miniatura|(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent
La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies. El primer ésser humà que va trepitjar territori nacional eslovac ens trasllada a l'Europa del -27.000. Eslovàquia va ser poblada per neandertals i sàpiens. S'ha trobat evidències d'això a Nové Mesto nad Váhom, a la cova de Prévôt i altres jaciments propers. Eren societats en banda, probablement amb creences religioses i que no s'havien assentat com les actuals.
Durant el Neolític s'assistix a un canvi revolucionari també a Eslovàquia. Com moltes altres nacions de l'est, el territori nacional es nodrix de poblacions sedentàries, agrícoles i que viuen a la vora d'algun riu. Practiquen la ceràmica i tenen ja una organització jeràrquica. Domestiquen i mercès a això poden viure dels excedents que produïx l'agricultura i la ramaderia. S'hi desenvolupen oficis, categories i tot de formes molt preuades d'art.
És amb els metalls que Eslovàquia fa un salt a l'Edat del bronze on s'incorpora progressivament a les onades celta abans de caure sota les potes de l'Imperi Romà a l'Edat antiga. Els celtes eren una cultura altament avançada en quant a la tecnologia fèrria. No eren urbanites però vivien assentats. Parlaven llengües pròpies i tenien escriptura. S'organitzaven a l'entorn d'una religió cíclica i prenien decisions polítiques mitjançant reunions de savis.
El país és objecte d'invasió durant les guerres Marcomanes. Marc Aureli intenta envair Eslovàquia però tot i els esforços, el país és una frontera en què Roma hi instal·la marques militars amb què mira de contenir les poblacions que es troben més enllà i que qualifica de bàrbares. Concretament, el problema de roma eren els quades, instal·lats a Eslovàquia. Es tracta d'una tribu germànica que va presentar resistència a Roma.
A la caiguda de Roma al , els huns són els primers a establir-se durablement. És un poble turcomongol originari de les estepes de l'Àsia central. Formen un regne que s'engrandix i que tot i les grans victòries militars, s'esfuma fàcilment, sota l'arribada d'eslaus i altres poblacions vingudes del Caucas. La presència dels àvars va ser per a Eslovàquia virtual, més que real. En efecte, els àvars varen interessar-se molt més en Hongria o Bulgària, que no pas Eslovàquia. Instal·len vers el 567 un kaganat entre Sèrbia, Hongria i Bulgària. Per aquest motiu les ocupacions germàniques o invasions bàrbares, segons la historiografia, destaquen a Eslovàquia per les poblacions eslaves.
Els eslaus són presumiblement absorbits per les tropes carolíngies i fins ben bé ací es pot llegir. Les fonts actuals de què disposen els historiadors no permeten saber com arran de la cristianització s'aconseguïx bastir un primer regne txecomoravià però d'allò que tenen certesa és que l'Imperi Romà d'Orient parla de l'existència de la Gran Moràvia. Aquesta hauria estat capitanejada per Mojmir I, un príncep txec, primer en establir una dinastia monàrquica i que malgrat això, no permet anar més enllà i, com la mateixa formació del regne, no es disposa de molta informació sobre la seua biografia.
La Gran Moràvia abraça Txèquia i Eslovàquia. Hi ha certeses arqueològiques d'això però la dimensió exacta d'aquesta "gran" Moràvia és diluïx. No sabem encara hui quina extensió territorial tenia. En tot cas, entre l'any 895 i el 902, Eslovàquia és annexionada pels magiars o hongaresos i fins després de la Primera Guerra Mundial, quedarà sotmesa a l'espasa hongaresa. Dins, veu la successió de les turbulentes tensions polonesos, hongaresos, txecs i alemanys. El territori és objecte d'invasió mongola i otomana mentre Txèquia forma un camí ben separat.
La unió entre Txèquia i Eslovàquia arriba amb l'absorció de Bohèmia a l'Imperi Austríac. Els Balcans són un nínxol de pólvora a punt d'esclatar. Durant tot el , l'Europa monàrquica fa servir els aparells d'estat per reprimir les minories i mantenir el continent sota l'Antic Règim. Però la Revolució Francesa ha fet salat i a Txèquia i Eslovàquia hi neix el sentiment que ambdós tenen dret a autodeterminar-se. Moltes nacions balcàniques unixen forces contra l'Imperi Austrohongarès i és en aquesta perspectiva que caldria col·locar la unió Txecoslovaca.
Durant el Rússia exercix un gran atractiu a l'est europeu. La Revolució Rússia esdevinguda durant la Primera Guerra Mundial contagia els camps de l'est i de resultes d'això, Txecoslovàquia proclama la "República popular". És una reacció al capitalisme desregulat del . Ben aviat, però, l'idealisme es torna un malson i Txecoslovàquia es torna en una dictadura en què la pobresa és norma. Si txecs i eslovacs es mantenen aleshores junts és degut a la mateixa dictadura.
A la Segona Guerra Mundial, de Txecoslovàquia se'n parla, se'n decidix, però sense els txecs, encara menys amb els eslovacs. França no fa res davant la invasió alemanya de Txèquia i no és fins que s'ataca a Polònia que mou algun dit. Les aliances es posen en marxa i esclata la guerra. Desastrosa, com totes, es torna un malson per a jueus i altres minories, a més de dissidents polítics. Hitler mira d'exterminar població jueva, homosexual, etc.
Després de la guerra, s'instal·la el mur. Txecoslovàquia es troba al bloc comunista. La primavera de Praga intenta fer caure el règim però aquest reacciona amb virulència. La dictadura cau amb el mur de Berlín. Txèquia se separa d'Eslovàquia amigablement. Les dues nacions tornen a caminar separadament i, de fet, per primera vegada a la història del país, Eslovàquia pot assumir-se finalment, després de segles interminables d'ocupació del territori nacional.
