La família Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i naturalistes que, des del començament del i fins a mitjans del va aplegar, conservar, estudiar i –com a mínim des de mitjan – obrir a la curiositat d'altres estudiosos, una àmplia biblioteca i unes extenses col·leccions naturalistes. En el seu temps, aquestes col·leccions de ciències naturals van ser les més importants de Barcelona.
Història miniatura|esquerra|Arbre genealògic de la família Salvador L'iniciador de la nissaga va ser Joan Salvador i Boscà (Calella, 1598 - Barcelona, 1681), admès el 1616 com a apotecari pel Col·legi de Barcelona. Contemporani de Galileu i de Harvey, gairebé coetani de Descartes, era un home del temps de la revolució científica. Després de viatjar pels reialmes hispànics durant els anys 1622 i 1623, va tornar a Barcelona i es va fer càrrec de l'apotecaria de Gabriel Pedrol (situada al carrer Ample de Barcelona), amb una filla del qual es va casar: Victòria Pedrol. Va iniciar les col·leccions i la biblioteca familiars segons testimonien, encara avui, diversos ex-libris. Va mantenir, a més, correspondència i intercanvis amb altres naturalistes europeus contemporanis, molt particularment amb el metge i naturalista dominic francès, establert a Roma, Jacques Barrelier (1606-1672). També amb l'apotecari i viatger neerlandès instal·lat a Lisboa Willem Boel.
miniatura|esquerra|Jaume Salvador i Pedrol El fill de Joan Salvador, Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649-1740), es va formar inicialment com a apotecari al costat del seu pare i va ser admès al Col·legi de Barcelona l'any 1669. Després va estudiar a Montpeller amb Peire Magnol (1638-1715) i anys més tard va ser amic i company de viatges pel Principat i pel País Valencià, durant l'any 1681, del botànic Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708). Durant la Guerra de Successió Espanyola va aplegar a la rebotiga de l'apotecaria del carrer Ample una tertúlia científica que va ser freqüentada pels més distingits apotecaris, cirurgians i metges dels exèrcits aliats de Carles III d'Habsburg, de guarnició o de pas, a Barcelona. Entre ells Pius Nikolaus Garelli, metge de cambra del rei, el metge anglès John Freind, o el flamenc Jan Lecaan, juntament amb altres catalans interessats igualment per la ciència. Ell mateix va ser també un botànic competent i, a més d'ampliar notablement les col·leccions i la biblioteca que li havia llegat el seu pare, va crear un jardí botànic a Sant Joan Despí, .
Hi ha una escultura seva a la façana del Museu Martorell de Barcelona, obra de l'escultor Eduard Alentorn.
miniatura|esquerra|Joan Salvador i Riera
El fill gran de Jaume Salvador, Joan Salvador i Riera (Barcelona 1683-1725), va ser probablement la figura científica catalana de més relleu del seu temps. Com el seu pare, va anar a estudiar a Montpeller al costat de Magnol (1704-05) i a continuació a París (1705-06), on va tenir per mestre Tournefort, que el va allotjar i li va fer present de duplicats d'algunes de les plantes que havia recollit en el viatge que havia fet pel Mediterrani oriental i Anatòlia (1700-02). Malauradament, durant l'estada a París va esclatar la Guerra de Successió Espanyola, de manera que es va trobar en país enemic i va haver de passar a Itàlia precipitadament. Allí va conèixer Michelangelo Tilli (1655-1740), professor a Pisa, i Giovanni B. Trionfetti (1658-1708), que ho era a Roma. De retorn a Barcelona, la tardor del 1706, va trobar la rebotiga del pare convertida en una improvisada acadèmia, a la qual, ràpidament, es va integrar. A partir d'aquell moment, va establir fructuosos intercanvis amb personatges com l'holandès Herman Boerhaave (1668-1738), anys a venir protector de Linné; o el britànic Hans Sloane (1670-1753), el futur fundador del Museu Britànic. El 1711, encara en plena guerra, va ser el primer a explorar des del punt de vista botànic Mallorca i Menorca. A la fi de la contesa, va reprendre les relacions amb els cercles científics francesos i ja el 1715 va ser nomenat corresponsal de lAcademie Royale des Sciences. L'any següent, va ser convidat a repetir, en companyia d'Antoine de Jussieu, una part dels itineraris de Tournefort per la península Ibèrica. Posteriorment va mantenir correspondència amb Jussieu i es va interessar també pels peixos (i la pesca) i la fauna marina en general de les costes catalanes, així com pels minerals i els fòssils. Va iniciar l'ordenació de les col·leccions familiars, que ell havia enriquit considerablement, sobretot l'herbari, que va ordenar segons el sistema de Tournefort.
