miniatura|The Lion King al New Amsterdam Theatre, 2003 El teatre de Broadway, habitualment simplement anomenat Broadway, és una actuació teatral presentada en un dels quaranta teatres professionals amb més de 500 seients localitzats al Theatre District, situats a la zona de Broadway, el Lincoln Center, a Manhattan, Nova York.Pincus-Roth, Zachary."Ask Playbill.com: Broadway or Off-Broadway—Part I" Playbill.com, February 7, 2008 Juntament amb el barri de teatre del West End londinenc, el teatre de Broadway és àmpliament considerat al màxim nivell del teatre comercial al món anglofon.
El districte teatral de Broadway és una popular atracció turística de Nova York. Segons l'associació professional The Broadway League, els espectacles de Broadway van ingressar 1.081 milions de dòlars en venda d'entrades durant el 2011, comparats amb els $1.037. milions dels 2010. Els espectadors el 2011 van ascendir a 12,13 milions de persones."Broadway Calendar-Year Statistics" broadwayleague.com, accessed April 24, 2012
Segles i miniatura|Interior del Park Theatre, construït al 1798 Inicis del teatre a Nova York Nova York no va tenir una vida teatral significativa fins al 1750, quan els actors-mànagers Walter Murray i Thomas Kean van establir una companyia resident al teatre del carrer Nassau Street, que allotjava unes 280 persones. Representaven obres de Shakespeare i òperes de ballada com The Beggar's Opera.Kenrick, John."John Kenrick article on the history of NY theatre" Musicals101.com, accessed August 26, 2011 (Copyright 2003-2005) El 1752, William Hallam envià una companyia de dotze actors des de Gran Bretanya fins a les colònies amb el seu germà Lewis com mànager. Van crear un teatre a Williamsburg, Virgínia, i van estrenar-lo amb The Merchant of Venice i The Anatomist. La companyia es traslladà a Nova York a l'estiu de 1753, interpretant òperes de ballada i farses de balada. La Guerra de la Revolució (1775–1783) va suspendre el teatre a Nova York, però tornà el 1798, quan es va construir el Park Theatre a Chatham Street, amb 2.000 seients. El Bowery Theatre s'inaugurà el 1826,"Bowery Theatre history, Internet Broadway Database listing" Internet Broadway Database seguit per altres. Blackface minstrel shows, una típica forma d'entreteniment americana, va fer-se molt popular durant la dècada dels anys 1830, i encara més amb l'arribada de Virginia Minstrels durant la dècada de 1840.Kenrick, John."Musical Diversions", Theatre in NYC:History – Part II, c. 2005 Musicals101.com, accessed August 26, 2011
Des dels 1840 P. T. Barnum operava un complex d'entreteniment a Lower Manhattan. El 1829 s'inaugurà Niblo's Garden i aviat esdevingué un dels principals punts d'atracció nocturns de Nova York. El 1847 s'inaugurà l'Astor Place Theatre. El 1849 va esclatar una revolta quan els patrons de classe baixa del Bowery es queixaren que eren percebuts com a snobs per les classes altes del Astor Palace: «Després de la Revolta de l'Astor Place de 1849, l'entreteniment a Nova York es dividí en línies de classe: l'òpera era principalment per les classes altes i mitja-alta, els minstrel shows i els melodrames eren per les classes mitjanes, i els shows de varietats en sales de concerts eren per les classes treballadores i per les classes mitjanes-baixes.»Snyder, Robert W. The Encyclopedia of New York City (New Haven: Yale University Press, 1995), Kenneth T. Jackson, editor, p. 1226.
