Martina Navrátilová, de naixement Šubertová, (Řevnice, Txecoslovàquia, 18 d'octubre de 1956) és una antiga tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca.
Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes a completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen en l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings.
Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que continua viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam.
Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat.
Biografia Nascuda el 18 d'octubre de 1956 amb el nom de Martina Šubertová, era filla de Jana i Miroslav Šubert, que eren instructors d'esquí, i la seva mare també havia estat gimnasta i tennista. Els seus pares es divorciaren l'any 1962 i la seva mare es va traslladar a Řevnice, on es va casar novament amb Miroslav Navrátil. El seu padrastre es convertí en el seu entrenador, i Martina adoptà el seu cognom afegint el sufix femení "ová", nom pel qual és mundialment coneguda. Té una germana petita anomenada Jana, i un germanastre per part de pare.
Es va proposar a la seva xicota Julia Lemigova el 6 de setembre de 2014 en el canal de televisió Tennis Channel durant la celebració del US Open. La parella portava més de sis anys de relació. Les noces van tenir lloc el 15 de desembre d'aquell mateix any.
Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, però no va ser fins als set que no ho va fer de manera regular. Va allargar la seva carrera fins pràcticament als cinquanta anys, estant activa trenta-dos anys consecutius. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam del seu palmarès dos mesos abans de fer els cinquanta anys, trencant el rècord de guanyadora d'un títol de Grand Slam més veterana. És l'única tennista a guanyar almenys un títol durant vint-i-un anys consecutius, i va guanyar el doblet de títol individual i de dobles en un mateix esdeveniment en 84 ocasions. Va acumular un total de 1442 victòries individuals i 747 en dobles femenins.
L'any 1985 va publicar la seva autobiografia, coescrita amb George Vecsey, columnista de The New York Times, que va titular Being Myself. Anteriorment ja havia escrit un llibre per aprendre a jugar a tennis junt a Mary Carillo, titulat Tennis My Way (1982). També va escriure tres novel·les de misteri amb Liz Nickles: The Total Zone (1994), Breaking Point (1996) i Killer Instinct (1997). El canal ESPN va produir un documental sobre la seva rivalitat amb Chris Evert, que va titular Unmatched.
Torneigs de Grand Slam Individual: 32 (18−14) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 1975 Open d'Austràlia Evonne Goolagong 3−6, 2−6 2. 1975 Roland Garros Chris Evert 6−2, 2−6, 1−6 a 1. 1978 Wimbledon Chris Evert 2−6, 6−4, 7−5 a 2. 1979 Wimbledon Chris Evert 6−4, 6−4 3. 1981 US Open Tracy Austin 6−1, 6−7(4), 6−7(1) a 3. 1981 Open d'Austràlia Chris Evert 6−7(4), 6−4, 7−5 a 4. 1982 Roland Garros Andrea Jaeger 7−6(6), 6−1 a 5. 1982 Wimbledon Chris Evert 6−1, 3−6, 6−2 4. 1982 Open d'Austràlia Chris Evert 3−6, 6−2, 3−6 a 6. 1983 Wimbledon Andrea Jaeger 6−0, 6−3 a 7. 1983 US Open Chris Evert 6−1, 6−3 a 8. 1983 Open d'Austràlia Kathy Jordan 6−2, 7−6(5) a 9. 1984 Roland Garros Chris Evert 6−3, 6−1 a 10. 1984 Wimbledon Chris Evert 7−6(5), 6−2 a 11. 1984 US Open Chris Evert 4−6, 6−4, 6−4 5. 1985 Roland Garros Chris Evert 3−6, 7−6(4), 5−7 a 12. 1985 Wimbledon Chris Evert 4−6, 6−3, 6−2 6. 1985 US Open Hana Mandlíková 6−7(3), 6−1, 6−7(2) a 13. 1985 Open d'Austràlia Chris Evert 6−2, 4−6, 6−2 7. 1986 Roland Garros Chris Evert 6−2, 3−6, 3−6 a 14. 1986 Wimbledon Hana Mandlíková 7−6(1), 6−3 a 15. 1986 US Open Helena Suková 6−3, 6−2 8. 1987 Open d'Austràlia Hana Mandlíková 5−7, 6−7(1) 9. 1987 Roland Garros Steffi Graf 4−6, 6−4, 6−8 a 16. 1987 Wimbledon Steffi Graf 7−5, 6−3 a 17. 1987 US Open Steffi Graf 7−6(4), 6−1 10. 1988 Wimbledon Steffi Graf 7−5, 2−6, 1−6 11. 1989 Wimbledon Steffi Graf 2−6, 7−6(1), 1−6 12. 1989 US Open Steffi Graf 6−3, 5−7, 1−6 a 18. 1990 Wimbledon Zina Garrison 6−4, 6−1 13. 1991 US Open Monica Seles 6−7, 1−6 14. 1994 Wimbledon Conchita Martínez 4−6, 6−3, 3−6
