Miquel Santonja i Cantó

Miquel Santonja i Cantó (Alcoi, 25 de novembre de 1859 - Madrid, 12 de març de 1940) fou un compositor musical valencià.

Era germà del pintor Antonio Santonja i Cantó, pensionat per l'Acadèmia de Belles Arts per estudiar a Roma, feu des d'aquella ciutat els enviaments reglamentaris: un oratori titulat Débora i una Simfonia en quatre temps. En retornar a Espanya es dedicà al teatre, component la música d'un gran nombre de sarsueles, entre les quals cal mencionar: El as de bastos, (1894). Cosas del pueblo,(1894). Un si y un no, (1895). Cerveza amarga, (1896). La nieta de Don Quijote, (1896). El uno y el otro, (1896). Dela corte al cortijo, (1896). Los criticones, (1896). La sucursal del infierno, (1896). Las cigarreras, (1897). Los facciosos, (1897). La noche del Tenorio, (1897). Sin permiso de su tio, (1899). Nuevo genero, (1900). Mis dos maridos, (1900).

Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 413 ()

Categoria:Compositors alcoians Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors de sarsuela valencians Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Compositors valencians morts al segle XX