El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al i conegut originàriament com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.
Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.William H. Byrnes IV (Spring 2005) «Ancient Roman Munificence: The Development of the Practice and Law of Charity». Rutgers Law Review vol. 57, issue 3, pàg. 1043-1110.BBC.co.uk, BBC's History of the Colosseum pàg. 1. L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
El Colosseu es va fer servir durant gairebé 500 anys fins bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fixada l'any 476. De fet, els últims jocs s'hi celebraren durant el . A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van fer molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de batalles famoses i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes se'n va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor dels presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i n'ha fet possible la conservació. En una de les seves arcades interiors s'hi va construir a mitjan l'església de Santa Maria de la Pietat, encara existent i en funcionament avui dia.
Tot i que l'estructura és molt malmesa a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que la van usar com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la Roma moderna i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, ja que el Divendres Sant el papa encapçala el viacrucis fins a l'amfiteatre.
El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma, va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007 va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món modern.
Nom El nom original del Colosseu, provinent del llatí, era Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), nom assignat per haver estat construït en el regnat dels emperadors de la dinastia Flàvia, després del regnat de l'emperador Neró. Curiosament, aquest nom no era exclusiu del Colosseu, ja que Vespasià i Tit, constructors del Colosseu, també van edificar un amfiteatre que porta el mateix nom al municipi de Puteoli (nom modern Pozzuoli).Mairui, Amedeo. Studi e ricerche sull'Anfiteatro Flavio Puteolano. Nàpols: G. Macchiaroli, 1955. La denominació Amfiteatre Flavi encara s'utilitza avui dia; però l'estructura és més coneguda popularment com a Colosseu. En l'antiguitat també és possible que els romans es referissin al Colosseu pel nom no oficial Amphitheatrum Caesareum, tot i que aquest nom podria haver estat estrictament poètic.
El nom amb què és conegut actualment, Colosseu, es va començar a divulgar a partir del i es pensa que es deu a una gran estàtua de l'emperador Neró situada entre l'amfiteatre i el temple de Venus i RomaPintura y Arquitectura 1998: pàg.18 anomenada popularment el Colós (Colossus). L'estàtua possiblement fou enderrocada per reciclar-ne el bronze, ja que només en sobreviu la base.
A l'edat mitjana, el nom llatí de Colosseum va derivar cap a Coliseum, mot que ha donat el català Coliseu (i el francès Colisée i el castellà Coliseo), que passà a tenir més acceptació que el d'Amfiteatre Flavi. Com a referent posterior per a les grans construccions destinades a l'espectacle, s'anomenen també coliseus els grans teatres i, en general, qualsevol altre edifici notable.
Història
A la Roma clàssica El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Cada espectador ocupava l'espai segons la seva categoria dins la societat romana: els seients inferiors, propers a l'arena, eren per a l'emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, es reservaven als esclaus, els estrangers i les dones.
El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. La construcció començà entre l'any 70 i el 72«The full history of the Colosseum» , a Rome-accom.com i finalitzà el 80, durant el regnat de l'emperador Tit.BBC.co.uk BBC's History of the Colosseum, pàg. 2. El lloc escollit va ser una àrea plana enmig d'una vall baixa entre els turons del Celi, Esquilí i Palatí. Durant el aquesta zona estava densament poblada; però fou devastada pel Gran incendi de Roma de l'any 64, després del qual Neró va embargar molta superfície per a afegir-la al seu domini personal. Construí l'immens palau de la Domus Aurea, davant del qual es creà un llac artificial envoltat per pavellons, jardins i pòrtics. L'aqüeducte Aqua Claudia existent s'estenia com a aigua de subministrament a tota l'àrea i el Colós de bronze gegantí de Neró s'establia a prop de l'entrada a la Domus Aurea.Claridge 1998: pàg.276-282
Per a construir el Colosseu es va demolir gran part del palau i el llac es va dessecar a través d'una claveguera cap al riu Tíber. Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport. Segons una inscripció reconstruïda trobada al lloc, «l'emperador Vespasià dedicava la porció que li tocava del botí a construir aquest amfiteatre nou». Creuen que això es refereix a la immensa quantitat de tresor que els romans van aconseguir en la victòria en la Gran Revolta jueva de l'any 70. El Colosseu es pot interpretar així com un gran monument triomfal construït en la tradició romana de celebrar grans victòries. El fet que Vespasià decidís utilitzar aquests terrenys també es pot interpretar com un gest populista de tornar al poble allò que Neró s'havia apropiat. A diferència d'altres amfiteatres, situats als afores de la ciutat —com és el cas del construït en l'època de l'emperador August, l'anomenat Estatilio Tauro al Camp de Mart— aquest és erigit al cor de la ciutat de Roma. miniatura|Els espectacles de naumàquia van poder haver estat un dels qui van tenir lloc a l'amfiteatre Quan Vespasià va morir (any 79), el Colosseu s'havia completat fins al tercer pis. El nivell superior es va acabar i l'edifici fou inaugurat pel seu fill, Tit, l'any 80. Cassi Dió explica que es van matar més de 9.000 animals salvatges durant els jocs inaugurals de l'amfiteatre. L'edifici fou remodelat pel fill més jove de Vespasià, l'emperador Domicià (81-96) que succeí el seu germà gran i construí l'hipogeu, una sèrie de túnels subterranis utilitzats per a allotjar animals i esclaus. També va afegir una galeria a la part superior del Colosseu per a augmentar-ne l'aforament.Ambrós 2000, pàg.35Richardson 1992, pàg.7-8
El 217, el Colosseu quedà molt malmès per un foc —provocat per un llamp, segons Cassi Dió—Cass. Dio, lxxviii.25. que va destruir els nivells superiors de fusta de l'interior de l'amfiteatre. Aquesta part fou reconstruïda amb pedra cap a l'any 223 i la totalitat de l'amfiteatre quedà reparat aproximadament el 240. Posteriorment, va sofrir altres reparacions, una de les quals fou possiblement per a arreglar els danys provocats per un terratrèmol el 443.
