El pare d'orfes era una figura jurídica dels Països Catalans a la baixa edat mitjana i a l'edat moderna. El mot "orfe" assenyalava una persona desvalguda.La Vila de Fraga al Segle XVII, Felix Otero Carrasco, Institut d'Estudis del Baix Cinca, col·lecció Gallica Flavia, 1994. Va ser un càrrec de molta importància a València,Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Antonio Griera, Ediciones Polígrafa, 1970. on des de l'any 1337Historia y organización de la abogacía en Valencia desde la Reconquista hasta nuestros días, Pedro Nácher Hernández, Ilustre Colegio de Abogados de Valencia, Academia Valenciana de Jurisprudencia y Legislación, 1952. era la persona que en un judici i la precedent investigació judicial defensava i protegia als presos que no tenien ningú que els defensés. Participava en els judicis junt amb les figures del jutge i del fiscal, sent l'equivalent a l'actual advocat defensor pagat per l'Estat. A Lleida, l'any 1535 hom va encomanar un advocat amb les funcions del pare d'orfes, i el va anomenar advocat dels pobres.La Llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Maria Dolors Farreny i Sistac, Institut d'Estudis Catalans, 2004. A Castelló en aquest segle se li deia pare de brivons.De Ramon Llull Al Diccionari de Fabra: Acostament Lingüístic Als Monuments de les Lletres Catalanes, Germà Colón, L'Abadia de Montserrat, 2003.
Al , aquesta persona amb funcions jurídiques i en altres àmbits existia a àmbits urbans de València, Aragó i Navarra; mentre que en altres llocs s'ocupaven d'aquestes missions el corredor de mossos, l'acomodadora de mosses o l'agutzil de vagabunds. També existia a les BalearsEivissa, les seves institucions històriques, Isidoro Macabich, editat per Rafael Dalmau, 1964. i al Principat.
El pare d'orfes era un càrrec creat per l'ajuntament d'una ciutat per tal de protegir el servei domèstic, emparar i controlar els aprenents d'oficis i perseguir ganduls i captaires. Les funcions exactes podien variar amb l'època i d'una ciutat a una altra, per exemple a Lleida podia incloure funcions de recerca de treball per als desocupats i beneficència,Enric d'Hostalric i Colomer, d'Enric Vicedo i Rius, Cossetània Edicions, 2006. però a l'edat mitjana havia estat creat per a recollir els orfes i expulsar tots els captaires, alcavotes, blasfems i persones sospitoses.Lérida medieval: Siglos XIV-XV, Josep Lladonosa, editorial Dilagro, 1974. A Aragó, al era un ofici que per llei era incompatible amb els oficis d'administrador, escrivà de guardes, racional, clavari i mostassaf. Al , a València, tant el pare d'orfes com el tutor podien intervenir als contractes laborals de les dones òrfenes menors d'edat. També, en un 90% dels casos, s'encarregaven de taxar el treball prestat per les criades, òrfenes o no, als amos i estipular la roba i diners que havien de percebre com a guany per aquest treball.Dona i família a la València del segle XVII, d'Isabel Amparo Baixauli Juan, Universitat de València, 2003.
Durant el primer terç del a Catalunya, el pare d'orfes recollia els orfes, els donava un ofici, els col·locava i s'ocupava dels salaris que havien de percebre, entre altres responsabilitats envers ells.Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, Fundació Alexandre Galí, 1986.
Referències
Categoria:Història del dret públic català Categoria:Antigues professions Categoria:Personalitat i capacitat Pare