Burton Leon Reynolds, Jr. (Lansing, Michigan, Estats Units, 11 de febrer de 1936 - 6 de setembre de 2018), mundialment conegut el nom de Burt Reynolds, fou un actor, director i productor de cinema estatunidenc.
Era conegut per papers com Lewis Medlock a Deliverance, Paul Crewe a The Longest Yard, Bo «Bandit» Darville a Smokey and the Bandit, J.J. McClure a The Cannonball Run i Jack Horner a Boogie Nights: Va ser el número u de taquilla entre 1978 i 1982.
Biografia Fill de Burton Reynolds, d'origen cherokee i de Fern Miller, Burt Reynolds ha passat una part de la seva infantesa a Lansing a Michigan fins a la incorporació del seu pare a la US Army. Acompanyat de la seva mare i germana, marxa a viure a Fort Leonard Wood, on va viure dos anys fins a la marxa del pare cap a Europa. El 1946, després d'una breu tornada a Lansing, la família s'instal·la a Riviera Beach a Florida on el seu pare serà cap de la policia.
Enamorat de futbol americà, el segon any al College a Palm Beach High School, s'incorpora a l'equip júnior de Florida com corredor i rep nombroses ofertes. Després de graduar-se entra a la universitat de Florida gràcies a una borsa d'estudi dedicada a l'esport. Espera esdevenir futbolista professional, però es fereix en el primer partit de la temporada. Ferida que s'agreujà un any més tard per un accident de cotxe. Decideix llavors fer-se policia però el seu pare li suggereix acabar els seus estudis per tal d'esdevenir agent de provació.
S'inscriu al College de Palm Beach on segueix els cursos de Watson B.Duncan III que li descobreix un talent d'actor. Li dona un paper a Outward Bound, per la qual guanya un premi el 1956 per a la seva interpretació. Alguns anys més tard, declararà que Duncan ha estat la persona més influent de la seva vida.
Burt Reynolds fou igualment membre de la fraternitat Phi Delta Theta de Florida.
Carrera El premi d'interpretació rebut per a Outward Bound inclou igualment una borsa per integrar-se en una tropa de teatre, el «Parc Hyde Playhouse» a Nova York per a l'estiu. Encara que se li proposin papers més madurs, Burt Reynolds no considera una carrera artística, i allò malgrat les bones crítiques a l'obra Te i Simpatia de Robert Anderson al Neighborhood Playhouse a Nova York. Marxa tanmateix de gira on els seus talents de conductor de bus són tan apreciats com els d'actor.
Després de la gira, Burt Reynolds torna a Nova York on integra una escola de teatre en companyia de Franck Gifford, Carol Lawrence, Red Buttons i Jan Murray. Després d'una actuació mediocre, considera tornar a Florida. Tanmateix obté un paper a Mister Roberts amb Charlton Heston. Malgrat els consells de Josh Logan que li diu d'anar a Hollywood, no es troba prou a punt per a tal salt.
Esperant una oportunitat, Burt Reynolds accepta petites feines (servidor, xofer/repartidor, goril·la al Roseland Ballroom). Mentre fa de descarregador, li proposen 150 dòlars per llançar-se per una finestra de vidre en directe en un programa de televisió.
Comença a Broadway a Look, We've Come Through. El 1959/1961, apareix en la sèrie Riverboat de la NBC amb Darren McGavin. El 1960/1961, participa igualment en la sèrie The Blue Angels. Aquest mateix any, és convidat com estrella convidada en un episodi dels Germans Brannagan. Continua apareixent en altres shows a la televisió, entre els quals un paper d'indi a Gunsmoke de 1962 a 1965.
El 1961, roda la seva primera pel·lícula, Angel Baby. Seguint els consells de Clint Eastwood, deixa el sistema de Hollywood i va cap a primers papers en pel·lícules de baix pressupost, anomenats spaghetti western, com Navajo Joe (1966) i 100 Rifles (1969). Les seves interpretacions fan que trobi papers en pel·lícules de grans pressupostos. Però amb Delivrance de John Boorman el 1972 troba la seva notorietat i prefigura la continuació de la seva carrera. S'especialitza des de llavors en papers d'home fort, unint-ho amb les seves aficions, el futbol americà, a The Longest Yard(1974) de Robert Aldrich, o l'automobilisme interpretant dos personatges recurrents a Smokey and the Bandit (1977) i Cannonball ! (1981).
Afirma a la premsa que Albert Broccoli li ha proposat el paper de James Bond després de la marxa de Sean Connery, però ho va refusar declarant «que un americà no pot interpretar James Bond». El 1973, treu l'àlbum Ask Me What I Am. També ha cantat en duo amb Dolly Parton a The Best Little Whorehouse in Texas.