L'últim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any 438 i l'última baralla d'animals l'any 523, durant el govern de Teodoric el Gran. Així mateix, el recinte fou l'escenari de naumàquies (combats navals), per les quals s'inundava la part central, ja que algunes zones del paviment es podien eliminar fins a una profunditat d'1,5 metres.Pintura y Arquitectura 1998: pàg. 19
Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma. D'acord amb les dades d'un document del , el Colosseu tenia una capacitat de 87.000 espectadors. Actualment, es calcula que només n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres de Pozzuoli, Càpua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.Ambrós 2000: pàg.38
A l'edat mitjana miniatura|esquerra|El Colosseu representat en un mapa de la Roma medieval El Colosseu va experimentar grans canvis en el seu ús durant el període medieval. A finals del es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer. La sorra es va transformar en un cementiri. Els nombrosos espais entre els arcs i sota els seients es van convertir en fàbriques i refugis i, segons les fonts, es van llogar fins al .
Durant el papat de Gregori el Gran molts dels monuments antics van passar a mans de l'Església, que era l'única autoritat efectiva. No obstant això, no tenia recursos per a mantenir-los, de manera que van caure en l'abandó i van ser víctimes de l'espoli. A l'edat mitjana, la decadència de la ciutat va afectar tots els monuments imperials. A més, els terratrèmols de 801 i 847 van provocar grans destrosses en un edifici que es trobava pràcticament abandonat i se situava als afores de la ciutat medieval.
Quan, el 1084, el papa Gregori VII va ser expulsat de la ciutat, molts monuments van caure en mans de famílies de nobles romans, que els van fer servir com a fortaleses. Al voltant del 1200, la família Frangipani es va apropiar del Colosseu i el va fortificar, fent-lo servir a manera de fortalesa i convertint-lo en la seva àrea d'influència. La seva activitat va anar disminuint progressivament, encara que es tenen notícies que, l'any 1332, s'hi va celebrar una gran festa amb bous per a la noblesa romana.Ambrós 2000: pàg.39
El gran terratrèmol de 1349 va danyar-ne greument l'estructura, fent que el costat extern sud s'ensorrés. Moltes d'aquestes pedres despreses van ser reutilitzades per a construir palaus, esglésies (inclòs el Vaticà), hospitals i altres edificis de tota Roma. Un orde religiós es va assentar en el terç nord del Colosseu i el va continuar habitant fins a principis del . Les pedres de l'interior de l'amfiteatre van ser utilitzades i extretes com si fos una pedrera per a reutilitzar-les en una altra part o (en el cas de la façana de marbre) cremar-les per obtenir calç viva. Les abraçadores de bronze que sostenien la maçoneria van ser arrencades de les parets, deixant nombroses marques. Encara avui es poden observar aquestes cicatrius a l'edifici.
Del al miniatura|Contrafort de reforç Al llarg dels segles i , el travertí que recobria el Colosseu va ser arrencat per reutilitzar-lo en altres construccions. Entre d'altres, es va utilitzar per al Palau Barberini i per al Port de Ripetta. Una coneguda dita llatina diu Quod non fecerunt Barbari, fecerunt Barberini (el que no es van atrevir a fer els bàrbars, ho van fer els Barberini). També es va utilitzar per cremar-lo i obtenir calç. L'espoli de pedres va continuar fins a 1749, quan Benet XIV va consagrar el monument com a lloc sant en memòria dels màrtirs allà executats, si bé es creu que la major part d'ells van ser martiritzats al Circ Màxim.