Hispania revista (1899-1903) fou una publicació artística i literària, escrita en castellà en ple moviment modernista a Barcelona. Aquesta revista engloba un total de 93 números dels quals hi van col·laborar artistes tan coneguts com Ramon Casas, Joaquim Mir, Aleix Clapés i Puig entre d'altres. Aquesta revista va viure dos etapes força diferenciades, la primera tenia a Hermenegildo Miralles com a editor i propietari, i un any després de la seva retirada, la revista va passar a ser dirigida per Aleix Clapés i Puig durant una breu segona època.
Publicada durant l'època del modernisme català, tot i ser una revista molt conservadora en l'aspecte artístic, va tenir en compte els artistes modernistes més importants afegint imatges a color amb moltes de les obres d'aquests autors contemporànis.
Història Primera etapa (1899 -1902) miniatura|Portada de la revista nº4 de Hispania Hispania revista, és una revista publicada en plena època modernista, davant la competència de revistes com La Ilustració Catalana (1880-1894), L'Avens (1881-1884) que tindrà una segona etapa on serà coneguda com L'Avenç i La ilustración artística (1882-1916) editada per la casa Montaner y Simón les tapes de les quals es feien a la casa Miralles.
La revista arrenca amb Hermenegildo Miralles com propietari i editor, Francesc Miquel i Badia i Josep Pascó com a directors artístics i Ezequiel Boixet i Castells com a director literari. El primer exemplar d'aquesta revista, és publicat l'1 de gener de 1899.
La revista va començar a publicar-se mensualment, tal com informa la mateixa revista, amb un total de vint pàgines de les quals, hi van sempre units, sempre que sigui convenient, uns altres quatre suplements. A partir del 15 d'abril del 1899, moment també en què mor el director artístic Francesc Miquel i Badia i a la revista ja no consta qui té tal càrrec, s'anuncia als lectors d'Hispania que la publicació sortirà quinzenalment, es produirà una reducció de pàgines, de vint a setze, i endemés, el preu de l'exemplar serà de 2 rals.
En els dos últims números de l'any 1901 de la revista, corresponents al 68 i al 69, s'informa als lectors que a partir de l'any següent, per tal que Hispania aconsegueixi ser la revista més artística, variada i interessant del mercat, ampliarà les seves pàgines a vint-i-quatre per publicació. Adverteix també als susbscriptors, que el pagament es farà anualment, i que serà de 15 pessetes, igualment, però, la compra d'un únic exemplar seguirà costant 2 rals. Aquest article també apareix repetit en el número 70 de la revista, la primera publicació del 1902.
En els números 89 i 90 de la revista, publicats l'octubre i el novembre de 1902, Miralles escriu un article on informa als seus lectors que a partir de l'any 1903, el nou director de la revista passarà a ser Aleix Clapés i Puig, convertint-se també en el director artístic. Miralles deixa Hispania, passant a ser propietat d'Aleix Clapés.
Segona etapa (1903) A finals de l'any 1902, Hermenegildo Miralles va anunciar a les planes de la revista que aquesta havia estat venuda al pintor català, Aleix Clapés.H.M., Hispania, IV, núm. 90 (15- XI- 1902), p.487 Aquest intentà, a principis del 1903, fer una revista que englobés la resta d'Espanya, eludint potser a l'encapçalament de la revista. Clapés augmentà el format de la revista i creà una sèrie de seccions fixes sobre política, art, dames....Malgrat aquest nou caire que prenia la revista, va ser a l'agost del 1903, després d'haver publicat una quinzena de números, quan la revista va deixar de publicar-se.
