Francis Bacon (Dublín, 28 d'octubre de 1909 – Madrid, 28 d'abril de 1992) va ser un pintor angloirlandès"Three Studies for a Self-Portrait ". Metropolitan Museum of Art. Retrieved 21 October 2018. d'estil figuratiu molt personal. Centrat en la forma humana, els seus temes incloïen les crucifixions, els retrats a papes, els autoretrats, i els retrats a amics propers, amb figures abstractes sovint aïllades en estructures geomètriques. Bacon va rebutjar diverses classificacions per a la seva obra i va afirmar que lluitava per mostrar "la brutalitat dels fets." Es va construir una reputació com un dels gegants de l'art contemporani amb el seu estil únic.
Bacon deia que veia les imatges "en sèries", i la seva obra, formada pel voltant de 590 quadres existents juntament amb molts altres que ell mateix va destruir,Harrison, Martin. "Out of the Black Cavern". Christie's. Retrieved 4 November 2018 Archived on 11 November 2019. se centrava típicament en un únic subjecte durant períodes llargs, sovint en formats de tríptic o díptic. El resultat es pot descriure a grans trets com seqüències o variacions de determinats motifs; inclosa la sèrie de quadres biomorfs dels anys 1930, inspirada en Picasso, les Eumènides dels anys 1940, que mostraven caps d'homes aïllats en habitacions d'estructures geomètriques, la sèrie dels 50 de "papes cridant", els animals i figures soles de finals dels anys 1950, les crucifixions de principis dels 60, els retrats d'amics posteriors, els autoretrats dels 70, i els quadres més freds i tècnics dels anys 1980.
Bacon no va començar a pintar fins que gairebé tenia trenta anys, havent estat decorador bon vivant i jugador de finals dels anys 20 i principis dels 30.Schmied (1996), 121. Va arribar a dir que la seva carrera artística s'havia endarrerit perquè va passar massa temps buscant temes que l'interessessin. La seva entrada en el món de l'art va ser el tríptic de 1944 Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió, que va segellar la seva reputació com a cronista excepcionalment fred de la condició humana. Des de mitjans de la dècada dels 60, es va dedicar principalment a retratar amics seus i companys de beguda, ja fos en quadres sols, en díptics o en panells tríptics. D'ençà del suïcidi del seu amant George Dyer l'any 1971 (recordat en els seus Tríptics negres, i en un seguit de retrats pòstums) el seu art es va tornar més fosc, amb una mirada més cap a dins i més preocupat pel pas del temps i per la mort. El clímax d'aquest darrer període va estar marcat per les obres mestres Estudi per a autoretrat (1982) i Estudi per a autoretrat-tríptic (1985–86).
Malgrat la seva perspectiva existencialista i fosca, Bacon era carismàtic, eloqüent i molt llegit. Com a bon vivant, va passar la seva segona edat menjant, bevent i apostant en el barri londinenc del Soho amb els seus amics de similar estil de vida, inclosos Lucian Freud (tot i que van deixar de fer-se a mitjans dels 70, per raons que mai no van explicar), John Deakin, Muriel Belcher, Henrietta Moraes, Daniel Farson, Tom Baker i Jeffrey Bernard. Després del suïcidi de Dyer, es va allunyar molt d'aquest cercle, i tot i que seguia sent socialment actiu i la seva passió pel joc i la beguda van seguir, va establir una relació platònica i certament paternal amb el que seria el seu hereu, John Edwards.
Des de la seva mort, la reputació de Bacon no ha deixat de créixer, i les seves obres són molt aclamades, cares i van molt buscades en el mercat de l'art. A finals de segle, un cert nombre d'obres, que s'havia assumit que havien estat destruïdes,Algunes d'elles s'havien vist en fotografies en blanc i negre en el Catalogue Raisonné de finals dels 50. inclosos retrats papals de principis del 50 i retrats dels 60, van resorgir, establint rècords en els preus a subhasta.
Primers anys Va néixer a Dublín i la seva infantesa va transcórrer a Irlanda, tot i que se'l considera un pintor anglès a causa de les seves arrels familiars angleses i per haver desenvolupat bona part de la seva producció a Londres.
El seu pare era entrenador de cavalls de carreres a Dublín, però a causa de la Primera Guerra Mundial es van haver de traslladar amb la seva família a Londres l'any 1914. Durant els anys 1914 al 1925 la família va viure entre Anglaterra i Irlanda.
La infància de Francis Bacon no va ser fàcil, patia asma crònica i va tenir una formació escolar poc regular perquè la malaltia li impedia anar al col·legi, en especial quan els atacs d'asma eren aguts l'administraven morfina. Va ser expulsat de casa pel seu pare quan tenia 16 anys, en manifestar les seves inclinacions homosexuals.
Inici dins el món de l'art El 1926 va començar a prendre lliçons de dibuix a l'Escola de Sant Martí de les Arts de Londres. A partir de 1927 viu entre París i Berlín, on comença a treballar com decorador d'interiors, és en aquesta etapa quan s'inicia en la pintura sense aconseguir però, èxit en els primers quadres.
