Joaquín Zuazagoítia Azcorra (Madrid, 22 de març de 1892 – Bilbao, 17 de febrer de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
De ben petit marxà a Algorta, on el seu pare era naturalista i farmacèutic. Estudià als Escolapis i a l'Institut de Bilbao. El 1909 va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona, després es llicencià en química a Madrid i s'especialitzà en enologia a París i Bordeus, on va aprendre francès i alemany. El 1919 tornà a Bilbao, on treballà de farmacèutic i el 1924 fou nomenat vocal del Museu d'Art Modern de Bilbao. Va escriure articles a El Sol i dirigí la revista Hermes (1917-1922), subvencionada per Ramón de la Sota i on hi col·laborarien Miguel de Unamuno, Ramiro de Maeztu, Pío Baroja, José Ortega y Gasset, Eugeni d'Ors i Jesús de Sarría. També va mantenir certa amistat amb Indalecio Prieto i va fer algunes conferències a la Casa del Pueblo i escriví articles a la Lucha de Clases. Alhora, encara que membre de l'Eusko Ikaskuntza, era totalment oposat al nacionalisme basc tot defensant un nacionalisme espanyol influït per Maeztu i Charles Maurras.
Però durant la Segona República Espanyola participà en les tertúlies del cafè Lyon d'Or amb Ramón Basterra, José Félix de Lequerica Erquiza i Rafael Sánchez Mazas, cosa que l'aproparia al nacionalisme espanyol autoritari i reaccionari proper al feixisme. Formà part d'Acción Española i es decantà contra la república. Tanmateix, no participà directament en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i va romandre discretament a Algorta sense ser molestat fins que el juny de 1937 la vila fou ocupada per les tropes nacionals. S'afilià a la Falange Española, de la que el 1939 en fou nomenat inspector nacional.
Fou president del Col·legi de Farmacèutics de Biscaia de 1933 a 1942, de 1939 a 1950 va dirigir El Correo Español-El Pueblo Vasco i el 6 de novembre de 1942 fou nomenat Alcalde de Bilbao, procurador en Corts i membre del Consell del Regne (1947). En aquells moments la ciutat tenia greus problemes d'abastament i restriccions d'aigua, i fins i tot el 1942 Begoña fou escenari d'un enfrontament entre falangistes i carlins.
Durant el seu mandat, caracteritzat per la manca d'autonomia i de recursos, es va transformar els noms dels carrers i places de la ciutat en honor dels vencedors de la guerra civil. L'autarquisme provocava una forta carestia de menjar, agreujat pel fort augment de la població degut a l'èxode rural. Va plantejar el pla d'ordenació comarcal del Gran Bilbao i va iniciar les expropiacions de terres per tal de construir el nou barri d'OtxarkoagaUn documental de los vecinos rompe con la historia oficial sobre la construcción de Otxarkoaga amb vistes d'una nova reorganització de la ciutat i pal·liar el dèficit d'habitatges. Però no va poder evitar l'extensió del barraquisme (força evident en la visita de Franco per a inaugurar l'embassament de Zadorra el 1958). Això, els greus problemes amb la xarxa de clavegueram i l'abastiment d'aigua provocaren un greu malestar entre la població. L'incendi de l'església de San Antón el 20 de març de 1959 fou la gota que va fer vessar el got i el 4 d'abril de 1959 fou destituït com a alcalde.
El 1960 José Félix de Lequerica el va incorporar un temps a l'ambaixada espanyola a l'ONU i el 1964 fou nomenat president de la Junta de Cultura de Biscaia, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Obres Algunos escritores vascongados desde 1874 (1920) La Criolla (drama, 1930) Artículos (1959) Referències
Enllaços externs Biografies d'alcaldes de Bilbao 1937-1979 p. 241- 290 Joaquín Zugazagoitia Azcorra a l'Enciclopèdia Basca Auñaemendi-
Categoria:Alcaldes franquistes de Bilbao Categoria:Farmacèutics madrilenys Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Científics bilbaïns Categoria:Morts a Bilbao Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics biscaïns morts al segle XX