Les obres de Shakespeare eren habitualment representades als escenaris de Broadway durant aquest període. L'actor americà Edwin Booth hi va destacar i va ser conegut internacionalment per la seva interpretació del Príncep Hamlet. Booth l'interpretà en cent funcions consecutives al Winter Garden Theatre el 1865 (una sèrie que va acabar uns mesos abans que el seu germà John Wilkes Booth assassinés Abraham Lincoln). Posteriorment reviuria el paper al seu propi Booth's Theatre (dirigit pel seu germà Junius Brutus Booth, Jr.). Entre altres famosos actors shakespearians novaiorquesos d'aquesta època hi ha Henry Irving, Tommaso Salvini, Fanny Davenport i Charles Fechter. miniatura|Programa dIxion de 1868 Lydia Thompson va arribar a Amèrica el 1868 al capdavant d'un petit grup de teatre, adaptant les populars burlesques angleses pels públics de classe mitjana novaiorquesos. La companyia de Thompson, anomenada les «British Blondes», va ser l'entreteniment més popular a Nova York durant la temporada 1868-69: «les excentricitats de la pantomima i del burlesc, amb la seva curiosa combinació de comèdia, paròdia, sàtira, improvisació, cançó i balls, actuacions de varietats, extravagants efectes escenogràfics, bromes i vestits picants, ja familiars pels públics britànics, van prendre Nova York tempestuosament.»Hoffos, Signe and Moulder, Bob. "Desperately Seeking Lydia" and "Appreciating Lydia" The Friends of Kensal Green Cemetery Magazine, Vol. 43, Autumn 2006, p. 1–7 L'obra que va ser programat inicialment per a sis mesos va quedar al cartell sis anys molt profitosos.Gänzl, Kurt. "Lydia Thompson", Encyclopaedia of the Musical Theatre, Blackwell/Schirmer (1994),
Naixement del musical i postguerra civil El teatre a Nova York es traslladà gradualment cap al Midtown des de 1850, on hi havia lloguers més econòmics. El 1870 el cor de Broadway estava a Union Square, mentre que cap a la fi del segle hi havia diversos teatres prop de Madison Square. Els teatres no van arribar a Times Square fins al pas al , i el teatre de Broadway no es consolidà fins que diversos teatres van ser construïts als voltants de la plaça durant les dècades de 1920 i 1930. El primer musical de llarga estada a Broadway es deia The Elves, que es representà cinquanta vegades el 1857. Les estades a Nova York seguien estant molt lluny al darrere de les de Londres,"Longest Running Plays in London and New York" dgillan.screaming.net (stagebeauty.net), copyright 2007, accessed August 26, 2011 però el musical burletta Seven Sisters, de Laura Keene, va batre tots els rècords previs de Nova York amb 253 funcions el 1860. Va ser durant una actuació de la companyia de Keene a Washington DC de l'obra Our American Cousin que Abraham Lincoln va ser assassinat. miniatura|esquerra|The Black Crook (1866), considerat pels historiadors com el primer musical.Sheridan, Morley. Spread A Little Happiness:the First Hundred Years of the British Musical, New York: Thames and Hudson, 1987, , p.15 La primera peça que conforma a la concepció moderna de musical, amb música escrita per a l'obra i dansa que ajudi a narrar la història, va ser The Black Crook, estrenada el 12 de setembre de 1866. La producció s'estenia durant cinc hores i mitja, però malgrat la seva longitud, va representar-se 474 vegades, un rècord. El mateix any, The Black Domino/Between You, Me and the Post, va ser el primer show batejat com a «comèdia musical».
Tony Pastor estrenà el primer teatre de vodevil a una illa a l'est d'Union Square el 1881, on actuava Lillian Russell. Els comediants Edward Harrigan i Tony Hart produïren i protagonitzaren musicals a Broadway entre 1878 (The Mulligan Guard Picnic) i 1885, amb llibret i lletres de Harrigan i música del seu sogre, David Braham. Aquestes comèdies musicals presentaven personatges i situacions preses de la vida diària de les classes baixes de Nova York, i representaven un significatiu pas endavant del vodevil i el burlesque cap a una forma més literària. Les protagonitzaven cantants d'alta qualitat (Lillian Russell, Vivienne Segal i Fay Templeton), en lloc de les dones de dubtosa reputació que normalment protagonitzaven les formes anteriors del musical.