El seu germà Josep Salvador i Riera (1690-1761) va completar aquesta ordenació quan, a la mort del seu pare, va entrar en possessió de les col·leccions. De fet, ell és el màxim responsable de la configuració de les col·leccions Salvador tal com ens han arribat. Va fer construir prestatgeries per als llibres, armaris per al droguer i per als animals conservats en esperit de vi, calaixeres per a les petxines, minerals, fòssils i medalles, caixes especials per servir d'herbari i altre mobiliari i accessoris. Les pintures que decoren les portes del mobiliari estan inspirades en gravats de llibres de la pròpia biblioteca, així com per espècies emblemàtiques de jardins del . Com el seu pare i el seu germà, havia estudiat a Montpeller, on va ser condeixeble de Bernard de Jussieu (1699-1777), germà d'Antoine. De la mateixa manera que els seus familiars, tampoc va descuidar la correspondència, en particular, amb molts catalans residents a Madrid, com els botànics del tot just creat Reial Jardí Botànic, amb el seu condeixeble Bernard de Jussieu i amb Pere Barrère, metge i naturalista perpinyanès amb qui es va relacionar força. Va ser membre de la Real Academia Médica Matritense, de la qual fou nomenat director de Farmàcia el 1739.
El fill d'aquest, Jaume Salvador i Salvador (1740-1805), i el seu net Joaquim Salvador i Burgés (1766-1856), no van seguir les passes dels seus antecessors, però tant el primer com la seva vídua, Francesca Burgés Fàbregas (†1830), van saber conservar el patrimoni familiar i no van deixar de mantenir-lo accessible als estudiosos. El darrer dels Salvador naturalistes va ser Josep Salvador i Soler (1804-1855), mort prematurament en un tràgic accident, quan els seus fills eren encara menors d'edat. Els tutors d'aquests van decidir traslladar les col·leccions al gran mas de La Bleda, a Sant Martí Sarroca. El 1938, la col·lecció fou descoberta per Pius Font i Quer i traslladada a l'Institut Botànic de Barcelona. El 1945, l'Ajuntament de Barcelona n'adquirí definitivament la propietat, i des del 2003, es troba al nou edifici de l'Institut Botànic.
Col·lecció Salvador
miniatura|Salv-4869. Fòssils de la col·lecció Salvador
La col·lecció o gabinet Salvador és un conjunt de llibres, plantes seques, minerals, conquilles, espècimens naturals, vestigis arqueològics (peces d'antiquari) i cartes iniciada per Joan Salvador i Boscà al , i conservada i enriquida pels seus descendents fins ben entrat el . La seva funció inicial era la classificació i ordenació d'elements d'arreu del món per a la seva utilització com a remeis. Durant aquests dos segles, va ser una fita obligada de tots els naturalistes que bé passaven per Barcelona o bé tenien aquesta ciutat com a centre d'activitat.
miniatura|esquerra|Pot d'apotecaria de la col·lecció Salvador miniatura|Pots de simples medicinals
Biblioteca Salvador miniatura|esquerra|Biblioteca Salvador La biblioteca esdevé l'instrument principal per identificar, ordenar i classificar les peces recol·lectades durant els diversos viatges i també fruit de l'intercanvi i les aportacions d'altres col·leccionistes. Es cercaven les novetats bibliogràfiques més recents i també llibres més antics per tal de completar el que es considerava la bibliografia canònica sobre temes d'interès en aquell moment. La biblioteca esdevé, també, com l'instrument per confrontar les pròpies observacions amb el saber dels clàssics.
