El Palau Alòs o del Marquès de Puertonuevo és una casa senyorial que es troba al carrer de Sant Pere Més Baix, 55 cantonada amb el carrer d'en Mònec, catalogada com a bé cultural d'interès local. Des de la seva rehabilitació el 2011, acull tres espais d'ús social.
Descripció Consta de planta baixa, principal, dos pisos i coberta. La façana, de 38 m de llarg, és de pedra de Montjuïc als baixos, amb estuc imitant carreus a la resta. A la planta baixa s'obre el portal carrosser des d'on s'accedia al vestíbul del pati, avui difícilment distingible degut a les obres de rehabilitació. A la façana s'emfatitza la importància del pis principal mitjançant la successió de nou balcons amb brancals i llinda de pedra motllurada. Els balcons tenen les llosanes de ferro i ceràmica, excepte el central que la té de pedra. El segon pis és més reduït en altura que el principal i disposa només de finestres, excepte per la finestra de l'extrem nord-est que disposa també de balcó amb llosanes de ferro i ceràmica. La façana es tanca amb un prominent ràfec de teules.
Al pati destaquen dos grans arcs escarsers. El segon és que porta a l'exterior i té les impostes decorades amb motllures. Al primer pis, s'obren balcons sense voladís i al segon finestres amb l'ampit motllurat. Una d'aquestes finestres té els brancals decorats amb fines columnes i un bust d'home en una imposta (el de l'altre costat no es conserva); a la llinda hi ha esculpit un arc mixtilini amb dos àngels que agafen un escut al frontó. Al pati es conserva una làpida dedicada per Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila, segon marquès de Puertonuevo, que recorda que el 1790 el Santíssim Sagrament s'hi refugià d'un xàfec. A sobre de la làpida hi ha un relleu d'unes fulles de vinya, raïm i espigues.
miniatura|esquerra|Façana del palau el 2005, abans de la rehabilitació miniatura|esquerra|Placa commemorativa dels fets de Corpus de 1790: SANCTISSIMO D.N. IESVCHRISTI. COR / PORI. QVOD. LATVM. ANNM. PARO / CHIALI. POMPA. IIII. ID. IVNII. AN. M.DCC. / XC. IMBRE. MAXIMO. DECIDENTE. MORA / TVM. HIC. EST. NOB. D. D. IOSEPHVS. IGNA / TIVS. DE. ALOS. ET. DE. SOLDEVILA. MAR / CHIO. DE PVERTONVEVO. FELIX. AD. EUM / DIVERTENTE. DEO. MONVMENTVM. POS. miniatura|esquerra|Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)
Història El palau pròpiament dit, descrit com una casa gran amb 5 portals i 3 botigues i 160 ¾ pams de façana, està format per cinc designes (parcel·les), la propietat de les quals fou reunida entre 1603 i 1638 pel paraire i comerciant Pau Amat «major» (1585-1652). El 1640, el seu fill Pau Amat «menor» va signar capítols matrimonials amb Teresa de Cardona i Calvo, senyora de Sant Vicenç de Castellet, i entre aquesta data i 1642, ja en plena Guerra dels Segadors, va fer reformar el conjunt per a transformar-lo en la seva residència, amb una inversió de 4.280 lliures. Teresa de Cardona va morir el 1648, deixant com a hereu universal el seu marit, que l'any següent es casaria en segones noces amb Eulàlia de Boixadors i d'Oms-Biure. Cap al 1689, el seu fill Josep Amat i de Boixadors (1658-1722) fixà la seva residència a Manresa, i el 1698, probablement a conseqüència del setge de l'any anterior, va demanar una llicència d'obres al casal. Durant la Guerra de Successió, aquest seria transformat en caserna, i el 1738, el donzell i doctor en drets Pau Ignasi d'Amat i de Picalquers, fill i hereu de Josep, el va vendre per 4.200 lliures a Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1687-1757), conseller reial i oïdor de la Reial Audiència de Catalunya,AHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/28, f. 221v-228, 11-05-1738. que el 1746 rebria el títol de marquès de Puertonuevo de mans de Felip V.
