Can Pere Torn del Serrat era un mas del vilatge de les Casetes del Congost a Santa Eugènia del Congost, municipi de Tagamanent (Vallès Oriental, Catalunya). La masia fou enderrocada i ara una nova construcció en conserva el nom. Situada sota les faldes nord-oest del turó de Seguer, s'hi arriba pel camí propi de la casa. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Era una casa aïllada de planta baixa i pis. Dos cossos perpendiculars formen una era davant de la façana. Disposa d'una teulada a doble vessant amb aiguavés als costats i ràfec a la catalana. Compta amb una porta rectangular amb dovelles i una grossa llinda amb la inscripció: CASA + DE PER / A TORNT + CERRTI 1689. Al damunt de la porta, un arc de descàrrega. Tres grosses finestres també allindanades. Al mig, rellotge de sol (prop del ).
Història L'heretatge agrari de Can Pere Torn del Serrat, era conformat per l'antiga masia del , any 1680 i les terres situades al Pla de la Perera, entre el Bosc de La Casa Nova i el Bosc del Pla. És esmentada en una obra cabdal per conèixer la toponímia de Tagamanent.
Les primeres notícies i documents notarials de l'Arxiu Família Vila-Torn de Tagamanent, ens esmenten quan era un Alou del Senyor Comte de Centelles, aquest en feia establiments a rabassa morta a diferents pagesos de les parròquies de Santa Maria de Tagamanent, de la de Vallcàrquera i de Sant Pere de Valldaneu (establiments de ca l’Iglésies (Sant Martí de Centelles) any 1599, del Mas Puig any 1666), en el paratge i casa anomenats Pla de la Perera.
El Mas prengué el nom del jove Pere Torn "pagès de la parra" que el 28 de gener de l'any 1680 li fou establit a rabassa morta aquest paratge per part de l'esmentat Senyor Comte de Centelles, en Francesc de Blanes-Carròs-Desbac-Descatllar. Varen ser vuit generacions de la nissaga Torn, tenint-ne cura de la terra, de la Família, de l'economia i de les tradicions, a una època força convulsa de la societat de la Vall del Congost i per extensió de tot el Principat de Catalunya (segles - i XIX); fins que l'any 1888 una part de la Família Torn-Vila baixà a viure-hi a l'Hostal de La Casa Nova de can Pere Torn.
Can Pere Torn del Serrat de la Família Vila-Torn, fou permutat a finals de la dècada del 1950, pel Bosc de la Casa Nova del mas el Folló de Na Maria Escursell Casanovas.Arxiu Família Vila-Torn de Tagamanent: Fons documental notarial, eclesiàstic i de feines del camp. Arxiu Nacional de Catalunya, 1599-2012
Hereus i cònjuges del Mas Can Pere Torn del Serrat Pere Torn (s.XVII) Nissaga d’origen garrotxina, Llogarret d’El Torn Antoni Torn (s.XVII-XVIII) Francesc Torn (s.XVIII) - Teresa Isidre Torn (s.XVIII) "Ysidro Torn del Serrat" - Esperança Fontderola Jaume Torn Fontderola (s.XVIII) - Maria Arnau Antoni Torn Arnau (s.XVIII) - Margarida Vila, era Donzella (Pubilla) de Cal Petit (Tagamanent) Isidre-Arnau Vila Torn (s.XIX) - Cristina Torn del Serrat (de Parets del V.) Bonaventura Vila Torn (s.XIX) - Margarida Prat Gatius Josep-Arnau Vila Prat (s.XIX-XX) - Casilda Roger Millars Jacint Vila Roger (s.XX) - Dolors Sans Masó Josep Vila Sans (1918-2002) - Rosa Guillot Ruiz (1923-2013)
Referències
Pere Torn del Serrat Categoria:Patrimoni monumental de Tagamanent