El 1975, funda la Roburt Company i es llança a la realització de Gator (1976). El mateix any, posa nu a la revista Cosmopolitan del mes d'abril (volum 172, número 4).
Burt Reynolds ha aparegut igualment en una emissió consagrada a la pesca i a la caça, The American Sporstman, presentada per Grits Gresham i que porta celebritats al voltant del món.
El 15 de març de 1978, obté la seva estrella al Hollywood Walk of Fame i en el mateix any fa construir un cafè teatre a Jupiter, Florida. La seva notorietat li permet fer venir celebritats i els seus xous es fan amb la taquilla tancada.
En els anys 1980, les crítiques i el públic li retreuen papers cada vegada més similars i les seves pel·lícules fan cada vegada menys calaix. Amb el seu amic Bert Convy, coprodueix Win, Lose or Draw , un programa de televisió sobre el concepte del Pictionnary, on participa igualment.
Durant la primera meitat dels anys 1990, és l'estrella de la sèrie Evening Shade a la CBS.
Malgrat l'èxit, les finances de Burt Reynolds estan en vermell, per un estil de vida extravagant, males inversions, sobretot en una cadena de restaurants de Florida. Es declara en fallida el 1996. El mateix any, torna al cinema amb Striptease que és lloada per la crítica malgrat el fracàs de la pel·lícula al box office.
La seva carrera troba una nova empenta el 1997 amb Boogie Nights, i la crítica internacional saluda la seva feina de realitzador de pel·lícules X en el llargmetratge de Paul Thomas Anderson inspirat en la vida de l'actor porno John Holmes.
Però les seves pel·lícules següents no tenen l'èxit esperat, l'actor s'ha de conformar amb papers secundaris, com a The Longest Yard (2005) amb Adam Sandler en un remake de The Longest Yard de la qual era el protagonista el 1974. La ironia vol que l'original de 1974 li va valer un premi Grammy i que un Razzie Award li sigui atorgat pel remake.
El 20 de maig de 2007, rep un premi que reconeix el conjunt de la seva carrera al 7è Taurus World Stunt Awards.
Ha refusat el paper de Han Solo per al primer Star Wars, ja que trobava el guió massa "infantil"
Vida privada En el transcurs de la seva vida, Burt Reynolds va mantenir una relació amorosa amb Tammy Wynette, Lucie Arnaz, Adrienne Barbeau, Susan Clark, Sally Field, Lorna Luft, Tawny Little, Pam Sceaux, Dinah Shore i Chris Evert. La seva relació amb Dinah Shore va atraure l'atenció tenint en compte el fet que era 20 anys més gran. Reynolds ha estat casat amb l'actriu Judy Carne de 1963 a 1965 i amb l'actriu Loni Anderson de 1988 a 1993 amb qui va adoptar un fill, Quinton Anderson Reynolds (nascut el 31 d'agost de 1988).
Negocis El 1982, Reynolds es va convertir en copropietari dels Tampa Bay Bandits, un equip professional de futbol americà en la USFL el malnom del qual està inspirat en el personatge de la pel·lícula Smokey and the Bandit. Fou igualment copropietari d'una quadra de NASCAR.