L'afecció dels Salvador pels llibres no era tant una qüestió merament bibliofílica o passió d'antiquari. En aquell moment, el saber acumulat durant la història continuava plenament vigent sense afectar-li l'obsolescència característica de la ciència actual. Entre les obres que trobem a la biblioteca Salvador estan les relacionades amb Aristòtil, Teofrast, Dioscòrides o Plini el Vell, però també les obres que transmetien aquest coneixement a través de la cultura islàmica i jueva. L'obra de Ramon Llull també es troba present.
La biblioteca Salvador arribà a contenir més d'un miler de volums convertint-se en una de les més importants d'origen laic. La biblioteca tenia un alt grau d'especialització i era multilingüe, amb el llatí com a llengua de més de la meitat dels llibres, però també amb altres en italià, francès, anglès, alemany, portugués i, naturalment, en castellà i català. Destaca la presència de les primeres revistes científiques, publicades a Itàlia, França i Anglaterra i amb una gran diversitat temàtica.
Pel que fa a la cronologia, els llibres anteriors a 1620 suposen el 22%, els coetanis als personatges centrals de la nissaga (l'avi Joan, el pare Jaume i els fills Joan i Josep) suposen aproximadament el 74% i la resta a partir de 1760 no arriben al 5%.
En quant a la procedència geogràfica, el 25% dels llibres estaven impresos a París o Lió, dos dels centres productors pioners a Europa, el 14% ho estaven a Ginebra i Venècia i, a continuació, destaquen els procedents d'Amsterdam, Londres, Leiden i Barcelona.
miniatura|esquerra|Plec d'herbari de la col·lecció Salvador|306x306px
En quant a la distribució per matèries, evitant l'anacronisme de fer un paral·lelisme amb les disciplines actuals, és bo apropar-se al caràcter general dels usos intel·lectuals i pràctics que els Salvador feien de la seva biblioteca. I també entendre que l'ordre dels llibres d'una biblioteca reflecteix, també, l'ordre del saber d'una època. Així, la característica principal de la biblioteca és el seu caràcter eminentment professional; dos terços dels llibres de la biblioteca estan relacionats amb la condició d'apotecaris i col·leccionistes de meravelles naturals. L'altre terç reflexa també la resta d'interessos culturals dels seus propietaris: els clàssics, llibres de formació, de religió, d'espiritualitat, per a l'esbarjo.
Herbari Salvador miniatura|Moble de l'Herbari Salvador L'herbari, un dels més antics i ben documentats d'Espanya: Segons alguns historiadors, l'herbari és, encara, més important que la biblioteca des del punt de vista científic. està ordenat segons el sistema de Tournefort i els noms mitjançant els quals es van classificar els espècimens segueixen un sistema anterior al proposat per Linné, sistema que actualment s'utilitza universalment. Principalment està conformat per espècies florals recollides entre els segles i per Joan Salvador i el seu pare Jaume. Se'n conserven un total de 4025 plecs amb etiquetes manuscrites per Joan Salvador però només 45 d'aquests exemplars estan datats entre els anys 1700 i 1745. Com a curiositat, els plecs inclouen la procedència geogràfica de l'espècimen. L'herbari de Hans Sloane posseeix 1101 plecs d'aquesta col·lecció.
A partir del 1946, va passar a formar part de les col·leccions de l'Institut Botànic de Barcelona, esdevenint un resum dels coneixements que sobre la flora del nostre país havien aconseguit les quatre generacions de la família Salvador, que van treballar des de l'any 1622 al 1761, i van rebre les donacions de grans mestres de la fitologia que van travar relació científica amb els seus autors.
El jardí botànic dels Salvador A part de l'elaboració d'un gabinet de ciències naturals, els Salvador també van tenir cura d'un jardí botànic a Sant Joan Despí, considerat el primer d'Espanya. Va ser iniciat per Jaume Salvador i Pedrol al darrer terç del per cultivar-hi plantes mencionades al seu herbari. A causa de la Guerra de Successió va haver de ser replantat de nou al .
Referències