L'escut de la ciutat de Tarragona consisteix en un camp d'or (groc o daurat), amb quatre vairats ondats de gules (vermell) en pal.Juan Salvat y Bové, El Escudo de armas de la ciudad de Tarragona, Publicaciones del Ayuntamiento de Tarragona, 1975, pàg.38
Es tracta, doncs, d'una variació del Senyal Reial de la Corona d'Aragó (Tarragona és de jurisdicció reial des de 1173), en la qual, els quatre pals de gules s'han modificat en vairats. Com passa amb molts escuts dels primers temps de l'heràldica, es tracta d'elements geomètrics sense cap significació concreta més enllà de la senyoria reial de la ciutat durant l'Edat Mitjana.
En el disseny que va aprovar el ple municipal el 30 de novembre de 1892, i que s'ha emprat des de llavors, es representa sobre pergamí d'argent. Per timbre, l'anomenada corona reial oberta, sense diademes que és un cercle d'or (tot i que habitualment representat en argent o blanc), engastat de pedres precioses, compost de vuit florons, visibles cinc, interpolats de perles; surmontada d'una palma de sinople (verd). Tot envoltat per una corona formada per una branca de llorer i una altra d'alzina de sinople unides per una cinta de porpra amb el lema Fidelíssima i Exemplar (que habitualment no es representa).Juan Salvat y Bové, Op. cit. , pàg.61 làmina XI
La formació històrica de l'escut Els testimonis més antics conservats dels vairats en pal del blasó de Tarragona són del , ja que apareixen en llibres d'actes del Consell Municipal de 1369, 1388 i 1397,José Sánchez Real, El escudo de la ciudad de Tarragona, Boletín Arqueológico, Año LI, época IV, fasc. 33 (Enero-marzo de 1951) pàg. 5-20. Cfr. José Vives Miret, El escudo de Tarragona, Boletín Arqueológico, Año LII, época IV, fasc. 37-40 (Enero-diciembre de 1952) pàg. 219-232. tot i que sense representació del color. Les primeres referències al color de l'escut són del . Així, el 1416, hi ha constància de la compra de: i hi ha anotacions similars de 1443, 1447 i 1448. Les primeres imatges a color de l'escut són de 1465 (Liber notacionum praesentis civitatis) i de 1568 (Llibre de les actes de les aygües).Juan Salvat y Bové, Op. cit. , làmines VII i IX. Es pot veure una reproducció de la portada del Llibre de les actes de les aygües a la web de l'Arxiu municipal de Tarragona
La corona i palma sobre l'escut d'armes provenen d'un privilegi concedit per Felip IV, el 1645, per a premiar l'adhesió dels tarragonins al bàndol reial durant la Guerra dels Segadors: Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644). Els títols de Fidelíssima i Exemplar foren concedits per Isabel II al Reial Decret de 23 de febrer de 1856 en premi als "serveis prestats" durant el Setge de Tarragona (1811) a la Guerra del Francès.
L'erroni "ondat d'atzur" Amb l'evolució de l'heràldica, a partir del es generalitza l'ús de figures que simbolitzin alguna característica del lloc que representen: com ara algun accident geogràfic o el nom (vegeu Heràldica#Desenvolupament històric). Respecte a les armes antigues, que simplement representen formes geomètriques, s'inicia la tradició erudita de cercar-los un significat (encara que sigui llegendari). En el cas de l'escut tarragoní, és en aquest moment (1585), quan hom comença a confondre els vairats amb ones de la mar.