A mesura que milloraven els mitjans de transport, la pobresa a Nova York disminuïa i l'enllumenat dels carrers feien més segur viatjar de nit, s'incrementà enormement la quantitat de patrons potencials pel creixent nombre de teatres. Les obres podien estar més temps al cartell i seguir cridant l'atenció del públic, portant a majors beneficis i a unes produccions millors. Igual que a Anglaterra, durant la segona meitat del segle el teatre començà a netejar-se, amb menys prostitució dificultant l'assistència de les dones al teatre. Les exitoses operetes de Gilbert i Sullivan van arribar a Nova York (tant pels autors com per produccions pirates), sent H.M.S. Pinafore la primera el 1878. Van ser imitats pels productors americans, com Reginald De Koven amb Robin Hood (1891), o John Philip Sousa amb El Capitan (1896), juntament amb òperes, ballets i d'altres èxits europeus.
1890s A Trip to Chinatown (1891), de Charles Hoyt, esdevingué el gran èxit, ocupant l'escenari en 657 funcions; una marca que no seria superada fins al 1919 amb el musical Irene. El 1896, els propietaris de teatre Marc Klaw i A. L. Erlanger formaren el Theatrical Syndicate, que controlaria gairebé tots els teatres legítims dels Estats Units durant els propers 60 anys.Kenrick, John."Kenrick's summary of New York theatre from 1865–1900" Musicals101.com, accessed August 26, 2011 Malgrat això, teatres de vodevil i de varietats proliferaren, i l'Off-Broadway quedà establert ja a l'acabament del .
A Trip to Coontown (1898) va ser el primer musical totalment produït i interpretat per afroamericans en un teatre de Broadway (majoritàriament inspirat en les rutines del minstrel shows), seguit pel ragtime Clorindy the Origin of the Cakewalk (1898) i l'exitós In Dahomey (1902).Durant la dècada de 18890 i inicis de 1900 es representaren centenars de comèdies musicals a Broadway, escrites al Tin Pan Alley i on treballaren compositors com Gus Edwards, John Walter Bratton i George M. Cohan (Little Johnny Jones (1904), 45 Minutes From Broadway (1906) i George Washington Jr. (1906)). Malgrat tot, les estades a Nova York eren relativament curtes, llevat d'algunes excepcions, comparades amb les estades a Londres, fins a la I Guerra Mundial.
Inicis del segle XX Diversos musicals britànics aconseguiren un gran èxit a Nova York, incloent-hi Florodora el 1900–01. miniatura|esquerra|Victor Herbert Als primers anys del , a les importacions de les operetes populars del continent de final del se'ls uniren els shows del Princess Theatre de la dècada de 1910 per escriptors com P. G. Wodehouse, Guy Bolton i Harry B. Smith. Victor Herbert, el treball del qual incloïa algunes obres musicals íntimes amb posades en escena modernes, així com el seu ventall d'operetes (The Fortune Teller (1898), Babes in Toyland (1903), Mlle. Modiste (1905), The Red Mill (1906) i Naughty Marietta (1910).Midkoff, Neil."Discovering Dorothy" home.earthlink.net, accessed August 26, 2011
Sent The Red Mill el primer, els espectacles instal·laren cartells elèctrics als teatres. Com que els llums de colors es cremaven massa aviat, s'empraven els llums blancs, de manera que Broadway passà a anomenar-se "The Great White Way" (El Gran Camí Blanc). L'agost de 1919, l'Actors Equity Association demanà un contracte estàndard per a totes les produccions professionals. Després que la vaga s'estengués per tots els teatres, els productors es van veure obligats a acceptar-ho. A la dècada de 1920, els Shubert Brothers controlaven la majoria dels teatres del sindicat Erlanger. miniatura|Els teatres Winter Garden, Maxine Elliott's, Casino i Knickerbocker Theatres de Broadway a la dècada de 1920.
La competència del cinema