Dobles femenins: 37 (31−6) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador a 1. 1975 Roland Garros Chris Evert Julie Anthony Olga Morozova 6−3, 6−2 a 2. 1976 Wimbledon Chris Evert Billie Jean King Betty Stöve 6−1, 3−6, 7−5 1. 1977 Wimbledon Betty Stöve Helen Gourlay JoAnne Russell 3−6, 3−6 a 3. 1977 US Open Betty Stöve Renee Richards Betty Ann Grubb Stuart 6−1, 7−6 a 4. 1978 US Open Billie Jean King Kerry Reid Wendy Turnbull 7−6, 6−4 a 5. 1979 Wimbledon Billie Jean King Betty Stöve Wendy Turnbull 5−7, 6−3, 6−2 2. 1979 US Open Billie Jean King Betty Stöve Wendy Turnbull 5−7, 3−6 a 6. 1980 US Open Billie Jean King Pam Shriver Betty Stöve 7−6, 7−5 a 7. 1980 Open d'Austràlia Betsy Nagelsen Ann Kiyomura Candy Reynolds 6−4, 6−4 a 8. 1981 Wimbledon Pam Shriver Kathy Jordan Anne Smith 6−3, 7−6(6) 3. 1981 Open d'Austràlia Pam Shriver Kathy Jordan Anne Smith 2−6, 5−7 a 9. 1982 Roland Garros Anne Smith Rosemary Casals Wendy Turnbull 6−3, 6−4 a 10. 1982 Wimbledon Pam Shriver Kathy Jordan Anne Smith 6−4, 6−1 a 11. 1982 Open d'Austràlia Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Eva Pfaff 6−4, 6−2 a 12. 1983 Wimbledon Pam Shriver Rosemary Casals Wendy Turnbull 6−2, 6−2 a 13. 1983 US Open Pam Shriver Rosalyn Fairbank Candy Reynolds 6−7(4), 6−1, 6−3 a 14. 1983 Open d'Austràlia Pam Shriver Anne Hobbs Wendy Turnbull 6−4, 6−7, 6−2 a 15. 1984 Roland Garros Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Hana Mandlíková 5−7, 6−3, 6−2 a 16. 1984 Wimbledon Pam Shriver Kathy Jordan Anne Smith 6−3, 6−4 a 17. 1984 US Open Pam Shriver Anne Hobbs Wendy Turnbull 6−2, 6−4 a 18. 1984 Open d'Austràlia Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková 6−3, 6−4 a 19. 1985 Roland Garros Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková 4−6, 6−2, 6−2 4. 1985 Wimbledon Pam Shriver Kathy Jordan Elizabeth Smylie 7−5, 3−6, 4−6 5. 1985 US Open Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková 7−6, 2−6, 3−6 a 20. 1985 Open d'Austràlia Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková 6−3, 6−4 a 21. 1986 Roland Garros Andrea Temesvári Steffi Graf Gabriela Sabatini 6−1, 6−2 a 22. 1986 Wimbledon Pam Shriver Hana Mandlíková Wendy Turnbull 6−1, 6−3 a 23. 1986 US Open Pam Shriver Hana Mandlíková Wendy Turnbull 6−4, 3−6, 6−3 a 24. 1987 Open d'Austràlia Pam Shriver Zina Garrison Lori McNeil 6−1, 6−0 a 25. 1987 Roland Garros Pam Shriver Steffi Graf Gabriela Sabatini 6−2, 6−1 a 26. 1987 US Open Pam Shriver Kathy Jordan Elizabeth Smylie 5−7, 6−4, 6−2 a 27. 1988 Open d'Austràlia Pam Shriver Chris Evert Wendy Turnbull 6−0, 7−5 a 28. 1988 Roland Garros Pam Shriver Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková 6−2, 7−5 a 29. 1989 Open d'Austràlia Pam Shriver Patty Fendick Jill Hetherington 3−6, 6−3, 6−2 a 30. 1989 US Open Hana Mandlíková Mary Joe Fernández Pam Shriver 5−7, 6−4, 6−4 a 31. 1990 US Open Gigi Fernández Jana Novotná Helena Suková 6−2, 6−4 6. 2003 US Open Svetlana Kuznetsova V. Ruano Pascual Paola Suárez 2−6, 3−6
