Oli de la Comunitat Valenciana és una denominació d'origen protegida (DOP) que protegeix l'oli d'oliva verge extra produït al País Valencià i obtingut a partir d'olives de varietats d'olivera del País Valencià.

Es tracat d'un oli amb un gust lleugerament amarg i picant, amb alt contingut en àcid oleic i antioxidants, cosa que els confereix gran estabilitat.

Novembre de 2025 la Unió Europea va anul·lar el registre de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Oli de la Comunitat Valenciana, per sol·licitud de les autoritats espanyoles, a causa de la impossibilitat de complir el plec de condicions, especialment pel que fa a la protecció d'olis d'una sola varietat.

Història A causa del seu clima mediterrani la Comunitat Valenciana compta amb unes característiques idònies per al cultiu de l'olivera, remuntant-se aquest a l'època romana com es pot comprovar en existir diverses oliveres mil·lenàries a les comarques castellonenques del Maestrat.

Més endavant, l'insigne botànic valencià Antonio José de Cavanilles al segle XVIII va certificar a la seua obra Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruits del regne de València que el cultiu de l'olivera i la producció d'oli seguia present a la Comunitat Valenciana.

Segons Sergio Paz, l'èxit de l'olivera a la Comunitat Valenciana és perquè els agricultors han sabut buscar des dels inicis del cultiu d'aquest arbre, aquelles varietats més adaptades a les zones on es realitzarien les explotacions, veient quins eren els arbres més destacables dels ullastrars. Així es van conrear aquells espècimens amb les aptituds més apropiades per a l'olivicultura de la zona i de l'època. Això també va suposar que sorgís una gran varietat d'oliverars, que és una de les característiques del cultiu de l'olivera a la nostra Comunitat.ÍÑIGUEZ, Arturo; PAZ, Sergio; ILLA-GÓMEZ, Francisco J. Variedades de olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2001. .

Els cultius d'oliveres a la Comunitat Valenciana presenten una reproducció mitjançant empelt, utilitzant com a patró moltes vegades ullastres procedents de llavor, la qual cosa reforça i provoca alhora l'aparició de noves varietats. Un altre factor que ha reforçat i facilitat el tràfec varietal entre zones molt allunyades, ha estat el procés de desplaçament poblacional al món rural. Així es produeix la variació, no del cultiu, sinó del nom que la varietat té en aquesta nova zona on s'inicia el cultiu, això ha dificultat molt l'estudi de les varietats cultivades a la nostra Comunitat, a causa de la gran confusió amb els noms d'aquestes.

Zona geogràfica La denominació d'origen protegeix el cultiu i la producció d'oli a 395 municipis valencians. La majoria d'aquests municipis estan situats a la franja intermèdia de la Comunitat Valenciana, terres fèrtils, planes costaneres que han estat dedicades tradicionalment al cultiu de regadiu, cosa que proporciona una major rendibilitat al pagès, mentre que l'olivera, a causa de la seva gran resistència a la sequera, s'ha cultivat majoritàriament a les terres de secà de l'interior. No obstant això, les terres més altes no són aptes per al seu cultiu a causa de la baixa temperatura mitjana que s'hi dóna.

A causa de l'àmplia zona geogràfica protegida provoca que hi ha diferències climàtiques entre les diferents subzones, si bé totes es podrien emmarcar dins del Clima mediterrani oa les zones més interiors Clima mediterrani continentalitzat. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 12 i 16 ºC, amb hiverns relativament freds amb mitges d'entre 6 º i 10 º i estius calorosos amb mitges d'entre 22 i 26 ºC. Més importants són les diferències en la pluviometria ja que oscil·len entre els 200-300 mm anuals de les localitats riberenques del Vinalopó fins a 700-800 mm que es troben a la Muntanya Alacantina i al Maestrat de Castelló.

La denominació d'origen comptava amb vuit subzones ordenades de nord a sud:

Maestrat, comprèn municipis de les comarques de l'Alt Maestrat, del Baix Maestrat i la localitat de la Plana Alta de les Coves de Vinromá. Plana Alta-Alcalaten, comprèn municipis de les comarques de la Plana Alta i de l'Alcalatén. Serres d'Espadà i Calderona, Comprèn municipis de les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria. Regió muntanyenca del Túria-Ribera del Magro, omprèn municipis del Camp de Túria, la Foia de Bunyol, Els Serrans, la Ribera Alta, el Racó d'Ademús i la localitat de Picassent pertanyent a l'Horta Sud. Utiel-Requena-Vall d'Ayora, comprèn municipis de les comarques de Requena-Utiel i de la Vall d'Aiora Massís del Caroig-Vall d'Albaida, comprèn municipis de la Canal de Navarrés, de la Costera, la Vall d'Albaida i la Safor. Muntanya d'Alacant, comprèn municipis del Comtat de Cocentaina, la Foia d'Alcoi, la Marina Alta i la Marina Baixa. Vinalopó, comprèn municipis de l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó, el Baix Segura, el Camp d'Alacant i de la subcomarca de la Foia de Castalla.

Varietats La denominació d'origen que es volia portegir era l'oli produït amb olives diferents varietats i moltes són autòctones de la Comunitat Valenciana. La llista de varietats permeses és la següent: Forna o Vilallonga, Blanqueta, Farga, Mançanenca, Serrana d'Espadan, Morruda, Cornicabra, Alfafara o Grossal, Xanglot reial, Rojal, Canetera, Nana, Arbequina, Empeltre, Cuquillo, Sollana, Callosina, Llumeta, Millarenca, Borriolenca.

Referències

Categoria:Denominacions d'origen protegides del País Valencià Categoria:Oli d'oliva