miniatura|Representació heràldica de la Corona de Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a corona de sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».
Es conserva, permanentment custodiada per una guàrdia d'honor, a la gran sala central del Palau del Parlament d'Hongria, a Budapest.
Les insígnies emprades en la cerimònia de coronació dels monarques hongaresos van ser la corona de sant Esteve, un ceptre, un globus imperial o món, i un mantell. Des del , tots els reis d'Hongria han estat coronats amb la mateixa corona. En l'orbe figuren les armes del rei Carles I d'Hongria (1310-1342).
El concepte de Corona Hongaresa va quedar vinculat amb els coneguts com a Territoris de la Corona de Sant Esteve, d'aquesta manera l'expressió Sacra Corona feia referència tant al símbol de l'autoritat dels monarques hongaresos com al territori en el qual exercien la seva autoritat. La rellevància que se li va atorgar a aquest símbol s'observa en el fet que es va denominar Doctrina de la Sacra Corona al conjunt de principis polítics del Regne d'Hongria (una Constitució no escrita). A més es considerava que cap monarca d'Hongria tenia completa legitimitat si no era coronat. Al llarg de la història, més de quinze reis van ser coronats amb aquesta corona. Únicament tres monarques no van complir amb aquesta tradició: Ladislau de Varna, Joan Segimon i Josep II d'Habsburg. L'últim va ser conegut sota el pseudònim d'«el rei barret», en hongarès kalapos Király, ja que precisament va portar sempre barret i no la Santa Corona.
La corona de sant Esteve va començar a ser anomenada Sacra el 1256 i a partir del es va considerar a aquesta joia en concret més que un adorn, i es va convertir en l'únic símbol de l'autoritat reial i, per extensió, dels coneguts com a Territoris de la Corona de Sant Esteve, per tot això es pot afirmar que existia «un rei per a la Corona d'Hongria i no d'una corona per al rei d'Hongria».
Des de l'any 1401 en el segell del Regne d'Hongria va figurar la inscripció: «Segell de la Sacra Corona d'Hongria».
Descripció La corona té una forma el·líptica amb una amplària de 203,9 mil·límetres i una longitud de 215,9 mil·límetres, una mida més gran que la d'un cap humà. El pes d'aquesta corona és de 2056 grams Es va recórrer a dos aliatges diferents d'or i plata per elaborar els elements de la part superior i inferior de la corona. En les imatges de la part superior de la corona figuren caràcters llatins i grecs a les de la part inferior. La part inferior és asimètrica.Németh Zsolt: A magyar Szent Korona, BKL Kiadó, 2007 S'ha constatat l'ocupació d'un elaborat sistema de mesurament en l'elaboració de la major part de les peces de la corona.Beöthy et al.: Eppur si ..., Fizikai Szemle, 1984/2. Es desconeix el lloc i l'època exacta del seu muntatge. miniatura|La Corona de Sant Esteve, imatge extreta del Heraldischer Atles realitzat per l'austríac Hugo Gerard Ströhl.
Atribut sacre D'acord amb la tradició, l'any 1000, Sant Esteve va alçar aquesta corona durant la seva coronació com a ofrena a l'Assumpció de Maria, com a senyal del compromís de la monarquia amb ella. A partir de llavors, la Mare de Déu va ser considerada Regina (Reina) a més de patrona d'Hongria. Aquesta tradició va servir com a justificació de caràcter diví per reforçar l'autoritat reial i la Doctrina de la Sacra Corona. Suposadament va ser enviada pel papa a Sant Esteve. Hauria volgut reflectir la dependència espiritual del monarca hongarès respecte del papa, que li serviria com a justificació per no quedar subjecte al vassallatge de l'emperador i, d'altra banda, també va poder simbolitzar el compromís que el papat esperava rebre del rei perquè ajudés l'Església Catòlica a assolir els seus objectius a Hongria.
Els resultats de rigoroses investigacions científiques, que han estat acceptades per l'Església Catòlica Hongaresa, indiquen que en realitat els diferents elements que componen aquesta corona van ser muntats durant el regnat de Béla III (1172-1196).
