Lumpenus lampretaeformis és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Morfologia Fa 50 cm de llargària màxima, té un cos allargat semblant al d'una anguila i és de color marró clar al dors, blavós als flancs i verdós groguenc al ventre. Té nombroses taques irregulars marrons al cos. Musell rom, boca recta i amb el maxil·lar superior sobresortint per sobre de l'inferior. Aleta caudal punxeguda. Una sola aleta dorsal estesa gairebé al llarg de tota la longitud del cos. L'aleta anal abasta al voltant de dos terços de la longitud corporal total. L'orifici anal s'ubica cap al centre del cos i fa que la part posterior comprimida del cos sigui més llarga que la part davantera més arrodonida. Els radis de les llargues aletes dorsal i anal són espinosos però bastant tous. Peduncle caudal curt. Escates petites. Pell bavosa. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.NatureGate
Ecologia És un peix marí, demersal (entre 30 i 373 m de fondària,Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p. normalment entre 40 i 100),Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36 no migratoriBfN, 2012. Threatened Biodiversity in the German North and Baltic Seas – Sensitivities towards Human Activities and the Effects of Climate Change. (En preparació). i de clima temperat (8 °C-14 °C;Nash, R. D. M., 1980. Laboratory observations on the burrowing of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis (Walbaum), in soft sediment. J. Fish Biol. 16:639-48. 80°N-41°N, 71°W-55°E), el qual viu a l'Àrtic i l'Atlàntic nord des de SpitsbergenDolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p fins a Escandinàvia, la mar del Nord,Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210. el sud de la mar BàlticaWinkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p. (una població aïllada, probablement un vestigi de la darrera glaciació), les illes Fèroe, Islàndia, Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp. Grenlàndia,Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès). la península de Labrador, Terranova i la badia de Massachusetts, incloent-hi Noruega,Svenning, M.-A., S. E. Fagermo, R. T. Barretts, R. Borgstrøm, W. Vaders, T. Pedersen i S. Sandring, 2005. Goosander predation and its potential impact on Atlantic salmon smolts in the River Tana estuary, northern Norway. J. Fish Biol. 66(4):924-937. Dinamarca, Suècia, Alemanya, Polònia, Rússia, Estònia,Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p. Lituània, Letònia, Finlàndia,Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Helsinki. 357 p. (en finès). la Gran Bretanya, Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112. Escòcia),Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419.Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, Gran Bretanya. 524 p.Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143. l'illa de Man, Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya el CanadàCoad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.McAllister, D. E., V. Legendre i J. G. Hunter, 1987. Liste de noms inuktitut (esquimaux), français, anglais et scientifiques des poissons marins du Canada arctique. Rapp. Manus. Can. Sci. Halieut. Aquat, 1932,106 p.Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p. (com ara, el Quebec)Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines. i Maine (Estats Units)).FishBase FishBase GBIF Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3 anys de vida (quan fa prop de 20 cm de llargada) i la fresa (al voltant de 1.000 ous dipositats al fons del mar i en aigües fondes) té lloc entre el desembre i el gener. Viu en túnels en forma de "Y" en el fang, els quals suposadament són emprats per a la cura parental dels ous.Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419
Alimentació Menja petits crustacis, mol·luscs, cucs i ofiuroïdeus. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
Depredadors És depredat per Raja radiata,Berestovskiy, E. G., 1990. Feeding in the skates, Raja radiata and Raja fyllae, in the Barents and Norwegian Seas. J. Ichthyol. 29(8):88-96. a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i Hippoglossoides platessoides,Berestovskiy, Y. G., 1995. Feeding habitats and strategy of american plaice, Hippoglossoides platessoides limandoides, in the Barents and Norwegian seas. J. Ichthyol. 35(5):40-54. a Alemanya pel bacallà (Gadus morhua), a la Gran Bretanya per la foca comuna (Phoca vitulina),Tollit, D. J., A. D. Black, P. M. Thompson, A. Mackay, H. M. Corpe, B. Wilson, S. M. Van Parijs, K. Grellier i K. Parlane, 1998. Variations in harbour seal Phoca vitulina diet and dive-depths in relation to foraging habitat. J. Zool., Lond. 244:209-222. a Irlanda pel rap blanc (Lophius piscatorius)Crozier, W. W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665 i als Estats Units pel rap americà (Lophius americanus).FishBase Les seues principals amenaces són l'eutrofització i la pèrdua del seu hàbitat.Helsinki Commission - Baltic Marine Environment Protection Commission És inofensiu per als humans.
Referències
Enllaços externs
AQUATAB BioLib ION
Categoria:Estiquèids