El 1677, l'argenter Joan Arnó va establir en emfiteusi al taverner Vicenç Carafí la casa cantonera amb el carrer d'en Mònec.AHPB, notari Bonaventura Famada, 18-04-1677. La seva vídua Madrona va nomenar hereu al seu nebot Josep Arnó, fill de Joan, que en tindria el domini mitjà i ⅓ de l'útil, i Miquel Carafí, germà de Vicenç, els ⅔ restants. Malmesa pel setge del 1697, l'any següent fou adquirida a aquests darrers pel fuster Francesc Masachs, excepte una «casa xica» situada cap a muntanya.AHPB, notari Francesc Serra, manual 875/26, 11-04-1698. Malmesa novament pel setge de 1713-1714, el 1716 Masachs va restituir-la a Arnó,AHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/16, f. 66v-67, 22-06-1716. que tot seguit va establir en emfiteusi la part de la cantonada al peixater Segimon GuardiolaAHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/16, f. 69v-71v, 29-06-1716. i la resta, incloent-hi un estable a sota de la «casa xica», al llogater de mules Pere Lletjós.AHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/16, f. 71v-72v, 29-06-1716. El 1748, aquest va vendre la seva propietat al primer marquès de Puertonuevo, que amb anterioritat a aquesta data ja havia adquirit la part de la cantonada.AHPB, notari Vicenç Simon, manual 993/10 (2a part), f. 38-42v, 26-05-1748.
El 1791, Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila (1723-1792), segon marquès de Puertonuevo, hi promogué diverses reformes, i va morir el 21 de febrer de l'any següent.AHPB, notari Francesc Comelles (substituït apud mortem per Antoni Comelles), manual 1.051/53, f. 1-2v, 21-02-1792. Obertura del testament de Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila; f. 2v-6, 24-02-1792. Transcripció del testament; f. 7-11v, 24-06-1782. Publicació del testament. Segons l'inventari post mortem, hi havia diverses estances com la cotxera, les cavallerisses, l'oratori, el saló, el rebedor, el rebost, la cuina i el jardí.AHPB, notari Francesc Comelles (substituït apud mortem per Antoni Comelles), manual 1.051/53, f. 16-28, 20-03-1792. El 1799, l'hereu Josep Ignasi d'Alòs i Barrera (1768-1823), tercer marquès de Puertonuevo, va permutar amb el seu veí, el taverner Genís Català, l'estable que hi havia a sota de la «casa xica» del carrer d'en Mònec —adquirida l'any anterior a Eulàlia Arnó, esposa de l'argenter Antoni Tramullas—AHPB, notari Jaume Morelló, 23-03-1798. per un passadís on hi havia una escala de cargol que pujava al primer pis d'aquella casa.AHPB, notari Jaume Morelló, 15-05-1799.
El marquès va morir sense descendència i fou succeït pel seu nebot Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs (1780-1834), fill de la seva germana Lliberata i del viguetà Ignasi Ramon de Sallés i Sanou. El 1824, el seu procurador Francesc Puigjaner i Valldeperas va demanar permís per a reparar el ràfec amb tortugada i un clavegueró al carrer d'en Mònec, i novament el 1826 per a reparar el repartidor d'aigua del carrer de Sant Pere Més Baix, les filtracions del qual malmetien la façana.
Ignasi Ramon de Sallés va ser succeït per la seva neboda Maria de Montcorb Juliana de Manresa i de Sallés, filla de la seva germana Maria Josepa i de Ramon de Manresa i d'Asprer, que va aportar la propietat com a dot al seu matrimoni amb Baltasar de Ferrer i de Parrella. El 1839 va demanar permís per a reedificar amb planta baixa i entresol una part del frontis del carrer d'en Mònec, que amenaçava ruïna, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.AHCB, C.XIV Obreria C-173/1839-093, 01-06-1839. El fill d'ambdós, Manuel de Ferrer i de Manresa (1824-1856), es va casar el 1850 amb Josepa Pujol de Senillosa i de Vedruna.