Origen de la Sacra Corona D'acord amb la teoria més acceptada, recollida en publicacions de l'Acadèmia de Ciències Hongaresa i de la Conferència Episcopal Hongaresa,Zombori, I, Cséfalvay, P., Maria Antonietta De Angelis, Mil anys de Cristianisme a Hongria - Hungariae christianae Millennium. Conferència Episcopal Hongaresa. Budapest, 2001 la Corona de Sant Esteve té dues parts diferenciades denominades Corona Graeca i Corona Latina. Va ser muntada durant el regnat de Béla III i té influències romanes d'Orient pel fet que aquest rei s'havia criat en la cort romana d'Orient.
La coronació de Sant Esteve, el primer rei d'Hongria, va simbolitzar el començament del procés de creació d'Hongria com a entitat política. No s'ha pogut determinar si es va celebrar el dia de Nadal de l'any 1000 o l'1 de gener del 1001.
El bisbe Hartvik (entre 1095-1116) va elaborar un dels primers relats sobre l'origen de la corona que va servir de base per a una tradició que afirmava que el papa li havia enviat una corona a Sant Esteve juntament amb la seva benedicció. El relat del bisbe apareix recollit en una biografia escrita per ell entre 1100 i 1110 per encàrrec del rei Kálmán I. El bisbe Hartvik va assenyalar que Sant Esteve va enviar a l'arquebisbe Astrik d'Esztergom a Roma i li va encarregar que sol·licités en el seu nom una corona al pontífex. No obstant això el rei de Polònia, Miecislau I, que també havia enviat emissaris a Roma amb el mateix objectiu, havia de rebre una corona que ja es trobava preparada. Durant una nit al papa (en el relat no se cita el nom de cap pontífex) se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li va anunciar que arribaria un altre emissari d'un poble desconegut sol·licitant una corona. L'àngel li va indicar que hauria de lliurar-la a ell perquè aquest poble posseïa més mèrits per merèixer-la. L'endemà l'arquebisbe Astrik rebé del papa la corona.
La llegenda del bisbe Hartvik començar a figurar en llibres litúrgics i breviaris hongaresos aproximadament a partir de l'any 1200; s'hi esmenta el papa Silvestre II i des d'aquella data va començar a estendre's pel món cristià. En 1613, el guardià de la Corona, Péter Révai va assenyalar que la Sacra Corona Hongaresa va ser donada a Sant Esteve pel papa Silvestre II. No obstant això, aquesta narració no podia ser certa, ja que el rei Miecislau I no va ser contemporani de Sant Esteve ni del papa Silvestre II. A més, en el relat de la vida de Sant Esteve, escrit en l'època en què va ser canonitzat (1083), es recull que «cinc anys després de la mort del seu pare (...) van portar una carta amb benediccions papals (...) i el Senyor va afavorir a un, Esteve, que va ser elegit rei, ungit i per fortuna coronat amb la diadema de l'honor regi». En aquesta història no s'esmenta cap corona donada per Roma. D'altra banda, en els Arxius Vaticans no s'ha localitzat cap document relacionat amb la donació d'una corona als hongaresos, circumstància que va comptar amb l'interès de l'Església Catòlica perquè provaria el seu ascendent sobre el Regne d'Hongria.
miniatura|esquerra|Sant Esteve. Existeix una altra teoria, molt difosa però incerta, formulada per Thietmar von Merseburg (mort el 1018). Aquest autor va afirmar que l'emperador Otó III va acceptar que Sant Esteve fos coronat i el papa li va enviar les seves benediccions. Alguns historiadors han defensat que també li va enviar una corona però fins ara no ha estat localitzada cap prova que ho pugui documentar.
A les dues teories més destacades - la donació pel papat i la seva creació durant el regnat de Béla III (la més probable) - se'ls uneixen altres, d'accent més romàntic, que situarien a Àsia i en un passat remot l'origen de la Corona Hongaresa.