Prehistòria Edat de la pedra Paleolític miniatura|Cova de Dominica, Eslovàquia La datació amb carboni 14 situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia –trobades a la vora de Nové Mesto nad Váhom– a l'any 270000 aC, a l'era del Paleolític inferior. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica clactoniana, són el testimoni de l'antiga presència humana a Eslovàquia.
Altres eines de pedra del Paleolític mitjà (200000 - 80000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop de Bojnice, així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és un crani Neandertal que data de vora 200000 aC, descobert al costat de Gánovce, una població del nord del país.
miniatura|esquerra|Venus de Moravany Els arqueòlegs han trobat esquelets dHomo sapiens prehistòrics a la regió, i també nombrosos objectes i vestigis de la cultura gravetiana, principalment a les valls dels rius Nitra, Hron, Ipeľ, Váh i fins a la ciutat de Žilina, i també als peus de les muntanyes Vihorlat, Inovec, Tribec i Myjava. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua de dona feta amb os de mamut més antiga (22800 aC), la famosa Venus de Moravany. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 a Moravany nad Váhom, al costat de Piešťany. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare provenen nombrosos collarets fets amb petxines de gastròpodes Cypraea termòfils del període terciari. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través del mar Mediterrani i l'Europa central.
Neolític
El descobriment d'eines i terrisseria en diverses excavacions arqueològiques i enterraments repartits per Eslovàquia, incloent-hi sorprenentment les regions del nord situades a alçades relativament altes, fan evident la presència humana en el Neolític. La ceràmica que es troba a Želiezovce, Gemer i el massís de Bukové Hory es caracteritza per un bon treball de modelació i una decoració lineal delicada. També revela els primers intents de pintar. Aquest tipus adorns mostren un sentit estètic volgut i desenvolupat pels artesans neolítics que vivien en aquest país.
S'han realitzat importants descobriments arqueològics en diverses coves antigament habitades. Per exemple, s'ha trobat hàbitat humà a la cèlebre cova de Domica, de gairebé 6.000 metres de longitud, fins a una profunditat de 700 metres. Aquesta cova ofereix un dels jaciments neolítics més grans d'Europa. Les tribus que van crear la ceràmica a partir del massís Bukové Hory van habitar Domica en continu durant més de 800 anys.
La transició de l'època neolítica a l'Europa central va comportar el desenvolupament de l'agricultura i de les pastures, l'ús dels metalls, de la terrissa d'estil “Retz” i també la ceràmica estriada. Durant l'època de la "terrisseria", les poblacions construïen diversos hàbitats fortificats. Alguns vestigis d'aquests es mantenen avui dia, sobretot en zones a gran alçada. En destaca Nitriansky Hrádok. A partir del Neolític, la ubicació geogràfica de l'actual Eslovàquia va acollir una densa xarxa comercial per a mercadejar amb petxines, ambre, joies i armes. Com a resultat, es va convertir en un eix important del sistema de rutes comercials europees.
Edat dels metalls Edat del Bronze El Bronze a Eslovàquia s'explica amb tres fases:
primera, -2000 fins al -800; amb un gran desenvolupament cultural, econòmic i polític mercès al coure, especialment al centre del país i al nord-est segona -800 fins al -500; desapareix la cultura Čakany i Velatice, els lusacians expandeixen les seves fortificacions, més fortes i complexes, amb els grans edificis permanents i centres administratius. Les excavacions dels turons lusacians documenten el desenvolupament substancial del comerç i l'agricultura en aquell període tercera, -500; correspon l'arribada del Ferro i és, de fet, un passatge de transició
La riquesa i la diversitat de les tombes augmenten considerablement. Les diverses cultures del metall que es desenvolupen al país fabriqueen armes, escuts, joies, plats i estàtues. L'arribada de tribus de Tràcia pertorbar la cultura de Calenderberg, que vivia en caserots situats a la plana (Sereď), i també als turons situats als cims (Smolenice, Molpí). El poder local dels "prínceps" de la cultura de Hallstatt va desapareixent a Eslovàquia durant l'últim període de l'Edat del Ferro després de les disputes entre el poble escitotraci i les tribus celtes, que van avançar del sud cap al nord, seguint els rius eslovacs.
La victòria dels celtes va suposar el començament de l'Edat del Ferro tardà al país. Es distingeixen dues grans tribus cèltiques vivint a Eslovàquia: Cotini i Bois. Els cotinis devien de formar part de l'anomenada cultura Púchov. Els celtes van construir grans opidiums a Bratislava i Liptov (el santuari de Havranok). Les monedes de plata amb els noms dels reis celtes, anomenades Biatecs, representen el primer ús conegut de l'escriptura a Eslovàquia. El domini celta va desaparèixer amb les incursions germàniques, la victòria de Dàcia sobre els Bois prop de Neusiedler.
Edat del Ferro miniatura|Esquerra: moneda celta: biatec. Dreta: 5 corones eslovaques amb la representació d'un biatec a l'anvers
L'Edat del Ferro eslovac fou doncs el de la brillantor i esplendor celta. Els celtes foren una cultura que es va expandir a partir de la Suïssa actual. Era una societat jerarquitzada amb un al desenvolupament malgrat que no feren de l'urbanisme un element de la seva forma de viure. Tenien un alt desenvolupament comercial. El mite que el sistema monetari celta consistia en un intercanvi bàsic (barata), és en part fals. El seu sistema monetari era complex i encara no s'ha estudiat prou, de la mateixa manera que les monedes romanes tardanes. Degut a l'absència d'un gran nombre d'objectes de moneda, se suposa que s'utilitzaven “proto-diners”.