El patrimoni documental, segons el Programa Memòria del Món de la Unesco, és un conjunt de documents que, en reflectir la memòria col·lectiva d'una comunitat, nació o societat, i en mostrar la diversitat dels seus idiomes, cultures i tradicions, es considera part del Patrimoni de la Humanitat. Aquest patrimoni està compost per elements que són movibles, consisteixen en signes, codis, sons o imatges i estan subjectes a ser conservats i, si escau, restaurats. Els suports d'aquests documents són inerts, però poden ser reproduïts i traslladats.
El problema de la definició En la segona meitat del , es considerava patrimoni documental als objectes que estaven al resguard de biblioteques o arxius, per la qual cosa només estava conformat per «documents històrics». El 1995, la UNESCO, a través del seu Programa Memòria del Món, crea un llisttat del que considera patrimoni documental: «manuscrits i documents únics i valuosos dipositats a les biblioteques i arxius de tot el món, Inclou també a tots els documents continguts, en qualsevol mitjà o suport, les reproduccions digitals i lA tradiciÓ oral». La UNESCO atorga una definició general amb el propòsit d'englobar la major quantitat de documents pertanyents a la humanitat, però convida a que cada Estat membre proposi la seva pròpia definició d'acord amb les seves circumstàncies. Fa una crida a modificar la definició de patrimoni documental, en cas necessari.
Del Patrimoni Nacional a Patrimoni de la Humanitat Perquè un document o conjunt de documents sigui considerat part del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ha de complir amb certes característiques. L'autenticitat és un requisit essencial, la qual cosa implica que ha de ser verificable que no és una còpia exactes ni una imitació d'un original. El document ha de ser únic i irreemplaçable, la qual cosa significa que la seva pèrdua representaria un empobriment significatiu del Patrimoni de la Humanitat a causa de la seva rellevància històrica. La transcendència mundial d'un document s'avalua en funció de la seva relació amb l'època, la seva importància geogràfica i el seu impacte en persones o grups clau en el decurs històric. El tema central del document ha de reflectir un aspecte rellevant dins del context històric, cultural i social de la seva producció, i la seva forma i estil han de ser adequats per a preservar la seva materialitat i mitjà originals. La raresa es refereix al fet que el document sigui un representant únic d'uns altres que han desaparegut. La integritat del document s'avalua per a assegurar que està complet i no ha sofert modificacions. Concretament, l'amenaça avaluada aborda els riscos sobre la seva seguretat i conservació en el lloc de resguard. A més, es requereix un pla de gestió que contempli mesures per a la seva preservació, conservació i divulgació.
Referències
Categoria:Patrimoni cultural