El cucut bronzat lluent (Chrysococcyx lucidus) és una espècie d'ocell de la família dels cucúlids (Cuculidae) que habita selva, bosc, matolls, horts i ciutats d'Austràlia, Indonèsia, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó i Vanuatu. Anteriorment es classificava en el gènere Chrysococcyx.

És un cucut molt petit, que només fa entre 13 i 18 cm de llargada, i parasita principalment nius en forma de cúpula de diverses espècies de Gerygone, amb una distribució que correspon en gran manera a la d'aquest gènere. També pot parasitar altres espècies d'Acanthizidae, i és també l'espècie d'ocell paràsit de cria més meridional del món, estenent-se fins a almenys 46°S a Nova Zelanda.

Descripció El cucut bronzat lluent és un ocell difícil de detectar i més fàcil d'escoltar, fa entre 13 i 18 cm de longitud total, té una envergadura de 25 a 32 cm i pesa uns 25 g. És lleugerament més gros que el cucut bronzejat de Horsfield (C. basalis). Té les parts superiors de color daurat metàl·lic o verd coure i les galtes i les parts inferiors blanques amb franges de verd fosc. La femella és similar amb una brillantor més porpra a la corona i el clatell i franges amb tocs bronzejats al ventre. El bec és negre i les potes són negres amb la part inferior groga.

Distribució i hàbitat El cucut bronzat lluent és un visitant d'estiu a l'est d'Austràlia des de la península del Cap York a Queensland fins a la península d'Eyre a l'Austràlia Meridional i l'illa dels Cangurs i Tasmània, així com a l'oest d'Austràlia des de Carnarvon al nord fins al sud-oest i a l'est fins a Esperance. Aquests hivernen a les illes Petites de la Sonda i a Nova Guinea. Les poblacions de Nova Zelanda hivernen a les illes Salomó i arriben a Nova Zelanda des de mitjan agost, tot i que no són comunes fins a l'octubre. S'estenen fins a les illes Stewart i Chatham i es troben a una altitud de 1.220 m. Les subespècies insulars no són migratòries.

Comportament i ecologia Reproducció La femella de cucut bronzat lluent pon un sol ou en el niu de l'hoste i en treu un. Després de descloure, el cucut petit expulsa els pollets hostes del niu.

L'espineta de Nova Zelanda (Gerygone igata) és una espècie hoste comuna a Nova Zelanda, el cucut bronzat lluent no parasiten la primera posta, però si que parasiten en gran manera les segones postes de la temporada (55% dels nius en un estudi a Kaikōura). El treball de camp prop de Kaikōura va mostrar que el color fosc dels ous del cucut semblava servir per protegir els ous del cucut perquè no fossin eliminats per altres cucuts dels nius d'espineta de Nova Zelanda en lloc dels hostes. Una prova amb ous model de diferents tons va mostrar que els hostes no rebutjaven els ous, però que els cucuts treien els ous de colors més brillants. Els ous foscos i mat del cucut són difícils de veure entre les ombres d'un niu d'espineta.

L'espineta de les Chatham (Gerygone albofrontata) és una espècie hoste a les illes Chatham. Els ous mats postos són de color marró oliva i de diversos tons de verd o blanc verdós a oliva a marró fosc en altres llocs, i no s'assemblen als ous de l'hoste. El pigment fosc s'esborra fàcilment. Els ous sovint són de color fosc en els nius d'Acanthiza i Gerygone, els ous dels quals també tenen forma de cúpula i són foscos. Es creu que això minimitza el risc d'ejecció per part d'una segona visitant femella de cucut al niu ja parasitat, que podria passar per alt un ou fosc quan pongui un altre ou.

Diverses altres espècies són hostes ocasionals. A Victòria, el 2005, es va trobar una parella d'espineta cua-rogenca (Hylacola pyrrhopygia) amb un cucut bronzat lluent juvenil que imitava el crit d'alarma d'un pollet d'espineta. A Nova Zelanda s'ha constatat que les espècies introduïdes tant de pardal domèstic (Passer domesticus) com de tord comú (Turdus philomelos) són espècies hostes.

A Nova Caledònia, l'espineta de la Milanèsia (Gerygone flavolateralis) és l'únic hoste de l'espècie.

Dieta i alimentació El cucut bronzat lluent és insectívor, s'alimenta d'insectes que altres ocells eviten, com ara erugues, en particular les de Nyctemera (subespècie Arctins), i escarabats, en particular marietes. El pedrer del cucut bronzat lluent està folrat amb un revestiment suau i gruixut que atrapa les espines de l'eruga; aquestes cauen i són escopides per l'ocell. També se sap que l'espècie menja ous d'ocell.

Depredadors i amenaces El cucut bronzat lluent és presa dels felins i també s'ha constatat morts després d'estavellar-se contra les finestres.

Taxonomia El cucut bronzejat brillant va ser descrit formalment l'any 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de "Systema Naturae" de Carl Linnaeus. El va situar amb tots els altres cucuts del gènere Cuculus i va encunyar el nom binomial Cuculus lucidus. Gmelin va basar la descripció en el cucut bronzat Nova Zelanda que havia estat descrit i il·lustrat el 1782 per l'ornitòleg anglès John Latham a la seva obra "A General Synopsis of Birds". Latham, al seu torn, havia basat el seu relat en un dibuix obtingut de Joseph Banks.

El cucut bronzat lluent ara es col·loca juntament amb set altres espècies del gènere Chalcites, que va ser introduït el 1830 pel naturalista francès René Lesson. El nom del gènere combina el grec antic «χρυσος (khrusos)» que significa “or” amb «κοκκυξ (kokkux)», “cucut”. L'epítet específic lucidus prové del llatí i significa “clar”, “brillant” o “lluent”.

El 1801, Latham va descriure el "cucut lluent" com a Cuculus plagosus de Nova Gal·les del Sud, i tots dos es van classificar com a espècies separades durant molts anys. Tanmateix, el Cuculus plagosus de Latham ara es considera una subespècie del cucut bronzat lluent. A Nova Zelanda se'l coneix generalment com a cucut lluent, o pel nom maori "pīpīwharauroa".

Anteriorment, algunes autoritats van classificar el cucut bronzat lluent juntament amb un grup d'espècies afroasiàtiques del gènere Chrysococcyx.

Es reconeixen quatre subespècies:

C. i. harterti (Mayr, 1932) – Rennell i Bellona (sud de les Illes Salomó). C. i. layardi (Mathews, 1912) – Temotu (illes Santa Cruz, sud-est de les Illes Salomó), Vanuatu, illes Banks i Nova Caledònia, i Illes de la Lleialtat. C. i. plagosus (Latham, 1801) – sud-oest d'Austràlia Occidental, península del Cap York, nord-est de Queensland fins al sud-est d'Austràlia Meridional i Tasmània. Hiverna a les illes Petites de la Sonda, Nova Guinea i l'arxipèlag de Bismarck. C. i. lucidus (Gmelin, 1788) – illa Stewart, illes Chatham. Hiverna a l'est d'Austràlia, Nova Guinea, arxipèlag de D'Entrecasteaux, arxipèlag de Bismarck, illes de l'Almirallat i illes Salomó.

Referències

Categoria:Chalcites Categoria:Ocells d'Oceania Categoria:Ocells d'Àsia