36,78% 36,58% 26,64% 55,07% CEGT chesspartides entre programes(40/120) 2008 34,7% 40,9% 24,4% 55,2% El 1946, W.F. Streeter va examinar els resultats de 5.598 partides jugades en 45 torneigs internacionals entre 1851 i 1932. També disponible en DVD (pàgina 167 de "Chess Review 1946" arxiu PDF al DVD). Streeter va trobar que en total les blanques varen aconseguir el 53,4% (G 38,12%; E 30,56%; P31,31%).Les lletres G, E, i P es refereixen al percentatge de partides guanyades, empatades i perdudes, respectivament. Les blanques van assolir el 52,55% el 1851–78 (G 45.52 E 14.07 P 40.41), 52,77% el 1881–1914 (G 36.89 E 31.76 P 31.35), i el 55,47% el 1919–32 (G 36.98 E 36.98 P 26.04). Streeter conclou: «Sembla que s'ha fet més difícil guanyar amb negres, però d'alguna manera, més fàcil empatar».Streeter indica a l'article que del total de 5.598 partides comptabilitzades, les blanques en guanyaren 2.134, n'entaularen 1.711, i en perderen 1.753. Les partides comptabilitzades incloïen 782 partides de set torneigs començant amb Londres 1851 i acabant amb París 1878, de les quals les blanques en guanyaren 356, n'empataren 110 i en perderen 316; 3.445 partides de 22 torneigs començant amb Berlín 1881 i acabant amb Sant Petersburg 1914, de les quals les blanques en guanyaren 1.271, n'empataren 1.094 i en perderen 1.080; i 1.371 partides de 16 torneigs començant amb Berlín 1919 i acabant amb Londres 1932, de les quals les blanques en guanyaren 507, n'empataren 507, i en perderen 357.

Dues dècades després, l'estadístic Arthur M. Stevens va concloure a The Blue Book of Charts to Winning Chess, basat en una font de 56.972 partides magistrals que va completar el 1967, que les blanques puntuen el 59,1%.Stevens 1969, p. XXIII. De les 56.972 partides recopilades per Stevens, les blanques en guanyaren 26.445 (46,4%), n'entaularen 14,579 (25,6%), i en perderen 15,948 (28,0%). Id. Cal mencionar que Stevens va prendre les seves partides d'entre aquelles que havien estat publicades en revistes d'escacs i, per tant, no es tractava de col·leccions completes de totes les partides jugades en torneigs particulars.Stevens 1969, p. XIV.

Fonts més modernes indiquen que les blanques guanyen aproximadament del 54 al 56% dels punts. El 2005, el Gran Mestre (GM) Jonathan Rowson va escriure: «la creença general és que les blanques comencen la partida amb un petit avantatge i, si es mantenen tots els altres factors constants, superen les negres per 56% a 44%».Rowson 2005, p. 193. El Mestre Internacional (MI) John Watson va escriure el 1998 que les blanques havien aconseguit un 56% durant la major part del segle XX però que aquesta xifra havia baixat recentment al 55%.Watson 1998, p. 231. El lloc web ChessGames.com manté estadístiques sovint posades al dia de la seva base de dades de partides. El 17 de març del 2008 la base de dades contenia 460.703 partides. Les blanques van guanyar-ne el 36,81%, el 36,50% van ser taules i les negres van guanyar-ne el 26,69%, cosa que fa un total de puntuació per les blanques del 55,06%.Aquests percentatges es poden trobar aquí: El 8 d'octubre de 2009 la base de dades tenia 529.428 games. Les blanques guanyaren el 37,10%, 35,91% foren taules, i les negres guanyaren el 26,98%, cosa que resulta en un percentatge guanyador per les blanques del 55,06%. Id.

La publicació New In Chess va observar al seu Anuari del 2000 que de les 731.740 partides a la base de dades, les blanques havien aconseguit el 54,8%; amb els dos moviments de sortida més populars, les blanques van aconseguir 54,1% en 349.855 partides que van començar amb 1.e4, i 56,1% en 296.200 partides que van començar amb 1.d4. La raó principal que 1.e4 fos menys efectiva que 1.d4 va ser la defensa siciliana (1.e4 c5), que va donar a les blanques un avantatge de només 52,3% en 145.996 partides. Hom pot trobar una gràfica similar a la de l'anuari del Yearbook 2000 a Les estadístiques de New in Chess donen el nombre de partides jugades i el percentatge guanyador global de les blanques sense especificar les victòries, taules i derrotes.

L'expert en estadístiques Jeff Sonas, examinant 266.000 partides jugades entre 1994 i 2001, va concloure que les blanques aconsegueixen el 54.1767% més 0,001164 vegades l'avantatge en puntuació Elo de les blanques, tractant aquest avantatge de les blanques com a +390 si és més gran que 390, o -460 si menor a 460. Sonas va trobar que l'avantatge del primer moviment del blanc és equivalent a 35 punts d'Elo, és a dir, que si les blanques tenen una puntuació de 35 punts Elo inferior a la de les negres, cada jugador tindrà una expectativa del 50% de guanyar la partida. Sonas també va trobar que l'avantatge de les blanques és més petit (53%) en escacs ràpids que en partides jugades al ritme més lent amb el control de temps anomenat «clàssic». A les 462 partides jugades al Campionat del món de semiràpides de 2009, les blanques puntuaren només el 52,16% (G 38.96 T 26.41 P 34.63).

Altres autors indiquen que hi ha una correlació positiva entre la puntuació Elo dels jugadors i els resultats de les blanques. D'acord amb el GM Ievgueni Svéixnikov, les estadístiques mostren que les blanques no tenen avantatge sobre les negres en partides entre principiants, però: «si els jugadors són més forts, les blanques tenen l'avantatge».Adorján 2004, p. 69 (l'afirmació de Sveshnikov és datada el 12 de maig de 1994). Una anàlisi dels resultats de les partides a la base de dades de ChessBase Mega 2003 entre jugadors de similar Elo, encarregada pel GM András Adorján, va mostrar que a mesura que pujava la puntuació Elo dels jugadors, el percentatge de taules s'incrementava, la proporció de partides decidides que guanyen les blanques creixia i el percentatge global guanyador de les blanques augmentava.Adorján 2004, p. 67–68. Per exemple, prenent la més alta i més baixa de les categories de 1.669 partides jugades pels mestres millor classificats (puntuació Elo 2700 i més alta), les blanques guanyen per un 55,7% global (G 26.5 E 58.4 P 15.2), mentre que de 34.924 partides jugades pels escaquistes de menor puntuació (Elo per sota de 2100), les blanques puntuaren el 53,1% global (G 37.0 E 32.1 P 30.8).Adorján 2004, p. 68. De les 1.669 partides jugades pels jugadors de major puntuació, les blanques van guanyar-ne 442, n'entaularen 974 i en van perdre 253. De les 34.924 partides disputades pels jugadors de menor puntuació Elo, les blanques en van guanyar 12.700, en van empatar 11.015 i en van perdre 10.579. Adorján també va analitzar els resultats de les partides jugades al més alt nivell en el Campionat del món d'escacs. De 755 jugades en 34 matxs entre 1886 i 1990, les blanques en van guanyar 234 (31,0%), en van empatar 397 (52,6%) i en van perdre 124 (16,4%), per un percentatge guanyador per les blanques del 57,3%.Adorján 2004, p. 154. En els últims cinc matxs de la investigació d'Adorján, tots entre Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov, les blanques van guanyar 31 partides (25,8%), en van empatar 80 (66,7%), i en van perdre 9 (7,5%), per a un percentatge guanyador total de 59,2% per les blanques.