El màxim tardiglacial (en anglès: Late Glacial Maximum, Late GM) situat aproximadament 14.690-12.890 anys enrere, durant les darreres fases de l'últim període glacial, es defineix principalment per l'escalfament dels climes en l'hemisferi nord causat per una desglaciació accelerada que segueix al darrer màxim glacial, i el corresponent refredament de l'hemisferi sud, així com també per un període de col·lapse del casquet polar i l'elevació del nivell del mar conegut com a pols d'aigua de desglaç 1A. Les poblacions humanes van iniciar la repoblació, des dels seus refugis de les zones glacials abandonades durant el període del darrer màxim glacial.

Europa occidental i plana europea del nord La millora del clima va ser ràpida cap a 16.000-15.000 anys enrere. Al nord de França, Bèlgica, nord-oest d'Alemanya i a Gran Bretanya la reocupació humana es va realitzar entre 15.500 a 14.000 anys enrere. Molts d'aquests jaciments arqueològics es classifiquen dins del Magdalenià. Entre 12.000 a 10.000 enrere, els humans ocuparen la costa oest de Noruega i el Sud de Suècia fins a la latitud 65° N. Sembla que la principal peça de caça dels caçadors magdelenians eren els rens.

Plana de l'est d'Europa Hi prevalia l'estepa periglacial de loess-estepa. Hi predominaven les arbredes de pins i bedolls. La reocupació dels territoris del nord de la plana no va tenir lloc fins fa uns 13.000 anys.

Plana de Sibèria Durant aquest període Sibèria tenia poca vegetació encara que persistien alguns arbres, sobretot pins. El bosc va iniciar la seva expansió cap al nord fa uns 7.000 anys.

La primera ocupació humana de Sibèria va començar cap a 21.000 anys enrere i per sota dels 57° N de latitud.

Amèrica del Nord miniatura|Evolució dels llacs glacials als Grans Llacs d'Amèrica del Nord Entre la conca del riu lena i el nord-oest del canadà l'aridesa es va incrementar durant el darrer màxim glacial. El nivell del mar va caure uns 120 m respecte a la posició actual. Hi havia estepes que alimentaven molts animals. Per causa dels casquets de gel que ocupaven els territoris no va ser fins fa 16.000 anys que els humans el reocuparen. Una tundra arbustiva va substituir l'estepa seca de moltes parts de Beríngia.

Fa uns 12.000 anys el nivell del mar arribà a una posició de 60 m menys que l'actual i s'inundà la plana baixa entre Txukotka i Alaska occidental, això accelerà la conversió d'Alaska entre la tundra humida i el bosc de coníferes. El pont de terra de Beríngia va quedar tancat i la mateixa beríngia va deixar d'existir.

Referències

Categoria:Paleoclimatologia Categoria:Períodes de la prehistòria