Fundadors i directors miniatura|Esquela mortuoria dedicada a Miquel i Badia, revista Hispania núm. 7 Hermenegildo Miralles, un dels principals i més famosos industrials de les arts gràfiques de Barcelona, també era el director i l'editor de la revista Hispania. Però allò que és més rellevant és que va ser el fundador de la revista Hispania el gener de l'any 1899. Es va especialitzar en la litografia i l'enquadernació artística i industrial, i va treballar per l'editorial Montaner y Simón. Era un home capaç de configurar una revista il·lustrada amb litografies del seu propi taller, però cal tenir en compte que, no era ni periodista, ni un home capaç d'escollir els seus col·laboradors literaris i artístics de la seva revista. És per això, que va buscar el personal adient perquè l'assessorés en aquest camp. Un dels principals col·laboradors de Miralles, tot i que no apareix en els crèdits de Hispania, i el va guiar en l'àmbit literari de la publicació va ser Narcís Oller. Tal com es demostra a en la correspondència epistolar entre aquest i Pere Galdós del 14 de desembre de 1897, un any abans de la publicació de la revista.
Com a director literari de Hispania figura el periodista Ezequiel Boixet, el «Juan Buscón» de La Vanguardia i firmava els seus articles de la revista amb el seu pseudònim. Tenia molta facilitat de redacció i cultivava el gènere humorístic de la paròdia
Com a directors artístics figuraven el crític Francesc Miquel i Badia i el dibuixant Josep Pascó. Al març del 1899, Pascó ja no consta com a codirector artístic en els crèdits de la revista, encara que, continuarà treballant per la revista. I realitzarà les enquadernacions dels quatre volums de la revista. I també els anuncis comercials que es publicaran fins al final de la publicació. Miquel i Badia era més un historiador de l'art que no pas un crític tal com s'observa en la seva habitual sessió de la revista "Arte antiguo" o bé, el número monogràfic sobre Velázquez. D'aquest manera Francesc Miquel i Badia ja constava com a únic director artístic, i a partir del 15 d'abril del 1899, no consta qui dirigeix la direcció artística, fet que cal situar en el canvi de periodicitat o bé, en la mort de Miquel i Badia, el 28 de maig. El relleu passarà a mans de Raimon Casellas. Hispania experimentarà un canvi molt important produït per a la sobtada mort del seu director artístic, anunciada amb una esquela mortuària a la revista,. que està completament dedicada a Velázquez, del qual Miquel i Badia havia preparat i on havia publicat el seu últim article El realismo de Velázquez
La direcció literària continua guiada per Ezequiel Boixet però, en realitat, era el director artístic qui feia i desfeia en tots els aspectes, tal com es pot veure en les cartes de Boixet a Casellas.A. C., Correspondència
El segon director artístic, Josep Pascó, representava el modernisme decoratiu equivalent en sentit de l'Art Nouveau. Pascó juntament amb Josep Triadó, un dels màxims decoradors del llibre modernista, donava el toc gràfic modern que tant buscava el seu propietari. Tanmateix, tal com hem dit abans, a partir de la tercer publicació de la revista el seu nom desapareix i de mica en mica, la seva participació s'anirà fent més efímera.
Col·laboradors habituals Entre els col·laboradors habituals que participen en la revista s'hi pot veure una clara distinció. Els col·laboradors que s'encarreguen de la part més literària, i la part més artística que s'encarrega de donar vida a la revista amb les portades, les representacions artístiques i les il·lustracions dels textos.
Col·laboracions literàries Les signatures habituals que hi apareixen provenen bàsicament del periodisme barceloní, això no obstant, també cal destacar la presència d'escriptors i periodistes madrilenys.