Dobles mixts: 16 (10−6) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador a 1. 1974 Roland Garros Iván Molina Rosie Darmon Marcelo Lara 6−3, 6−3 a 2. 1985 Roland Garros Heinz Günthardt Paula Smith Francisco González 2−6, 6−3, 6−2 a 3. 1985 Wimbledon Paul McNamee Elizabeth Smylie John Fitzgerald 7−5, 4−6, 6−2 a 4. 1985 US Open Heinz Günthardt Elizabeth Smylie John Fitzgerald 6−3, 6−4 1. 1986 Wimbledon Heinz Günthardt Kathy Jordan Ken Flach 3−6, 6−7(7) 2. 1986 US Open Peter Fleming Raffaella Reggi Sergio Casal 4−6, 4−6 a 5. 1987 US Open Emilio Sánchez Betsy Nagelsen Paul Annacone 6−4, 6−7(6), 7−6(12) 3. 1988 Open d'Austràlia Tim Gullikson Jana Novotná Jim Pugh 7−5, 2−6, 4−6 a 6. 1993 Wimbledon Mark Woodforde Manon Bollegraf Tom Nijssen 6−3, 6−4 4. 1993 US Open Mark Woodforde Helena Suková Todd Woodbridge 3−6, 6−7(6) a 7. 1995 Wimbledon Jonathan Stark Gigi Fernández Cyril Suk 6−4, 6−4 a 8. 2003 Open d'Austràlia Leander Paes Eleni Daniïlidu Todd Woodbridge 6−4, 7−5 a 9. 2003 Wimbledon Leander Paes Anastassia Rodiónova Andy Ram 6−3, 6−3 5. 2004 Open d'Austràlia Leander Paes Elena Bovina Nenad Zimonjić 1−6, 6−7(3) 6. 2005 Roland Garros Leander Paes Daniela Hantuchová Fabrice Santoro 6−3, 3−6, 2−6 a 10. 2006 US Open Bob Bryan Květa Hrdličková Martin Damm 6−2, 6−3
Carrera El 1972 a l'edat de 15 anys Navratilova guanyà el Campionat Nacional de tennis de Txecoslovàquia, convertint-se en tennista professional el 1973 i guanyant el primer títol en individuals a Orlando, Florida el 1974.
El 1975 aconseguí arribar a dos finals dels torneigs del Grand Slam, perdent la final de l'Open d'Austràlia davant Evonne Goolagong i del Torneig de Roland Garros davant Chris Evert. Al perdre en la semifinal de l'Open dels Estats Units davant la mateixa Evert, Navratilova demanà asil polític als Estats Units i aconseguí la ciutadania nord-americana.
Va aconseguir guanyar el primer Torneig de Wimbledon el 1978, repetint victòria l'any següent i aconseguint sis vegades consecutives el torneig tennístic anglès entre 1982 i 1987. Va guanyar dues vegades el torneig de Roland Garros el 1982 i 1984, per aconseguit quatre victòries a l'Open dels Estats Units el 1983, 1984, 1986 i 1987, i tres victòries més a l'Open d'Austràlia el 1981, 1983 i 1985. En el Masters de tennis va aconseguir la ratxa de 7 victòries consecutives entre 1981 i 1986 (en aquest últim any es disputaren dues competicions, una al gener i l'altre al desembre i en ambdues Navratilova aconseguí la victòria).
Copa Federació La seva excepcional carrera va portar als Estats Units a aconseguir 5 títols de la Copa Federació els anys 1981, 1982, 1986, 1989 i 1990.
Retirada El 1994, després de la seva derrota al Torneig de Wimbledon davant Conxita Martínez, anuncià la seva retirada del tennis individual a final de temporada, continuant però la seva activitat tennística en dobles i dobles mixts. El seu últim partit individual va tenir lloc el 14 de novembre, contra l'argentina Gabriela Sabatini en el Masters, quan encara ocupava el 5è lloc del rànquing WTA. Aquest mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 2002 fou guardonada amb el premi Marca Leyenda.Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
El 5 de juliol de 2006 anuncià al Torneig de Wimbledon la seva última aparició en aquest torneig en la categoria de dobles i dobles mixts, així com la retirada definitiva del món actiu del tennis en finalitzar la temporada, aconseguint l'últim títol de la seva carrera a l'Open dels Estats Units guanyant la final de dobles mixts juntament amb Bob Bryan, convertint-se amb l'esportista de més edat que mai ha guanyat un Grand Slam.
Palmarès Individual: 241 (168−73)