S'ha arribat a pensar que les dues parts de la corona van poder ser elaborades en períodes diferents a causa de les diferències trobades en els estils i tècniques amb què es van realitzar les imatges esmaltades de la decoració. A aquesta circumstància se li uneix el fet que les inscripcions de la diadema són gregues i les de les bandes llatines. No obstant això s'ha de destacar que, observant aquesta joia no es troba cap indici, al marge del ja exposat, que porti a pensar que estigui formada per elements que poguessin haver-se trobat separats en algun moment.
En 1978, quan la Sacra Corona va ser retornada a Hongria pels Estats Units i van començar a realitzar-se curosos estudis, es va tornar a intentar determinar quins elements de la part superior van poder pertànyer a la corona originària del primer monarca hongarès.
Tipus de corones En funció del seu ús les corones podien ser:
Corones d'ús privat, sense restriccions. Corones d'Estat o d'ús governamental, emprades en determinades cerimònies, com les obertures solemnes de parlaments i les coronacions. Corones de Successió, emprades únicament com a símbols de la transmissió del poder al successor.
Com que és una corona de successió, la Sacra Corona únicament va ser utilitzada durant les cerimònies de coronació dels reis d'Hongria, i la resta del temps va quedar sota la custòdia permanent de dos guàrdies de la Corona (koronaőr). Únicament es permetia a dues persones tocar la Sacra Corona: la persona que tenia després del monarca el títol secular (aristocràtic) de major rang a Hongria, Nádor d'Hongria, encarregat de dipositar-la sobre un coixí per al seu trasllat amb motiu d'una coronació, i l'arquebisbe d'Esztergom, que tenia el títol eclesiàstic més important, encarregat de coronar al rei.
Disseny i imatges de la Corona La Corona de Sant Esteve està feta d'or i decorada amb dinou imatges esmaltades, realitzades amb pedres semiprecioses, perles, i alabandina (un mineral format per sulfur de manganès). Posseeix tres parts, la diadema inferior, anomenada Corona Graeca, les dues bandes que es creuen, conegudes com a Corona Latina, i la creu de la part superior, que actualment es troba torta.
Posseeix quatre penjolls (pendilium) subjectes per cadenes a cada costat de la diadema inferior i un altre situat a la part posterior.
Corona Grega La Corona Graeca ("Corona Grega") és un Stéfanos o corona oberta que té una amplada de 5,2 centímetres i un diàmetre de 20,5 centímetres.
Les dues pedres tallades d'aiguamarina situades a la part posterior de la diadema van ser incorporades pel rei Maties II (1608-1619). A la imatge de la part davantera apareix representat un pantocràtor. En la vora, a la dreta i esquerra de Jesucrist hi ha les figures dels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel, seguits de les figures dels sants Jordi i Demetri de Tessalònica, i de Sant Cosme i Sant Damià amb la meitat de la seva mida.
En un marc arquejat situat a la part posterior de la diadema apareix representat l'emperador Miquel VII Ducas (1071-1078). A sota, a l'esquerra es troba una imatge, amb la meitat de la seva mida, anomenada Kon. Porphyrogennetos, que pot tractar-se del germà de l'emperador Miquel, o bé del seu fill i hereu. A l'esquerra apareix una imatge del rei hongarès Geza I (1074-1077), al costat de la inscripció grega: ΓΕΩΒΙΤZΑC ΠΙΣΤΟC ΚΡΑΛΗC ΤΟΥΡΚΙΑC (Geōvitzas pistós králēs Tourkías,Géza I, fidel monarca de la terra dels turcs). El nom emprat pels romans d'Orient per referir-se als hongaresos en aquella època era turcs. Com era habitual en la jerarquia de l'Estat romà d'Orient, en la decoració de la Corona s'observa una clara diferenciació entre els títols de l'emperador i del rei hongarès, en emprar Kralj ('rei') per referir-se a Géza, que és una expressió hel·lenitzada provinent de l'eslau meridional comú. Les figures dels sants i els governants grecs apareixen representats amb halos mentre que la figura de Géza no. Els noms dels emperadors apareixen escrits en color vermell i els dels monarques hongaresos en blau fosc o negre.