Va residir durant mig any prop de Chantilly, allotjat a casa d'una pianista i aficionada a l'art que havia conegut en una exposició a París. Va ser durant l'estada a Chantilly que admira el quadre La massacre dels innocents de Poussin, conservat al Museu Condé situat en aquesta localitat. Aquest quadre li va inspirar múltiples obres. Però la influència més important que el porta a pintar és una visita a una exposició de Picasso a París, que el va impressionar i aquesta seria la futura influència en el seu treball, com va dir: «Aquells pierrots, nus, paisatges i escenaris em van impressionar molt, i després vaig pensar que potser jo també podria pintar».
Va decidir que el tema de les seves pintures seria la vida en la mort, hi havia la recerca del seu jo més vital, però també del més autodestructiu. Michel Leiris li va suggerir que «el masoquisme, el sadisme i gairebé tots els vicis, en realitat, eren només maneres de sentir-se més humà».
El 1929 torna a Londres, i de manera autodidacta comença a pintar a l'oli. No obstant no havia aconseguit el reconeixement, i quan va complir 35 anys, pel seu caràcter temperamental, va destruir gairebé tots els seus quadres. Envers l'any 1944 és quan finalitza el tríptic Tres estudis de figures al costat d'una crucifixió (Three Studies for Figures at the base of a Crucifixion; Tate Modern de Londres), un quadre que va guanyar l'acceptació i va ser molt ben rebut per la crítica, a més de ser considerat com un dels quadres més originals en l'art del .
A finals dels anys 40 va començar a conformar el seu estil més inconfusible. El 1949, el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) va comprar una obra seva. També en aquest any comença la sèrie de versions sobre el Retrat d'Innocenci X de Velázquez, Palazzo Doria-Pamphili de Roma; avui en dia se'n conserven més de 40. S'explica que Bacon es va guiar per fotografies i que es va negar a veure el quadre original, tot i tenir ocasió de fer-ho; hi ha qui sospita que aquesta afirmació era una broma i sí que va contemplar l'original de Velázquez.
Un caràcter singular Francis Bacon va realitzar algunes de les pintures més punyents de l'art contemporani. Margaret Thatcher les va menysprear considerant-les «fastigosos trossos de carn») però el seu caràcter era tan atípic com poc donat a cridar l'atenció. El 1964 va conèixer a George Dyer, el seu amant per molts anys, de la manera més xocant: el va sorprendre robant en el seu taller (segons relata el mateix artista) van acabar la nit dormint junts. La seva relació va ser bastant turmentada, tot i que va inspirar múltiples obres a l'artista, Dyer va acabar suïcidant-se amb barbitúrics l'any 1971. Tres anys després Bacon va iniciar la seva relació més estable, amb el jove John Edwards, que heretaria els seus béns (valorats en 11 milions de lliures).
Bacon portava una vida més aviat solitària i poc donada a escàndols. Va viure etapes de gran activitat sexual i tenia gustos i interessos inusuals, però vestia de manera austera i seguia una rutina diària més pròpia d'un treballador. Després de pintar, acudia a pubs a beure cervesa. Curiós i desordenat, Bacon acumulava al seu taller innombrables retalls de premsa i fotografies d'obres d'art antigues, especialment de Velàzquez. També li interessaven les velles pel·lícules d'atletes saltant i corrent, així com d'aus i altres animals, ja que li fascinava el moviment dels éssers vius. El taller de Bacon estava tan desordenat, que l'artista trepitjava les seves pròpies obres. Solia rebutjar-ne moltes, si no estava satisfet amb elles; una vegada en va lliurar diverses a un electricista que havia acudit a reparar alguna cosa. Dècades després, aquestes peces van ser subhastades i van aconseguir altes xifres.
El taller de Bacon va ser donat pel seu hereu John Edwards al museu Hugh Lane Municipal Gallery de Dublín. Va ser desmuntat i traslladat com una obra d'art en si mateixa a aquest museu.
Bacon visitava el Museu del Prado amb relativa freqüència, de vegades en privat, quan el museu estava tancat. Es remoreja que els seus últims viatges a Madrid es van deure al fet que mantenia una relació amb «un banquer espanyol» de nom Josep, que va rebre algunes pintures seves, però aquesta qüestió es manté sota un mantell de silenci. Del 3 de febrer al 19 d'abril de 2009 el Prado va acollir una exposició antològica de Bacon, autoorganitzada amb els museus Tate Modern de Londres i el Metropolitan de Nova York.
Obra Els quadres de Bacon tenen influència de Munch en els traços i de les tonalitats de Van Gogh, també es percep la influència de Goya, ja que va plasmar l'angoixa en els seus quadres. Bacon va treballar tant la representació de la figura masculina com la femenina, que en general apareix de forma desfigurada i fins i tot de manera aterridora, en espais tancats i foscos.
Els retrats i autoretrats són una gran part de les pintures, destaca entre ells George Dyer en un mirall (Portrait of George Dyer In a Mirror, 1968), del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, on reflecteix la fragilitat de l'ésser i l'època que va viure, la Segona Guerra Mundial.
En altres quadres com Cap envoltat de carn de vaca (Head Surrounded by Sides of Beef, 1954), de l'Institut d'Art de Chicago, i en la sèrie Gossos que grunyen (Dogs), Bacon reflecteix el bel·licisme, la capacitat de l'ésser humà per ser violent i la inclinació de la naturalesa humana per la violència.