El 1887, Baltasar de Ferrer i Pujol de Senillosa (1857-1932), setè marquès de Puertonuevo, va vendre el palau a Marià Bernades i Guitart i la seva muller Maria Serra. El 1895, el nou propietari sol·licità permís per a modificar una finestra de la façana principal, transformant-la en una porta. El 1897, el fabricant de xocolata Eduard Pi va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric en el seu local dels baixos, i el 1898, Dolors Girbau, superiora d'una escola religiosa, va demanar permís per a col·locar-hi dos rètols.
El 1935, el Centro Obrero Aragonés, aleshores propietari de l'edifici —o, si més no, d'una bona part—, va sol·licitar permís per reformar-ne una part de les cobertes, substituint una teulada per un terrat transitable, i també convertí el pati interior en teatre. Posteriorment, durant el franquisme, s'hi establí la Penya Cultural Barcelonesa, que usà l'espai per a activitats d'esbarjo i per a la representació de comèdies i sarsueles. També en aquesta època s'hi instal·là el Museo de Trajes. Les activitats de la Penya Cultural Barcelonesa s'allargaren fins al 1994, moment en què el palau fou abandonat.
Cap al 2000 fou okupat per l'Anarko Penya Cultural. Els okupes hi establiren tallers i hi celebraren festes i van rebatejar el lloc com a «Primer Palau de la Pau». Aquesta etapa acabà la nit del 3 al 4 de febrer del 2006 amb el desallotjament de la comunitat, quan es produïren enfrontaments entre la Guàrdia Urbana i els okupes i veïns, amb un balanç de diversos ferits i uns quants detinguts. Un d'ells, Rodrigo Lanza, acusat de tirar una pedra a un guàrdia urbà que li hauria impactat al cap, va ser condemnat a cinc anys de presó a l'anomenat cas 4F.
Rehabilitació El 2003, els propietaris del palau (que a causa de diverses herències era repartit entre un grup inversor i dos ordes religiosos) realitzaren una consulta al Districte de Ciutat Vella per a convertir-ne una part en habitatges, i l'aleshores cap de Serveis Tècnics contestà positivament. Això no obstant, el 9 de maig del 2005, el mateix funcionari va rectificar i anuncià que el Consistori havia iniciat l'expropiació. El febrer del 2010, la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que l'Ajuntament havia de pagar als propietaris de l'immoble gairebé 2 milions d'euros, que suposaven un preu de 490 €/m².
La rehabilitació del palau i la seva apropiació per a usos socials i públics foren un dels elements centrals del projecte d'intervenció integral dels barris de Sant Pere i Santa Caterina (2004-2009). El 2007 s'hi dugueren a terme les primeres intervencions, centrades en enderrocs selectius. El 2010, amb uns tres anys de retard sobre la data prevista, s'iniciaren les obres de rehabilitació. El projecte va ser pressupostat inicialment en 5'7 M€ i fou adjudicat a AM Arquitectes. Això no obstant, acabà sent dut a terme per l'estudi Gausa+Raveau Actarquitectura i executat per l'empresa Copisa. El pressupost final pujà a 9'5 M€, un 65% per sobre de l'inicialment previst. L'edifici rehabilitat i els nous espais (3.332 m², dels quals 2.991 m² són útils) foren inaugurades el 20 de març del 2011. L'Escola Bressol Puigmal i el casal de joves Palau Alòs ocupen una part de la planta baixa i de la planta principal, mentre que el primer i el segon pis són destinats al centre de formació d'adults (CFA) Francesc Layret.
Galeria d'imatges
Notes
Referències
Vegeu també Hostal de la Bona Sort Can Marcet (Barcelona) Castellnou de la Plana Torre Roja de Viladecans Torre Albertí Can Senillosa Cases Manuel Pujol de Senillosa i Ignasi López
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix Categoria:Carrer d'en Mònec