Francesc Borràs i Farràs (Balaguer, la Noguera, 1891-1969) Segons , Borràs va morir l'any 1968. fill d'en Josep Borràs i de Mònica Farràs i casat amb Manuela Biel amb la qual va tenir una única filla. Va ser un pintor català, que va rebre la seva primera formació artística a Balaguer, de la mà de mossèn Nadal Puig. Aquest aprenentatge del dibuix des de la seva més tendra joventut, donà a en Francesc Borràs una mà segura en la definició de les formes que a vegades manca en pintors de formació tardana i autodidacta. El 1907 es va presentar al concurs de pensionats artístics convocat per la Diputació de Lleida i va obtenir la meitat de la dotació de la beca, ja que l'altra meitat es va concedir a Miquel Viladrich. Això no obstant, aquesta pensió li permeté viatjar a Barcelona i ingressar a l'escola de Llotja, i en anys posteriors, altres pensionats de la mateixa Diputació Provincial li permeteren viatjar a París,. El 1910 va participar a Barcelona a “L’exposició del retrat” i el 1912 a una “Exposició d’artistes lleidatans” que es feu a Lleida. L'any 1914 viatjà a Itàlia gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona. A Itàlia contactà amb les noves tendències artístiques. Més tard feu una estada a Andorra on pintà diversos retrats i apunts tant de consellers, síndic, sotsíndic i secretari com d'altre persones de les Valls per preparar l'obra El Consell de les Valls. A partir d'aquests apunts i retrats, va emprendre la realització de l'obra a Balaguer. Un cop acabada, la va voler presentar a Madrid, a la Exposición de Bellas Artes però li fou rebutjada degut a les seves grans dimensions. Actualment es desconeix on pot ser aquesta obra que sembla que va ser comprada per secretari del jutjat de Balaguer d'aleshores. L'any 1922, retornà a la seva Balaguer natal d'on pràcticament no es mouria mai més. Una vida familiar plena de desgràcies i dolor segurament va contribuir-hi. En la seva particular concepció de la vida i de l’art, en Francesc Borràs es limità a fer alguna exposició a Balaguer, només un cop, el 1947, exposà a Barcelona (a la prestigiosa galeria “Syra”, concretament) i ho acabà d’adobar amb la seva usual negació a vendre les seves obres. Poc abans, el 1944 una de les seves natures mortes va obtenir un accèssit en el primer Concurs Exposició de Belles Arts celebrat a Lleida. Es conserva obra seva al Museu de la Noguera de Balaguer, al Consell de les Valls d'Andorra i a diverses col·leccions privades.
A Balaguer, en Francesc Borràs hi pintà les seves places i mercats, el riu i l’església de Santa Maria, amb dones feineres carregades amb cistells i pagesos i animals que es mouen ignorants de la mirada del pintor, com si fossin una transposició dels vilatans de Brueghel a les nostres terres. També hi pintà natures mortes elegants i minimalistes, algunes gairebé espirituals, destacant les notables entonacions dels blancs de les estovalles i de la vaixella que en elles hi sabé fer. I també hi pintà retrats, molts dels quals encarregats i pagats per persones benestants, però altres els pintà per pròpia voluntat i fins i tot a desgrat dels retratats. Ja ben aviat va sentir predilecció pels temes de figura i escollí retratar els tipus de la terra, els pagesos i ramaders, els pobres que rondaven pels camins i tot tipus de personatge que resultés interessant més enllà de les convencions socials. A vegades, la captació psicològica del personatge i la noblesa que infon en la nuesa de la seva mirada ens recorden Velázquez. En aquest sentit, els retrats que feu dels consellers andorrans són paradigmàtics. Comentari a part mereixen els seus “retrats” del Sant Crist de Balaguer. Va pintar la imatge del Sant Crist de Balaguer diverses vegades i amb diversos plantejaments però sempre amb un sentiment de profunda religiositat. Si un es mira un d’aquests “Sant Cristos del Borràs” no pot gens menys que sentir la serenor del dolor que traspua.
Referències
Bibliografia
Diccionario Ràfols de Artistas de Cataluña, Baleares y Valencia. Edicions Catalanes S.A. y La Gran Enciclopedia Vasca. 1980.
Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Artistes balaguerins Categoria:Pintors noguerencs Categoria:Pintors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Pintors catalans del sud nascuts al segle XIX