Filmografia 1959: Riverboat, de Tay Garnett, Sidney Lanfield i John Rich (sèrie TV)
Anys 1960 1960: Alfred Hitchcock Presents (sèrie TV) 1961: Angel Baby, de Paul Wendkos 1961: Armored Command, de Byron Haskin 1962: Gunsmoke, de John Meston (sèrie TV) 1965: Flipper le dauphin (1 episodi de la sèrie TV) 1965: Operation C.I.A., de Christian Nyby 1966: Navajo Joe, de Sergio Corbucci 1966: Blade Rider, Revenge of the Indian Nations, de Harry Harris, Vincent McEveety i Allen Reisner 1966: Hawk, de Richard Benedict, Tom Donovan, Paul Henreid i Leonard Horn (sèrie TV) 1968: Fade-In, de Jud Taylor i Alan Smithee (TV) 1969: 100 Rifles, de Tom Gries 1969: Sam Whiskey, d'Arnold Laven 1969: Impasse, de Richard Benedict 1969: Shark!, de Samuel Fuller
Anys 1970 1970: Doble risc (Double Jeopardy), de Ralph Senensky i Virgil W. Vogel (TV) 1970: Skullduggery, de Gordon Douglas 1970: Hunters Are for Killing, de Bernard Girard (TV) 1970: Run, Simon, Run, de George McCowan (TV) 1970: Dan August (sèrie TV) 1972: Fuzz, de Richard A. Colla 1972: Deliverance, de John Boorman 1972: Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask, de Woody Allen 1973: Shamus, de Buzz Kulik 1973: White Lightning, de Joseph Sargent 1973: L'home que va estimar Cat Dancing (The Man Who Loved Cat Dancing), de Richard C. Sarafian 1974: The Longest Yard, de Robert Aldrich 1975: At Long Last Love, de Peter Bogdanovich 1975: W.W. and the Dixie Dancekings, de John G. Avildsen 1975: Hustle, de Robert Aldrich 1975: Lucky Lady, de Stanley Donen 1976: Silent Movie, de Mel Brooks 1976: Gator, de Burt Reynolds 1976: Nickelodeon, de Peter Bogdanovich 1977: Smokey and the Bandit, de Hal Needham 1977: Semi-Tough, de Michael Ritchie 1978: The End, de Burt Reynolds 1978: Hooper, l'increïble (Hooper), de Hal Needham 1979: The Orson Welles Show, d'Orson Welles (sèrie TV) 1979: Starting Over, d'Alan J. Pakula
Anys 1980 1980: Rough Cut, de Don Siegel 1980: Smokey and the Bandit II, de Hal Needham 1981: The Cannonball Run, de Hal Needham 1981: Paternity, de David Steinberg 1981: La brigada de Sharky (Sharky's Machine), de Burt Reynolds 1982: The Best Little Whorehouse in Texas, de Colin Higgins 1982: Amics íntims (Best Friends), de Norman Jewison 1983: Stroker Ace, de Hal Needham 1983: Smokey and the Bandit Part 3, de Dick Lowry 1983: The Man Who Loved Women, de Blake Edwards 1984: Els bojos del Cannonball 2 (Cannonball Run II), de Hal Needham 1984: City Heat, de Richard Benjamin 1985: Stick, de Burt Reynolds 1986: Uphill All the Way, de Frank Q. Dobbs 1986: Shattered If Your Kid's On Drugs, de Burr Smidt (TV) 1986: Heat, de Jerry Jameson 1987: Malone, de Harley Cokeliss 1987: Out of This World (sèrie TV) 1987: Rent-a-Cop, de Jerry London 1988: Interferències (Switching Channels), de Ted Kotcheff 1989: B.L. Stryker: The Dancer's Touch, de William Fraker (TV) 1989: Physical Evidence, de Michael Crichton 1989: Un lladre i mig (Breaking In), de Bill Forsyth 1989: All Dogs Go to Heaven, de Don Bluth i Gary Goldman
Anys 1990 1990: Modern Love, de Robby Benson 1990: King of Jazz, de Walter Klenhard (TV) 1990: Die Laughing, de Burt Reynolds (TV) 1990: Evening Shade (sèrie TV) 1992: Burt Reynolds' Conversations with... (TV) 1993: Cop and ½, de Henry Winkler 1993: Wind in the Wire (TV) 1993: The Man from Left Field, de Burt Reynolds (TV) 1995: The Maddening, de Danny Huston 1996: Frankenstein and Me, de Robert Tinnell 1996: Ciutadana Ruth (Citizen Ruth), d'Alexander Payne 1996: Striptease, d'Andrew Bergman 1996: Encantat de matar-te (Mad Dog Time), de Larry Bishop 1996: The Cherokee Kid, de Paris Barclay (TV) 1997: Meet Wally Sparks, de Peter Baldwin 1997: Raven, de Russell Solberg (TV) 1997: Bean, de Mel Smith 1997: Boogie Nights, de Paul Thomas Anderson 1998: Universal Soldier II: Brothers in Arms, de Jeff Woolnough 1998: Universal Soldier III: Unfinished Business, de Jeff Woolnough 1998: Crazy Six, d'Albert Pyun 1998: Hard Time, de Burt Reynolds (TV) 1999: Waterproof, de Barry Berman 1999: The Hunter's Moon, de Richard Weinman 1999: Hard Time: The Premonition, de David S. Cass Sr. (TV) 1999: Pups, de Ash 1999: Big City Blues, de Clive Fleury 1999: Stringer, de Klaus Biedermann 1999: Mystery, Alaska, de Jay Roach 1999: Hard Time: Hostage Hotel, de Hal Needham (TV)
Anys 2000 2000: Una bona banda (The Crew), de Michael Dinner 2000: The Last Producer, de Burt Reynolds 2001: Driven, de Renny Harlin 2001: Tempted, de Bill Bennett 2001: Hotel, de Mike Figgis 2001: The Hollywood Sign, de Sönke Wortmann