El berrichon és una llengua d'oïl parlada a l'antiga regió francesa de Berry, actualment a Centre – Vall del Loira, als departaments d'Indre, Cher, part de Cruesa, Loiret i Loir i Cher.
Classificació L'observatori lingüistic Linguasphere distingeix cinc variants de berrichon+bourbonnais : borbonès (Allier, Cher sud) nivernais (Nièvre) auxerrois (Yonne oest) haut-berrichon (Cher nord, Cher est) bas-berrichon (Indre i Cher) El declivi El francès s'ha difós en la burgesia i l'aristocràcia de Berry des del segle , de manera que el patois es va mantenir al camp. Els diferents esdeveniments històrics com la Revolució francesa i la instauració de l'escola gratuïta i obligatòria han portat el patois berrichon, com molt d'altres, a mantenir-se en situació molt precària, gairebé l'extenció.
Els nostres dies Tanmateix, de les traces d'aquest encara romanen i de les variants entre regions internes al Berry subsisteixen encara : per exemple, per la paraula «pie», se sentirà «edjasse» al nord i «ajasse» al sud, o encara : un «pochon» (un sac), «s'tantôt» (aquesta tarda), «l'tantôt» (la tarda), «patin» (sabatilla).
Lèxic i pronunciació Encara que no té gramàtica pròpiament dita ni oficial, el berrichon respon a certes regles de pronunciació. Així, es diferencia les «a» pronunciant-les obertes o tancades. Les «r» són sovint pronunciades. Les «o» esdevenen «ou», donant houmme, poumme, etc. El so «oi» esdevé «oé». Els sufixos en «–eur» esdevenen «-eux». «Leurs» esdevé així «ieux». Les terminacions en «eau» esdevenen «iau» (ex. «un siau d'iau»).
No és possible actualment parlar de patois berrichon, però sí francès acolorit o francès patoisé. La majoria dels berrichons queden tanmateix molt lligats a aquestes paraules i expressions i els utilitzen de manera habitual.
La conjugació també varia al present de l'indicatiu, la primera persona del singular, la tercera del singular i la tercera del plural es conjuguen de la mateixa manera, cosa que dona frases d'aquest tipus: «J’menons les oies». La majoria dels articles mantenen un troncament : «I m'nons les oies». Les terminacions també poden mantenir-se diferents del francès, com a l'impertet o al plural «-aint» substitueix «-aient» (ex. «I's étaint» en comptes de «Ils étaient»).
Al Berry és costum de precedir els noms per articles : «la» pels noms femenins i «eul'» (el) pels noms masculins.
Per anunciar el temps, no s'empra pas el pronom "il" (ell) sinó "ça" (això). Par exemple : "ça pleut" (això plou), "ça neigera", "ça a plu".
Algunes paraules i expressions del parlar de Berry : luma, cagouille, cagoui (escargot), péquiou (petit gos), mainguion (petit àpat), s'arreuiller (mirar amb atenció o insistència), lichonner (beure en excés), lâpaud (mandrós), aga! (interjecció que expressa sorpresa o dolor), lichoun'rie (llaminadura), pal'tau (jaqueta), arcander (treballar de valent), agât d'iau (aiguat), chian (gos), s'accutter (s'asseu), agouant (qualificatiu pejoratiu que pot variar segons la persona: difícil d'acontentar, desobedient), attifer (vestir), berlaudiot (idiota), biger (besar, fer un petó), bourrée (dansa berrichona), cabasson (caixa), caqueziau (mosquit), carroué, carroi, carroir (cruïlla), charibaude (vetllada a l'aire lliure), chieuve (cabra), formion, fromion (formiga), ch'tit (malvat, avar), daguenettes (pomes o peres seques), debesillé (posar en petits trossos (cuina), deteriorar), jau (polla), lichée (petita quantitat), la Naud (Nadal), ouche (jardí de la casa), chagner (mocar-se), bouchure (tanca), rag'nasser (fer soroll), etc.
Bibliografia Vocabulaire du Berry et de quelques cantons voisins, par un amateur du vieux langage . Par Hippolyte - François Jaubert. 1842. Dictionnaire Berrichon, Jean Tissier, imprimerie typographique et lithographique A. Gablin à Châteauroux, 1884. La Borne et ses potiers, Robert Chaton et Henri Talbot, éditions Delayance (épuisé). Le Patois berrichon, Hugues Lapaire, Librairie universitaire J. Gamber. 1925. Glossaire berrichon, Hugues Lapaire. Patois et parlures du bas Berry, P. Delaigue, Imprimerie Badel Châteauroux 1971. À temps pardu, Hubert Gouvernel, Maurice Bernardat imprimeur éditeur, La Charité sur Loire. Glossaire berrichon, Paul Lefèvre et Maurice Brasdu. SAS Éditions. Glossaire de la champagne berrichonne, Pierre-Valentin Berthier. Éditions Royer 1996. Glossaire rural du centre. Recueilli par Jean-Baptiste Luron. A-Z patrimoine. Le Parler du Berry et du Bourbonnais. Pierrette Dubuisson et Marcel Bonin. Éditions Bonneton. Henri Lemeuthe (1856-1929), comerciant i poeta nascut a Baugy (Cher), escriví poemes en berrichon. Alguns han estat publicats i es poden consultar als Archives du Cher. Les Berrichons le regard de Roger Pearron, Grandvaux Aux pays du Berry, Catherine et Bernard Desjeux Grandvaux "Patois et chansons de nos grands-pères en Berry" Christophe MATHO, Jeanine BERDUCAT et Daniel BERNARD Éditions CPE Novembre 2010
Vegeu també Jean-Louis Boncoeur Camille Delamour Hugues Lapaire Jacques Martel Jean Baffier Armand Toupet
Enllaços externs Petit diccionari Berrichon
Categoria:Llengües d'oïl