miniatura|L'escut d'ondes d'atzur que arribà a ser oficial entre 1850 i 1892
Un segle després, es va passar d'interpretar que l'escut representa les ones del mar a pretendre que els seus colors siguin atzur sobre plata (o blau sobre blanc; forma habitual de representar el mar). Així, el 1675, Rodrigo Mendes Silva blasona l'escut de Tarragona de la següent manera:
Al , es produeix la curiosa situació en què, mentre a la ciutat se segueix emprant l'escut tradicional vairat d'or i gules (ús que recullen els heraldistes catalans); els repertoris generals perpetuen un ondat d'argent i atzur inexistent, així com unes explicacions erudites més o menys llegendàries. Aquest contrast entre l'ús real i l'erudit s'allargarà fins avançat el segle XX i suposarà la perplexitat entre els tarragonins cada cop que es trobin amb reproduccions d'un escut de Tarragona que no és el que han conegut. Tarragona: La emisión del sello de correos con el escudo de la ciudad. Ante la desusada versión que se ha impreso, el Ayuntamiento de la capital mantiene su derecho y es de esperar que se rectifique o reconozca el error. La Vanguardia, 5 de desembre de 1965
Ja al , aquesta perplexitat també es manifesta en sentit contrari. Així, Josep Salat, al Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña, després de blasonar, seguint la tradició erudita, "el escudo en plata de las armas de Tarragona con líneas ó palos ondeados, que demuestran las ondas del mar, á cuya orilla está situada"Josef Salat, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña, con instrumentos justificativos. Barcelona: Antonio Brusi, 1818, pàg.61 làm. 1 nº4. se sorprèn en no veure'l a les monedes de Tarragona que estudia, confon el vairat tradicional amb un escacat com el del Comtat d'UrgellJosef Salat, Op. cit., pàg.292. làm. V nº5. i, fins i tot, arriba a criticar als autors que havien donat la coloració correcta de gules i or per "confondre l'escut de Tarragona amb el de Catalunya".Cfr. amb l'opinió formulada per Carles de Morenés i de Tord (Baró de les Quatre Torres. El Blasón de Tarragona : ensayo crítico-histórico, acerca de cuál es su verdadero y legítimo escudo heráldico. Barcelona: Tip. "La Academia", 1891, pàg. 17.
El 1850, amb motiu de la construcció del Congrés dels Diputats a Madrid, es va demanar a totes les capitals de província una còpia del seu escut per a decorar l'edifici. L'Ajuntament de Tarragona va comissionar a l'historiador local Josep Maria de Torres (deixeble d'Hernández Sanahuja) qui, influït per la tradició erudita, va definir l'escut com a ondat d'atzur sobre plata.Carles de Morenés i de Tord. Op. cit., pàg. 18. I, d'aquesta manera, es va convertir en escut oficial de la ciutat,Portal de Archivos Españoles, Colección sellos en tinta, Tarragona (Capital), 1876 situació anòmala que es va mantenir fins que Carles de Morenés i de Tord, IV baró les Quatre Torres, rehabilità l'escut autèntic i original en una comunicació a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense el 1891.Carles de Morenés i de Tord. Op. cit.. Atenent a l'esmentat estudi, l'Ajuntament de Tarragona va oficialitzar l'escut tradicional, vairat en ondes de gules sobre daurat, el 30 de novembre de 1892.Acta de 30 de novembre de 1892.
L'escut de la Universitat de Barcelona, format pels blasons provincials de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i les Illes Balears, tenia un quarter amb el blasó ondat d'atzur per representar Tarragona.
Situació actual 100px|miniatura|Proposta d'adaptació de l'escut a la normativaSegons la normativa de la Generalitat de Catalunya, és aquesta la institució que regula i registra els símbols, com la bandera o l'escut, de les entitats locals. Per a poder registrar l'escut cal complir certes condicions, com que la forma de l'escut sigui caironada ("un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l'altra horitzontalment").Decret 139/2007. Article 26 També obliga a timbrar l'escut "ordinàriament" amb una corona mural.Decret 139/2007. Article 30.2 Per aquests motius, entre d'altres, l'escut oficialitzat el 1892 no està reconegut per la Generalitat i hom considera que no és oficial. La Societat Catalana de Genealogia i Heràldica ha fet una proposta d'adaptació de l'escut a la normativa catalana, que es pot veure a la imatge adjunta.Tot i que és l'única proposta que s'ha fet, no és l'única possible. El Decret 139/2007 permetria timbrar-lo amb una corona de príncep, ja que Tarragona va arribar a ser cap d'un principat (Article 30.2). Igualment, s'hi podria afegir la palma i la corona vegetal amb el lema Fidelíssima i Exemplar ja que són "acompanyaments que hagin estat objecte de concessió expressa" (Article 31.2)
Referències
Categoria:Cultura de Tarragona Tarragona