Jacinto Octavio Picon Rodrigo Soriano Eusebio Blasco Vital Aza Manuel Bueno Alfonso del Mar Antonio Cortón Juan Ramón Mélida Manuel Lassala Santiago Rusiñol Josep Aladern Josep Morató Esteve Sunyol Wilfred Coroleu Pompeu Gener Rafael Puig Valls Raimon Casellas Ezequiel Boixet José Maria de Pereda Magí Morera Galícia Marcelino Menéndez Pelayo
Col·laboracions artístiques miniatura|Portada de la revista nº57 Aquesta presència catalana encara és més explícita en el terreny de les col·laboracions artístiques, malgrat que hi apareguin les firmes d'alguns d'artistes espanyols. El món artístic català hi surt fortament retratat, sobretot els artistes més rellevants del Modernisme. Portades Ramón Casas Arcadi Mas i Fondevila Joaquim Mir Feliu de Lemus Carlos Vázquez Joan Brull Antonio Utrillo Ricard Canals Dionís Baixeras i Verdaguer Joan Llimona Alexandre de Riquier Joan Llaverias Josep Triadó
miniatura|Il·lustracions de la revista núm. 23 p.21
Reproduccions artístiques Xavier Gosé Rovira Josep Maria Tamburini Dalmau Aleix Clapés Joaquim Mir Francisco Bonnín Guerín Josep Triadó Hermenegild Anglada Camarasa Oleguer Junyent Sans Francesc Sardà Làdico Joaquim Torres Garcia Darío de Regoyos Valdés Ricard Canals Juli Borrell Pla Josep Lluís Pellicer Baldomer Gili Roig Joan Llimona Ricard Opisso Sala Joaquim Sorolla Bastida
Il·lustracions de textos Joaquim Mir Francisco Bonnín Guerín Oleguer Junyent Arcadi Mas i Fondevila Antonio Utrillo Ricard Opisso Sala
Format de la revista miniatura|Imatge a color de les Hilanderas de Velazquez, revista nº7 p.56-57 Hispania, com la majoria de revistes modernistes d'aquesta època, presenta una decoració eclèctica i no va ser una revista d'informació cultural, no s'interessava per cap espectacle ni exposició, cosa que explica el perquè de la seva curta durada. Al principi no tenia cap secció fixa i semblava una revista de creació, on els artistes publicaven els seus escrits o difonien les seves pintures. Tenia un format de 31,5 x 23 cm i constava de 20 pàgines, generalment. El text normalment apareixia en dues columnes, enquadrat amb imatges a manera de Jugend amb decoracions de Josep Triadó, Jacinto Octavio Pascó o Guardiola, i moltes de les pàgines només tenien il·lustracions sense cap text. La revista donava molta més importància a les imatges, que configuraven un gran percentatge de l'espai, que no pas el de les paraules. En un principi no hi havia un format concret, així que, les decoracions podien variar segons l'article o el mateix artista. A partir de 1901 la decoració floral que acompanyava els textos, i sobretot a la poesia, va anar desapareixent donant així un to més modernista a la revista. Hi va haver una evolució que es va notar al passar, de ser una revista artística a una de més cultural, creixent el percentatge de fotografia a la revista per sobre dels dibuixos i reproduccions artístiques. Hi havia pàgines en color des del primer moment de creació de la revista i també tricromies que acostumaven a venir del taller fotogràfic de J.Thomas.
Abans que neixés la revista, el propietari ja tenia clar que volia que estigués determinada per l'estil de la revista alemanya. Això és comprovable amb la carta del 14 de desembre de 1897 entre Narcís Oller i Benito Pérez Galdós, on aquest últim contesta al novel·lista català, i on podem veure l'opinió que aquest expressa sobre la revista. Galdós opina que si Hispania és com Jugend gaudirà d'un èxit segur.
Francesc Fontbona comenta del format i la decoració:
En canvi, un article de Jordi Castellanos i Vila critica la frivolitat de Miralles en posar per sobre els seus interessos econòmics que els interessos formals de la revista. En aquesta crítica a Miralles es diu que aquest crea la revista per poder utilitzar-la com un medi de publicitat per les seves produccions i que va agafar com a model la revista Jugend perquè era la revista de moda en aquell moment.
Estructura de la revista miniatura|Sumari que apareix a la contracoberta del segon número de la revista Pel que fa a l'estructura de la revista, com ja hem dit abans, aquesta no presenta una estructura fixa. L'estructura està supeditada al contingut de la mateixa i va variant segons els articles, les il·lustracions que apareixen i les necessitats de la revista amb els seus números especials dedicats a personatges o a exposicions, com per exemple el núm. 44 dedicat a Soler y Robirosa, escenògraf català, per la seva mort.H.M., Hispania, II, núm. 44 (15- XII- 1900) miniatura|Text que apareix a la revista núm. 50, p.92